Idioma rapanui: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i correccions de format
m Plantilles
Línia 2:
El '''rapanui''' és la llengua que parla el [[poble rapanui]] a l'[[Illa de Pasqua]] ([[Xile]]), i és part del grup de les [[llengües polinèsies]] orientals, juntament amb el [[hawaià]], el [[mangarevà]], el [[maori]], el [[marquesà]], el [[rarotongà]], el [[tahitià]] i el [[tuamotà]]. La seva estructura fonètica és típicament polinèsia, amb cinc fonemes vocàlics i un nombre reduït de consonants. Morfològicament és molt semblant al marquesà, mentre que la seva fonologia és molt més semblant a la del [[maori]]. Actualment és cooficial juntament amb el castellà a l'[[Illa de Pasqua]].
 
Històricament els primers manlleus van ser del [[francès]] i de l'[[anglès]], a partir del [[{{segle |XVIII]]}}, a causa del contacte amb els baleners i altres navilis europeus i americans. A partir de la segona meitat del {{segle|XIX}}, s'observa la penetració de lèxic tahitià, atès que aquesta llengua era emprada pels catequistes missioners i per la repoblació de l'illa amb tahitians i marquesans després de la baixada demogràfica dels anys 1860-1870, deguda a l'activitat d'esclavistes peruans i a malalties contagioses. També és important la presència de manlleus de l'[[hebreu]] i del [[llatí]], utilitzats pels catequistes per a traduir termes eclesiàstics i litúrgics. El 1888 l'illa va ser annexionada a [[Xile]] i, com a conseqüència, va començar la influència del castellà.
 
Hi ha prop de 2.500 parlants de rapanui, 2.000 a la pròpia illa i la resta a Xile ("continental") i a altres parts del món. És un idioma en regressió fins fa poc de temps, en l'actualitat hi ha una comissió d'estructuració de la llengua rapanui que n'ha elaborat una gramàtica fonamental i un diccionari etimològic.