Sant Llorenç de Sous: diferència entre les revisions

11.839 octets eliminats ,  fa 13 anys
cap resum d'edició
Cap resum de modificació
L''''església de Sant Llorenç de Sous''' fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de [[Sous]] ([[Albanyà]], [[Alt Empordà]]), actualment deshabitat.
{{Edifici
|imatge = 03CIMG0009.JPG
|tamany_imatge =
|peu = ''Capçalera de l'església del monestir''
|nom = Monestir de Sant Llorenç de Sous
|tipus_edifici = [[monestir]]
|arquitectes =
|arquitecte =
|començament = ****
|consagració = ****
|acabament =
|cronologia =
|localització = [[Albanyà]]
|estil = [[Art romànic a Catalunya|romànic català]]
|materials_utilitzats = pedra
|sistema_constructiu = [[arquitrau|arquitravat]] i [[volta de canó|voltat]]
|planta = **** m (llarg)
|imatge_p = Manca1.png
|peu_p =
|alçat = **** m
|}}
 
ALa partirruïna dde l'aleshores,església esdevinguédel unamonestir simplede parròquia[[Sant ruralLlorenç del pobleMont]], demolt masiesdanyada dispersesja deen els terratrèmols del [[Soussegle XV]]., Laobligà ruïnaa de l'església,abandonar-la definitivament abandonadaen alel [[segle XVIII]]. Pert al servei religiós del poble de [[Sous]], obligàque afins acondicionaraleshores unhavia nouutilitzat el temple (del monestir, s'''Santhabilità Llorençun denou Sous''')edifici parroquial en el que havia estat la [[sala capitular]] del monestir,cenobi. queLa nova església de Sant Llorenç de Sous fou consagratconsagrada el [[1829]] per l'abat de [[Sant Pere de Besalú]] Melcior de Rocabruna i Taverner. Després de l'exclaustració ([[1835]]), aquesta església fou servida pels capellans del santuari de la [[Mare de Déu del Mont]], situat al cim de la muntanya. DesDurant dela mitjanseva estada al santuari, l'any [[segle XIX1884]], les[[Jacint restesVerdaguer|Verdaguer]] assistí a la festa major del monestirpoble servirende d'estableSous, d'animalscelebrada en aquesta església, i magatzemen deixà d’einestestimoni agrícolesliterari. MésEn tard,el [[segle XX]] el lloc quedàha totalmentquedat abandonatdespoblat.
 
És un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcció medieval. La façana és coronada per un esbelt campanar de cadireta de doble obertura.
El '''monestir de Sant Llorenç de Sous''' (o '''Sant Llorenç del Mont''') fou una abadia [[benedictina]] de l'antic [[comtat de Besalú]], dins els límits del [[bisbat de Girona]], situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'[[Albanyà]] ([[Alt Empordà]]). Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous, a la falda de la muntanya d[[el Mont]]. Fou centre del poble de [[Sous]], actualment deshabitat, de l'antic municipi [[Garrotxa|garrotxí]] de [[Bassegoda]], incorporat el [[1988]] al d'[[Albanyà]] i, per tant, a la comarca de l'[[Alt Empordà]].
 
La supressió de la comunitat monàstica i l'existència posterior d'aquesta església ha fet que modernament s'apliqui el nom de Sant Llorenç de Sous a l'antic '''[[monestir de Sant Llorenç del Mont|Sant Llorenç del Mont]]'''.
==Història==
 
Les primeres notícies que es tenen d'aquet [[monestir]] es remunten a l'[[11 d'abril]] del [[871]], quan fou citat en un [[precepte]] expedit a favor del monestir de [[Sant Aniol d'Aguja]] pel rei franc [[Carles el Calb]]. Entre les possessions d'aquest monestir hi havia la muntanya de Sant Llorenç, amb l'església que hi havia estat fundada (''montem sancti Laurenti cum basilica in honore Sancti Laurenti eusdem fundate'').
 
Era una època d'expansió del [[monaquisme]]. Sovint els monjos seguien de prop els colons que, baixant de la muntanya al pla, s'apropiaven de noves terres per ocupació (''aprissio'') i n'emprenien l'artigatge, i moltes vegades els disputaven els drets adquirits.
 
