'''LeònciaLleòncia''', en [[llatí]] ''Leontia Porphyrogenita'', nascuda el [[457]] i morta el [[479]] amb 22 anys, era filla de l'emperador romà d'Orient [[Lleó I el Traci]] i de la seva esposa [[Èlia Verina]]. Era la germana petita d'[[Èlia Ariadna]], però, a diferència de la seva germana, podia reclamar el tron reial perquè era [[porfirogènita]], ja que va néixer durant el primer any del regnat del seu pare.
Lleó I, que havia ascendit al tron per mèrits militars, no tenia lligams familiars amb l'aristocràcia, i va utilitzar el matrimoni de les seves filles per reforçar la seva posició. Èlia Ariadna s'havia casat amb el general isàuric Tarasikodissa (el futur emperador [[Zenó]]). El casament de LeònciaLleòncia es va acordar amb un altre membre de l'exèrcit, el fill del ''[[magister militum]]'' l'[[Alans|alà]] [[Flavi Ardabur Aspar]]. Però amb l'anunci del matrimoni entre LeònciaLleòncia i [[Flavi Juli Patrici]], el fill d'Aspar, van esclatar disturbis populars 'l'any 470. Per al clergat i el poble de [[Constantinoble]], el fet de què de Patrici que era [[Arrianisme|arrià]] es pogués convertir en emperador era inacceptable. Els disturbis només van cessar quan Aspar i Lleó I van prometre als bisbes de la ciutat que Patrici es convertiria a la [[Església Ortodoxa|religió ortodoxa]] abans de ser emperador i que només després de la conversió es casaria amb LeònciaLleòncia.
El [[471]], Juli Patrici va desaparèixer de les cròniques. El seu pare Flavi Ardabur Aspar i el seu germà Ardabur van ser assassinats aquell any a instàncies de Lleó I. LeònciaLleòncia es va casar llavors amb [[Marcià (usurpador)|Marcià]], fill de l'[[emperador romà d'Occident]] [[Procopi Antemi]]. El matrimoni va posar en relació les dues cases reials d'Orient i d'Occident. Però Procopi Antemi va morir l'any [[472]], i va ser succeït per [[Olibri]]. Amb la mort de Lleó I el Traci el [[474]], Zenó va ascendir al tron oriental amb el seu fill i hereu legítim [[Lleó II (emperador)|Lleó II]]. Marcià i LeònciaLleòncia van organitzar una revolta contra Zenó l'any 479, impulsada pel dret de successió de LeònciaLleòncia sobre Èlia Ariadna ja que era porfirogènita, mentre que la seva germana hauria nascut abans que el seu pare fos emperador, però la revolta va ser sufocada i Marcià i LeònciaLleòncia es van exiliar a [[Isàuria]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Martindale |nom=J. R. |títol=The prosopography of the later Roman Empire. vol. 2B, A.D. 395-527 |pàgines=782 |lloc=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |any=2018 |isbn=9781107119208}}</ref>
