Diferència entre revisions de la pàgina «Translatio imperii»

m
Plantilla
m (neteja i estandardització de codi)
m (Plantilla)
L'equivalent cultural del ''translatio imperii'' és el ''[[translatio studii]],'' encunyat per [[Chrétien de Troyes]].
 
La Cristiandat medieval es va fer coextensiva ideològicament i territorialment de l'Imperi romà en assumir el seu llegat universalista. Al {{segle |V}}, el papa [[Papa Lleó I|Lleó el Gran]] va transformar l'''orbis terrarum ''o univers romà, que projectava territorialment l{{'}}''urbs ''o ''cives'' particular, Roma, en ''orbis christianus'' i després en ''Imperium christianus''. En tant que Roma es considerava portadora d'una missió civilitzatòria universal, l'Occident medieval cristià s'hi va identificar. El sentiment que per ser “humà” s'havia de ser “civil” o ciutadà romà, en sentit anàleg al ciutadà de la polis grega, es va transformar en l'Edat mitjana en la idea que, a més, s'havia de ser cristià. El mecanisme ideològic de la ''translatio'' va reforçar així la base eurocèntrica de la idea d'imperi (per bé que l'etnocentrisme, com va demostrar Lévy-Strauss, és comú a totes les cultures): el “bàrbar” o "l'estranei" dels grecs i els romans, el que vivia fora dels límits de la polis o l'urbs, era transformat en el "pagà" o "l'infidel" i l'Església i l'Imperi medieval cristià assumien la missió de convertir-lo a la religió “veritable”.<ref>PAGDEN, A. (1995). ''Señores de todo el mundo. Ideologías del Imperio en España, Iglaterra y Francia (en los siglos XVI, XVII y XVIII)''. Barcelona: Península, 1997, pàgs. 38-39 i 45</ref> La coronació de [[Carlemany]] pel papa el nadal de l'any 800 com a primer emperador romà germànic va materialitzar la fusió entre l'universalisme romà i cristià. Altrament, i com destaquen historiadors com A. Pagden, la ideologia de la ''translatio'' es va prolongar en els grans imperis transoceànics de la modernitat (espanyol, francès i britànic).
 
El concepte de translatio prové de la paraula ''transferre'' (“traslladar”). El regne, imperi o sobirania es podia transferir d'una entitat política a una altra a causa de les “injustícies, violències, greuges i enganys diversos", és a dir, quan s'havia abusat d'un poder que es considerava atorgat per Déu: ''Regnum a gente in gentem transfertur propter iniustitias et iniurias et contumelias et diuersos dolos ''(''Ecclesiàstic de Jesús ben Sirac'', X, 8)<ref>CURTIUS, E. R. (1999), "Edad Media, Edad Media Latina, Romania". A: ''Literatura Europea y Edad Media Latina''. Vol 1: ''Lengua y estudios literarios'', (6a reimp. pàg. 41-61). Madrid: FCE</ref>&nbsp; En el segle IV ja havia sorgit entre els cristians romans el concepte de “Roma penitent”, que, no obstant, era incorporable a la Cristiandat en la mesura que purgués els “pecats” –entre els quals la persecució dels primers cristians- i abracés la fe cristiana, com va succeir a partir de [[Constantí I el Gran|Constantí el Gran]]. La filosofia d'[[Agustí d'Hipona|Agustí]] va ser clau en la creació d'una consciència de continuïtat entre l'Imperi romà i el medieval en dividir el curs de la història en quatre regnes: el darrer, que precedia la fi dels temps (segona i definitiva vinguda de Crist), era l'Imperi romà.<ref>CURTIUS, E. R. (1999). ''Edad Media... ''pàg. 51</ref>
1.081.976

modificacions