Els monjos [[benedictins]] de [[Sant Aniol d'Aguja]] que es van instal·lar al pla de Sous van tenir en compte les condicions defensives de lloc escollit i també els recursos naturals que oferia per al manteniment de la comunitat. La [[el Mont|muntanya del Mont]], per les seves característiques, els proporcionava totes dues coses. No tan sols és un lloc elevat, que ofereix protecció i fàcil de defensar, sinó que disposa de fonts d'aigua potable, al costat d'una de les quals, la font de l'Esparreguera, fou construïda la nova fundació, que n'obtingué l'aigua necessària per als usos domèstics i agropecuaris.
 
Fins a la primeria del [[segle XI]] la comunitat de Sant Llorenç de Sous era només una cel·la (''cella Sancti Laurentii'') filial de [[Sant Aniol d'Aguja]] i, com aquest, sotmès al domini dels canonges de la [[catedral de Girona]]. Així ho testimonien dos documents atorgats pel rei [[Carles el Simple]] en els anys [[898]] i [[922]] i una butlla del papa [[Silvestre II]] expedida el [[1002]] a favor de la mitra de Girona.
 
La cel·la de Sant Llorenç, però, anava adquirint importància, afavorida per privilegis i donacions efectuades pels [[comtes de Besalú]] i [[comte de Barcelona|de Barcelona]] i altres senyors. Aviat esdevingué un centre receptor d'almoines i de drets de senyoria feudal sobre els habitants dels voltants.
 
En aquest moment, la història del lloc féu un tomb, quan s'hi traslladà la comunitat de [[Sant Aniol d'Aguja]] i esdevingué, així, la seu de l'abadia. Sant Aniol passà a ser una simple parròquia sota el domini de Sant Llorenç de Sous, que també passà a controlar les de [[Sant Feliu de Riu]] i [[Sant Martí de Talaixà]]. El [[1003]] la comunitat de Sous ja consta regida per l'abat Abbó. Els nous dirigents tingueren en aquells anys una intensa participació en els afers del [[comtat de Besalú]], on ostentaven un alt reconeixement. Els seus abats formaren part del consell dels comtes de Besalú i assistiren als concilis que es van celebrar a [[Girona]] els anys [[1068]] i [[1073]]. Entre els [[segle XI|segles XI]] i [[segle XII|XII]] es construí una nova església.
 
[[Imatge:01CIMG0007.JPG|thumb|left|250px|Frontis i porta de l'església]]
Al [[segle XIV]] era una comunitat pròspera però petita, formada, l'any [[1332]], per vuit monjos. Al [[segle XV]] la decadència s'accentuà, amb una comunitat que arribà a tenir només dos monjos ([[1438]]) i amb greus dificultats econòmiques per la disminució progressiva de les rendes. La situació fou agreujada pels [[Terratrèmol de Catalunya de 1428|forts terratrèmols]] que es deixaren sentir sobretot en aquella zona entre els anys [[1427]] i [[1434]], que afectaren els edificis i arruïnaren l'església i algunes de les altres construccions, fins al punt que motivaren el trasllat de l'altar major al claustre.
 
Durant el [[segle XVI]], es reconstruïren parcialment els edificis i l'abat Francesc Albanell (abans de [[1580]]) intentà restaurar el monestir amb l'establiment de quatre capellanies o beneficis, però el deteriorament ja fou imparable. El [[1592]], d'acord amb el desig del monarca de potenciar els monestirs més poblats, el papa [[Climent VIII]] en decretà la supressió i l'annexionà al monestir de [[Sant Pere de Besalú]]. La supressió, però, no es féu efectiva fins a la mort del darrer abat, Jaume Coll, el [[1605]].
 
A partir d'aleshores, esdevingué una simple parròquia rural del poble de masies disperses de [[Sous]]. La ruïna de l'església, definitivament abandonada al [[segle XVIII]], obligà a acondicionar un nou temple ('''Sant Llorenç de Sous''') en el que havia estat la sala capitular del monestir, que fou consagrat el [[1829]] per l'abat de Sant Pere de Besalú Melcior de Rocabruna i Taverner. Després de l'exclaustració ([[1835]]), aquesta església fou servida pels capellans del santuari de la [[Mare de Déu del Mont]], situat al cim de la muntanya. Des de mitjan [[segle XIX]], les restes del monestir serviren d'estable d'animals i magatzem d’eines agrícoles. Més tard, el lloc quedà totalment abandonat.
 
