Conreu de l'arròs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ara ja està el text principal. Falten enllaços i fotos |
|||
Línia 106:
És important que el gra estiga sempre separat de l’aigua.<ref name=":5" />
Una volta segada una propietat o una partida, cal portar les espigues a l’era. Depenent del lloc, els mitjans utilitzats són diferents. A l’Albufera trobem el ''carret de garbejar'', una mena de trineu format per una plataforma (''taula'') suportada sobre dos patins amples anomenats ''pales'', i tirat per un cavall. El disseny del carret de garbejar fa que llisque fàcilment sobre el fang. Aquest carret també es feia servir al Delta de l’Ebre.<ref name=":2" /> A la marjal de Pego-Oliva la forma de traslladar la producció depenia de la disponibilitat local. Si hi havia una sèquia d’amplària suficient, s’utilitzaven barques de quilla plana, a voltes impulsades per animals, a voltes impulsades per persones estirant d’elles o perxant-les. Si es trobaven a la vora d’un riu, un home perxant podia ser suficient. I també podia fer-se servir el carret de garbejar.<ref name=":5" />
== La trilla ==
La trilla (també anomenada ''batuda'') de l’arròs es fa en les eres. Les eres són espais plans normalment circular y coberts de rajoles de fang. Varien en superfície segons les poblacions: a Pego eren de 18 a 25 metres de diàmetre, mentre que a l’Albufera no arribaven als 15 més que excepcionalment (com al Palmar).<ref name=":5" /><ref name=":2" />
Les eres es preparen llevant amb corbelles o a mà les herbes crescudes al llarg de l’any. Desprès s’escombraven amb ''ramassos'' i es tirava aigua. Aleshores es feia passar el rutlo o trompellot, estirat per haques.<ref name=":4" /><ref name=":5" />
També són diversos els sistemes de trillat. Un molt amb molta tradició a Àsia central, Índia, Tailàndia, Portugal, Espanya i parts d’Itàlia era trepitjar-lo amb grans bèsties (bous principalment); aquesta activitat s’anomena ''batre''. Una altra forma de trillar és esclofollant les garbes amb objectes sòlids (pedres, tonells, les vares de trillar de l’Índia, la batolla a la Xina). Una combinació és el corró de trillar arrossegat per bous, que es fa servir a l’Àsia central i la Xina.<ref name=":2" />
El sistema de batuda tradicional a l’Albufera consistia en deslligar els feixos d’espigues i amuntegar-los formant un cercle. Després són trepitjats per haques a les que es fa caminar en cercle.<ref name=":2" /> A Pego, després un procés semblant amb l’haca, es repetia, esta volta estirant l’animal del ''trompellot'', també anomenat ''rutlo'', peça de pedra en forma de con truncat, d’una llargària d’uns 80 cm i uns diàmetres de 20 i 26 cm.<ref name=":5" />
Durant la trilla, la palla es volteja repetidament amb forques de tres o quatre puntes i es tira a un costat, de forma que al final del procés la palla envolta els grans. Quan els grans ja estan esclofollats, es netegen de la palla que no s’ha llevat amb les forques i d’altres residus.<ref name=":5" />
== Ventat ==
El gra serà amuntonat amb pales, rastells i tregilles en un extrem de l'era i si el vent era favorable s'iniciava el ventat.
El gra es llançava a l'aire amb la pala i aquest es portava el pallús, ja que l'arròs és més pesat i queia als peus del ventador. Algunes vegades, per treure la palla que el vent no podia arrossegar, un home es cobria amb un sac i es col·locava sota del ventador per, amb un ramàs, anar retirant-la.<ref name=":4" />
Després del ventat encara romania al costat del gra la palla més diminuta, els grans fallats i la pols, la qual cosa feia necessari un garbellat. Un home subjectava i movia contínuament l’erer, el qual estava recolzat en el sòl mitjançant dos pals verticals acabats en forquilles en el seu extrem superior per enganxar-se a les nanses, i un altre home anava tirant el gra.<ref name=":4" />
== Dessecació i emmagatzematge ==
Un cop trillat era necessari eliminar l'excés d'humitat de l'arròs per evitar fermentacions i garantir la seva conservació. En l'era (si ja no calia batre més) o al sequer és escampava el gra per assecar-lo a el sol durant un període que oscil·lava entre dos i quatre dies. Periòdicament calia remoure-ho per obtenir un assecat uniforme, funció que es realitzava amb els peus, els rastells o amb una eina especial, la llauradora.<ref name=":4" />
Moltes vegades la venda de l'arròs es realitzava en l'era, pel que una vegada envasat en sacs era transportat directament al molí; en cas contrari, l'agricultor havia de fer-se càrrec de l'emmagatzematge.
L’arròs es transportava en carros a la cambra, última planta de la casa, especialment condicionada per a emmagatzematge de productes agrícoles i que disposava d'una ventilació suficient a través d'unes finestres que comptaven amb unes malles metàl·liques que impedien l'entrada d’insectes i rosegadors.
L'arròs es podia emmagatzemar en sacs o solt, però havia de ser vigilat i remogut constantment per evitar que es pogués espatllar, sobretot si encara contenia un excés d'humitat'''.'''<ref name=":4" />
== Referències ==
| |||