Història de la Xina: diferència entre les revisions

La '''història de la Xina''' té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric. És, per tant, la [[història]] d'un dels primers països [[Civilització|civilitzats]]. Les [[Dinasties de la Xina|dinasties successives]] van desenvolupar un sistema burocràtic força elaborat, que donà als pagesos xinesos un avantatge important respecte als nòmades i als muntanyesos veïns. La civilització xinesa va estar reforçada pel desenvolupament d'una ideologia nacional basada en el [[confucianisme]] i per una llengua escrita comuna que permeté lligar les diferents llengües locals, totes molt diferents de l'oral. Quan la Xina va ser conquerida per les tribus nòmades del Nord, com els [[mongols]] al {{segle|XIII|s}}, els invasors van adoptar tard o d'hora els costums de la civilització xinesa i van designar xinesos per a la seva [[Administració pública|administració]].

La Xina és una de les civilitzacions més antigues del món amb continuïtat fins a l'actualitat; té els seus orígens a la conca del [[riu Groc]], on van sorgir les primeres dinasties, [[Dinastia Xia|Xia]] i [[dinastia Shang|Shang]]. L'existència de documents escrits fa prop de 3.500 anys hanha permès el desenvolupament a la Xina d'una tradició historiogràfica molt precisa, que ofereix una narració contínua des de les primeres dinasties fins a l'edat contemporània. La cultura xinesa, segons el mite, s'inaugura amb els tres emperadors originaris: [[FuxiFu Xi]], [[Shennong]] i finalment l'[[emperador Groc]] Huang, aquest últim considerat com el veritable creador de la [[cultura xinesa]]. No obstant això, no existeixen registres històrics que demostrin l'existència real d'aquestes personalitats, les quals, d'acord amb la transmissió oral de generació en generació, haurien viscut fa uns 5.000 o 6.000 anys.

La història de la Xina s'origina a la [[Plana del Nord de la Xina]], a la conca del [[riu Groc]], on van sorgir les primeres dinasties, [[Dinastia Xia|Xia]] i [[Dinastia Shang|Shang]]. L'existència de documents escrits des de temps molt antics hanha permès el desenvolupament d'una tradició historiogràfica molt precisa, que ofereix una narració contínua des de les primeres dinasties fins a l'edat contemporània, cosa que en fa una de les civilitzacions més antigues del món amb continuïtat fins a l'actualitat.

L'enorme extensió geogràfica de l'estat actual de la [[República Popular de la Xina]] fa que, inevitablement, la història de tot aquest territori abasti, en sentit ampli, un gran nombre de pobles i civilitzacions. No obstant això, el fil conductor de la narració tradicional de la història xinesa se centra, en un sentit més restringit, en el grup ètnic dels[[ètnia han | xinesos]], i està íntimament associada a l'evolució de la [[llengua xinesa]] i el seu sistema d'escriptura basat en els [[escriptura xinesa|caràcters]]. Aquesta continuïtat cultural i lingüística és la que permet establir una línia expositiva de la història de la civilització xinesa que, tant des dels textos més antics del [[Mil·lenni I aC|I mil·lenni aC]], com des dels clàssics [[confucianisme|confucians]], passant per les grans històries dinàstiques promogudes pels emperadors, ha continuat fins al present. Els descobriments [[arqueologia|arqueològics]] del {{segle|XX}}, molt especialment els dels [[ossos oraculars]], que recullen les primeres manifestacions escrites en llengua xinesa, han contribuït en les últimes dècades a un coneixement molt més detallat dels orígens de la civilització xinesa.

Malgrat aquestes crítiques, el model del cicle dinàstic permet veure els esdeveniments històrics que han portat a la formació de la Xina actual com una estructura lineal de fàcil comprensió, cosa que ha mantingut la seva vigència entre els historiadors fins a l'actualitat. Una altra raó principal per la qual l'estudi de les dinasties i els seus emperadors ha estat fonamental entre els xinesos en l'anàlisi de la seva pròpia història és el sistema tradicional de datació, segons el qual cada emperador establia els seus períodes de regnat com a marc per comptabilitzar els anys. Així, l'any occidental de 1700 es correspon, segons el sistema tradicional xinès, amb l'any 38 de l'era [[Kangxi]], mentre que l'any 1750 seria l'any 15 de l'era [[Qianlong]]. Fins i tot, avui en dia, a [[Taiwan]], l'any 2007 es designa en contextos formals com ''any 96 de la República''. Aquest ús de les dinasties i els seus emperadors per a la mateixa datació dels anys ha fet imprescindible el domini de la cronologia dinàstica en la tradició cultural xinesa per a endinsar-se en l'estudi de la història.

