Diamant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Duresa: Sobrabe una paraula i basicament la he tret
Línia 52:
El nom "diamant" deriva de l'[[antic grec]] ''ἀδάμας'' ''(adámas''), "apropiat", "inalterable", "intrencable", "indomat", de|ἀ- (a-), "in-" + ''δαμάω'' (''damáō''), "jo domino", "jo domo".<ref>{{ref-web|cognom=Liddell |nom=H. G. |cognom2=Scott |nom2=R. |títol=Adamas |obra=A Greek-English Lexicon |url=http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%231145 |editor=[[Perseus Project]]|llengua= anglès}}</ref> Tanmateix, es creu que els diamants foren reconeguts i minats per primera vegada a l'[[Índia]], on fa molts segles es podien trobar importants [[dipòsit al·luvial|dipòsits al·luvials]] d'aquesta gemma al llarg dels rius [[riu Penner|Penner]], [[riu Krishna|Krishna]] i [[riu Godavari|Godavari]]. Els diamants han estat coneguts a l'Índia des de fa com a mínim 3.000 anys, però més probablement 6.000 anys.<ref name=hershey>{{ref-llibre |url=http://books.google.cat/books?id=35eij1e1al8C&pg=PA23 | cognom =Hershey | nom =W. | títol =The Book of Diamonds | editorial =Hearthside Press |lloc=Nova York |any=1940 |pàgines=22–28 | isbn =1417977159 |llengua = anglès}}</ref>
 
Des de fa milers d'anys, el diamant ha figurat entre les pedres precioses preferides per l'home. Foren les civilitzacions orientals les primeres a conèixer aquesta gemma. L'[[Índia]] (el primer i més extens productor) donà al món els més preciosos diamants, com el Ko-i-nor (que traduït significa una cosa així com "Tucmuntanya de llum") que pesava, en brut, 78,5 [[quirat]]s. (El quirat és la unitat de pes usada en pedres precioses i equival a 205 [[mil·ligram]]s.)
 
El nom del diamant prové del [[Grec antic|grec]] ''adamas'' o ''adamantem'', que significa "l'invencible". En efecte, s'ha usat amb freqüència per a simbolitzar l'etern i l'infinit. Antigament li conferien tota classe de poders estranys.