Conreu de l'arròs: diferència entre les revisions

=== Neteja de rius, sèquies i canals. Reparació dels marges ===

Desprès de la collita de l’any anterior, cal dragar els canals i sèquies cegats pel fang i eliminar la vegetació acumulada, per tal de facilitar la inundació i drenatge dels arrossars. Els estris utilitzats per a aquestes tasques eren la ''corbella de riu'', els ''ganxos'', el ''xafes'' i la ''llegona''.<ref name=":4">Aguilar Sanz, Josep Vicent. El Museo etnológico de Pego: el cultivo tradicional del arroz. Primeras Jornadas Internacionales sobre Tecnología Agraria Tradicional. Pàgines 223 a 242. <nowiki>ISBN 8474839823</nowiki> </ref>

Així a Pego desprès de la sega, que és a finals de setembre, quedaven als arrossars els rostolls –la palla que queda en tallar les garbes d’arròs- que encara que podien arreplegar-se en part per a aliment de les cavalleries, en la seua major part quedaven al sòl, on es podrien o es cremaven.  A octubre es birbava la terra per evitar el creixement incontrolat de males herbes, un treball que podia ver-se interromput si les pluges de la tardor arribaven prompte.<ref name=":5">Sendra Bañuls, Fernando. El conreu de l’arròs a la marjal Pego-Oliva. Quaderns d’Etnografia. Pàgines 27 a 87. ISBN 8477840326</ref>

 

En el cas de l’Albufera, el sòl és argilenc. Els camps romanen inundats tot l’hivern. Llavors cal eixugar la terra amb molta rapidesa, per evitar l’enduriment del sòl. Amb aquesta finalitat es trinxa (''entaula'') la terra. L’eina tradicional per fer-ho era l’''entauladora'',  un aparell consistent en un tauló dur amb diverses fileres de tallants en la seua part inferior. L’entauladora està molt estesa per la conca mediterrània, Àsia central, Caucas i Àsia meridional.<ref name=":2" />

 

 

=== Anivellament del sòl ===

L’anivellament dels camps es feia amb xafes, cabàs i taula plana. La finalitat d’aquesta tasca és facilitar la inundació regular del terreny, però també contribueix a l’adobat soterrant les brosses i rostolls.<ref name=":5" />

 

=== Adobat ===