El territori que actualment ocupa la [[República Popular de la Xina]] ha estat poblat des de fa milers d'anys. S'han trobat restes d'[[homínids]] que constitueixen els avantpassats més remots de l'ésser humà. De fet, per a molts experts, cada vegada estàés més clar que aquest va poder ser un dels escenaris, junt amb [[Àfrica]], on va sorgir la civilització humana. Així ho demostren les restes trobades pertanyents a l'[[homehumà de Renzidong]], de fa més de dos milions d'anys; l'[[home de Yuanmou|humà de Yuanmou]] de fa un milió set-cents mil anys; l'[[homehumà de Nihewan]] de fa un milió cinc-cents mil anys; l'[[home de Lantian|humà de Lantian]] de fa uns sis-cents mil anys; l'[[home de Nanjing|humà de Nanjing]] de fa mig milió d'anys o l'[[home de Pequín|humà de Pequín]], el més conegut de tots ells, ja que quan es va descobrir, el [[1929]], es va identificar com la "baula perduda" de l'evolució humana.

Posteriorment, sorgirien altres cultures, com l'[[homeCrani de Dali|humà de Dali]], que va viure a [[Yunnan]] fa entre 230.000 i 180.000 anys; l'[[homehumà de [[Maba (fòssil)|Maba]] a [[Canton]]; l'[[homehumà de Fujian]] de fa uns 200.000 anys o l'[[homehumà de Dingcun]], a la província de [[Shanxi]], de fa uns 100.000 anys.

L'''[[Homo sapiens]]'' fa la seva aparició fa uns 40.000 anys. L'humà de la caverna superior, trobat a Zhoukoudian, va viure fa 18.000 anys i revela un grau d'evolució de major complexitat respecte a altres cultures del sud del país. Fa uns 10.000 anys, es comença a conrear [[arròs]] al [[Yang-tse|riu Yangzi]] i, poc després, [[mill]] a la província de d'[[Henan]].

En el VIII [[mil·lenni VIII aC]], les cultures de la zona de la vall del [[riu Groc]] es van fer sedentàries. Un mil·lenni després començaria la [[domesticació]] d'animals. És el començamentl'inici del que actualment coneixem com a ''civilització xinesa'', els primers vestigis de la civilització Han que acabaria assimilant en mesura major o menor les altres cultures sorgides al sud i oest del país.

Entre el VII i VI mil·lenni aC, sorgeixen les primeres [[neolític|civilitzacions neolítiques]], [[Peilikan]] i [[Cishan]], precursores de la [[cultura de Yangshao]], que s'estendria per les actuals províncies de [[Gansu]] i [[Shaanxi]], entre el V mil·lenni aC i el III mil·lenni aC. Va ser la primera a abastar una gran àrea. Són característics els seus objectes ende ceràmica pintada, amb inscripcions que podrien ser el començament dels caràcters xinesos d'escriptura. Una cultura semblant és la de Majiayao, desenvolupada a [[Gansu]] i [[Qinghai]].

Contemporàniament a la de [[cultura de Yangshao|Yangshao]], sorgeixen altres cultures: en elal delta del [[Yang-tse|riu Yangzi]], la d'[[Hemudu]] entre els anys 5000 i 3000 aC, i posteriorment la de [[Liangzhu]], considerada la seva hereva; la d'[[cultura de Hongshan|Hongshan]], entre els anys 4000 i 2500 aC, a l'actual regió de [[Mongòlia Interior|Mongòlia interior]] i que posteriorment s'estén per les actuals [[Hebei]] i [[Liaoning]], que fabricaelabora amulets de [[Jade (mineral)|jade]] i presenta un gran desenvolupament dels rituals funeraris; la de [[cultura de Dadiwan|Dadiwan]], a [[Gansu]] i la de [[cultura de Dawenkou|Dawenkou]].

De totes aquestes cultures, només sobreviurien les de [[cultura de Yangshao|Yangshao]], [[cultura de Dawenkou|Dawenkou]] i [[cultura de Hongshan|Hongshan]], que es fusionarien en la [[cultura de Longshan]], començament de la unitat territorial i política de la plana del nord de la Xina. En aquest substrat cultural, sorgeixen les figures semillegendàries de l'[[emperador Groc]], que després de la [[batalla de Banquan]] va unificar les tribus que van donardonaren peu a l'[[ètnia han]],<ref name=Kerr>{{Ref-llibre |cognom=Kerr |nom=Gordon |títol=A Short History of China |url=https://books.google.cat/books?id=URV4e7IDaKYC&pg=PT2&dq=Banquan+battle&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiR5qDgq_bUAhWFCsAKHV2nCXU4ChDoAQghMAA#v=onepage&q=Banquan%20battle&f=false |llengua=anglès|editorial=Oldcastle Books |data=2013 |pàgines= |isbn=1842439693}}</ref> i dels tres augusts i cinc emperadors, els últims dels quals, [[Yu el gran|Yu el Gran]], fundaria la [[dinastia Xia]], entranti entraria així la Xina en la seva època històrica.

El [[període de Primaveres i Tardors]] i el [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|període dels Regnes Combatents]], al final de la [[Dinastiadinastia Zhou]], marquen l'època clàssica de la Xina, amb l'aparició de figures tan importants com [[Confuci]], [[Laozi]] i [[Sunzi]]. No existeix un únic país, sinó una sèrie de regnes, més o menys agrupats sota un governant dels Zhou, que comparteixen trets comuns i que es consideren una [[ètnia]] en contraposició amb altres pobles, com els [[Xiongnu]].

A poc a poc, l'[[estat de Qin]] va prenent més força,; el gran desenvolupament de la seva producció el fa molt poderós en tots els àmbits, econòmic, polític i militar.

El [[221 aC]], l'emperador [[Qin Shihuang]] sotmet la resta de regnes,; funda la [[dinastia Qin]] i inicia una unificació administrativa i social sense precedents.

Es produeix la primera unificació del que esdevindrà la [[Xina]].

La dinastia Han, la succeeix un període convuls d'uns 300 anys fins al [[589]], amb la instauració de la [[dinastia Sui]]. La breu dinastia Sui dónadona pas a la pròspera [[dinastia Tang]]. Segons alguns autors, és el període de màxima esplendor de la cultura xinesa. La dinastia Tang pacifica el nord, obre grans rutes comercials i en millora les preexistents ([[ruta de la Seda]]) cap a l'[[Índia]] i l'[[Àsia Central]], i produeix un gran augment de la producció.

Després del llarg període de pau, el país es torna a fraccionar i no es torna a pacificar fins que no es completa la conquesta de les tribus nòmades del nord, i es funda la [[Dinastia Yuan|dinastia Iuan]] d'origen mongol.

Amb les últimes dinasties, el sistema imperial està molt consolidat. La maduresa i estabilitat interna de la [[dinastia Ming]] i després de la [[dinastia Qing]], d'origen [[Manxúria|manxur]], fan que ess'hi produeixi un cert estancament social i cultural. La Xina pensava que ho tenia tot, que no hi havia al món ningú a qui témer o de qui aprendre.

El rei dels Qin funda una nova dinastia amb el nou nom de 皇帝 (''huangdì''), de connotacions religioses, que vol dir 'emperador'. A partir d'aquest moment històric, tots els monarques xinesos posteriors utilitzaran aquest títol, abandonanti abandonaran la denominació de "reis" (王' wang''). ''El nou emperador es va fer anomenar 始 皇帝 ''Shǐ Huangdì'' ('primer emperador'), i es veia a si mateix com el primer de qui esperava que fos una llarga dinastia d'emperadors. És la primera dinastia d'una Xina reunificada i molt més gran que la governada pels Zhou.

Va construir enormes palaus a Xianyang per convertir alsels seus antics enemics en cortesans,; va unificar els fragments de muralla construïts durant els segles anteriors a la Gran Muralla; també va iniciar la construcció del seu mausoleu, el famós [[exèrcit de guerrers de terracota]].

Malgrat l'èxit militar de la unificació, les característiques de l'estat Qin van fer la seva supervivència inviable, i aquest va caure després de la mort de Qin Shi Huang. La seva crueltat i els nombrosos treballs que va imposar al poble va sembrar el descontentament; després de la seva mort el [[209 aC]], els rebels van aprofitar el regnat del seu feble fill Ershi Huangdì ('Emperador Segon'), per posar fi a la dinastia Qin i arrasar la capital, Xianyang[[Xinyang]]. El 206 aC, [[Liu Bang]], que dirigia la rebel·lió militar contra l'exèrcit Qin, es proclama emperador, i funda una nova dinastia: els Han.

El general Zhang Qian va ser enviat a les regions de l'oest a buscar els cavalls necessaris per contínues guerres contra els [[huns]]; a la seva tornada, es va inaugurar la [[ruta de la Seda]]; les sedes xineses es venien molt bé en aquestes terres, de les quals arribaven productes fins aleshores desconeguts. S'inventa el [[paper]], cosa que ajuda a promoure l'educació, el [[sismògraf]] i nombroses tècniques noves que revolucionen el paísl'estat.

Els ideals que van contribuir a aixecar la dinastia van desapareixent; el poble, que es trobava disgustat, va augmentant el seu rebuig al règim i sorgeixen revolucions en diferents punts del país, com la dels "llenyatairesLlenyataires Verds" i les "Celles Vermelles" obliguen a traslladar la capital de [[Xi'an]] a [[Luoyang|Louyang]] l'any 25. I la dels Turbants Grocs, l'any 184, acabarà per posar fi a la dinastia.

La dinastia Han es divideix en dos períodes: Han occidentals, que van tenir la seva capital a [[Chang'an]], i els Han orientals, que van mantenir un control menys efectiu sobre el territori, i van haver de desplaçar la cort a l'est, a prop de l'actual [[Luoyang]].

Entre tots dos períodes, la dinastia Han es va veure interrompuda breument per l'"usurpador" per excel·lència de la història xinesa, [[Wang Mang]], que va instaurar la seva pròpia [[dinastia Xin]] i va intentar organitzar un estat basat en el pensament [[confucianisme|confucià]].

El període Han occidental va serfou un període de prosperitat econòmica i cultural, especialment durant el regnat de l'[[emperador Wu]] (''Han Wudi'', en xinès), que va derrotar el poble nòmada [[Xiongnu]] i va obrir rutes comercials amb l'[[Àsia Central]] i l'[[Índia]], en particular la [[ruta de la Seda]], la qual, en intensificar-se els contactes entre la Xina i altres pobles asiàtics, va fer possible l'entrada del [[budisme]] a la Xina. Durant el regnat de l'emperador Wu, el gran historiador xinès [[Sima Qian]] va completar les ''Memòries històriques'', obra començada pel seu pare, [[Sima Tan]], en la qual es narra tota la història xinesa fins aquell moment.

Breument, s'unifica sota els [[Dinastia Jin (265-420)|Jin de l'est]], per a novament ser dividida en nombroses dinasties de breu regnat. En destaca la [[dinastia Wei]] del nord (386-534), fundada pels Tuoba, un poble de la família dels [[huns]], que des de les capitals [[Datong]] i després a Luoyang donen un impuls a l'establiment del [[budisme]]. En aquest període, es va iniciar la construcció de les majestuoses coves de Yunggan, [[Longmen]] i [[Coves de Mogao|Mogao]].

L'autoritat de [[Cao Cao]] a Luoyang, on el poder nominal encara residia en l'emperador Xian, va enfrontar els seus dos rivals militars [[Liu Bei]] i [[Sun Quan]]. Després de la [[Batallabatalla dels Penya-segats Rojos|Batalla dels penya-segats Rojos]], l'any [[208]], en què aquests van derrotar les tropes de Cao Cao, l'imperi va quedar dividit en tres. L'any [[220]], després de la mort de Cao Cao, el seu fill [[Cao Pi]] va enderrocar l'últim emperador Han i es va proclamar emperador a Luoyang de la nova dinastia Wei. Liu Bei no va acceptar la legitimitat de la nova dinastia i, el [[221]], es va autoproclamar continuador de la dinastia Han a [[Chengdu]], al [[Regne de Shu]], actual província de [[Sichuan]]. De la mateixa manera, Sun Quan, des de la seva base de poder en el baixBaix [[Yangzi]], després de fracassar en els intents d'arribar a un acord amb Cao Pi, va fundar el Regne de Wu el [[222]], i uns anys després, el [[229|229,]], es va proclamar emperador. D'aquesta manera, la Xina va quedar dividida en tres regnes, Wei, Shu-Han i Wu, que es disputaven la legitimitat de la continuïtat dels Han.

La reunificació de la Xina es va produir sota la [[Dinastia Jin (265-420)|dinastia Jin]], que es pot dividir en dues etapes: els Jin occidentals ([[265]] - [[316]]), que van aconseguir unificar la Xina, i els Jin orientals ([[317]] - [[420]]), que van continuar governant el sud de la Xina.

L'any [[263]], les tropes de Wei conquerien l'estat de Shu, amb la qual cosa els tres regnes es van convertir en dos. El [[265]], [[Sima Yan]], de la prestigiosa família AvencSima, descendents de Sima Qian, va enderrocar l'emperador Wei, acabà amb el poder de la família Cao, i va instaurar la dinastia Jin. L'any [[280]], els Jin van conquerir el Regne de Wu, amb la qual cosa van aconseguir reunificar, sota la nova dinastia, l'antic imperi Han.

Els historiadors xinesos han donat el nom de "període dels Setze Regnes" a l'època compresa entre els anys [[304]] i [[439]], durant la qual el nord de la Xina va travessar una etapa de fragmentació política i de caos. Aquests setze regnes havien estat formats per pobles d'ètnia no xinesa.

Precisament, seria un altre poble d'ètnia no xinesa, els ''[[Wei del Nord|Tuoba]]'', els que van aconseguir unificar el nord de la Xina en derrotar tots aquests petits estats i van proclamar la dinastia Wei del Nord l'any [[440]]. Amb la unificació del nord, la Xina va quedar dividida en dos estats: l'un al nord, en el qual se succeiran les anomenades ''dinasties septentrionals'': [[Dinastia Wei del Nord|Wei del Nord]], [[Dinastia Wei de l'Est|Wei de l'Est]], [[Dinastia Wei de l'Oest|Wei de l'Oest]], [[Dinastia Qi del Nord|Qi del Nord]] i [[Dinastia Zhou del Nord | Zhou del Nord]], i un altre al sud, en el qual, en ser enderrocat l'últim emperador Jin el [[420]], es van succeir quatre dinasties en la cort de Jiankang: els [[Dinastia Liu Song |Song]], [[Dinastia Qi |Qi]], [[Dinastia Liang |Liang]] i [[Dinastia Chen |Chen]].

L'any [[581]], Yang Jian, general de l'exèrcit de la dinastia Zhou del nord, va prendre el poder i va proclamar una nova dinastia: els [[Canton|Sui]]. Vuit anys després, el [[589]], la dinastia Sui derrotava la feble dinastia Chen del sud, amb la qual cosa aconseguia la reunificació del sud i el nord.

L'any [[604]], Yang Guang va succeir al seu pare en el tron. Després d'una sèrie de revessos militars a les regions frontereres, es van produir insurreccions militars. El segon emperador Sui va morir assassinat el [[617]]. S'intenta millorar amb reformes la situació del poble, però són traïdes pel seu fill, i es desencadena una successió de guerres camperoles, que finalitzen amb la presa del poder de Li Yuan, l'any 618, que funda la [[dinastia Tang]], amb capital a Xi'an.

En efecte, l'any [[618]], un any després de la mort de l'últim emperador Sui, el militar Li Yuan assumia el poder com a emperador Gaozu de la nova dinastia Tang. L'any [[624]], el seu fill, després d'haver matat dos dels seus germans davant de la porta de Xuanwu a [[Chang'an]], l'obligava a abdicar, i esdevenia el segon emperador Tang, [[Taizong]]. Després de la mort violenta del primer hereu al tron, un segon fill de l'emperador va ser nomenat hereu, i pujaria al tron com a emperador Gaozong el [[649]]. Durant el regnat de Taizong, una de les seves concubines, que havia estat anteriorment concubina del seu pare, aconseguiria un gran poder d'influència fins al punt en quèque, finalment, després de seguir governant des de l'ombra sota el regnat de dos dels seus fills, ella mateixa es convertiria en emperadriu.