La imatge de la [[Mare de Déu del Mont]], actualment venerada al santuari, prové del monestir de Sous, en el qual es trobava almenys des de [[1222]]. La difusió de la devoció impulsà l'abat Bernat, en els anys [[1311]]-[[1318]], a construir el santuari, dependent del monestir, al qual fou traslladada.
 
[[Jacint Verdaguer]] visità les ruïnes del monestir durant la seva estada al Mont l'estiu de [[1884]], amb motiu de la festa major del poble de [[Sous]], i en publicà les impressions aquell mateix any.
 
==Arquitectura==
[[Imatge:02CIMG0008.JPG|thumb|right|250px|El lateral de l'església encara dempeus]]
El monestir tenia planta rectangular, orientada al migdia. El conjunt constava de dues àrees aproximadament d'igual extensió: al nord, l'església; i al sud, el claustre i les dependències monacals.
 
L'església, de grans dimensions, era de planta basilical, amb tres [[nau (arquitectura)|nau]]s i tres [[absis]] semicirculars. Pertany, estilísticament, al [[romànic llombard]], del [[segle XI]]. La nau central comunicava amb les laterals a través de tres [[arc former|arcs formers]] de mig punt que descansaven sobre grans [[pilastra|pilastres]] sense decoració, les quals suportaven les voltes, de quart de cercle les laterals i segurament [[volta de canó|de canó]] la central. Els absis estan decorats per la part exterior amb [[arc cec|arcs cecs]] i [[faixa llombarda|faixes llombardes]] i per l'interior amb fornícules entre semicolumnes i capitells; el central té tres finestres de mig punt i els laterals només una. Sota el [[presbiteri]] hi ha una petita [[cripta]]. D'aquesta església es conserva completa la capçalera, la porta principal (sense decoració) i un dels laterals fins a l'arrencada de la volta de la nau central. Davant de la porta, situada a ponent, hi havia un [[Atri (accés)|atri]], del qual només es conserva part d'un mur.
 
La porta que comunicava l'església amb el [[claustre]] és al mur meridional d'aquella. Del claustre, que tenia planta irregular, segurament per adaptar-se a la topografia del terreny, només en resta la galeria adossada a l'església. Aquesta galeria està coberta amb volta de quart de cercle i té finestrals de mig punt. Les fotografies antigues que se n'han conservat indiquen que les altres galeries tenien coberta d'embigat de fusta inclinada i [[arc de mig punt|arcs de mig punt]] que descansaven sobre columnes distribuïdes en un sol rengle, tot datable en el [[segle XII]]. Els [[capitell]]s estaven decorats amb motius vegetals i els que no foren robats es conserven en el [[Museu d'Art de Girona]] i en el [[Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles]]. [[Verdaguer]] encara va poder veure una part del claustre dempeus el [[1884]].
 
A l'entorn del claustre hi havia les dependències monacals, en part fortificades, i datables entre els [[segle XI|segles XI]] i [[segle XIII|XIII]].
 
El [[1983]] fou declarat [[Bé Cultural d'Interès Nacional]]. A partir de [[1984]] s'emprengueren campanyes de neteja, excavació i consolidació del conjunt monumental, a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El [[2008]] s'ha aprovat un projecte de restauració, impulsat per l'Ajuntament d'Albanyà i la Diputació provincial de Girona, que és afavorida per la recent potenciació turística del santuari. El conjunt, ara cedit a les institucions públiques pel [[bisbat de Girona]], és actualment visitable.
 
==Abaciologi==
:''Vegeu [[Llista d'abats de Sant Llorenç de Sous]]''.
 
== Llegendari ==
 
La font de l'Esparreguera (''fonte vocabulo Sparrigaria'') o dels Monjos, actualment seca, és molt a prop del monestir, que n'obtenia l'aigua necessària. Segons conta la llegenda (recollida per [[Jacint Verdaguer|Verdaguer]]), aquesta font no existia, però un dia passaren per allí dos homes que perseguien [[sarraí|sarraïns]] fugitius. Estaven fatigats, feia molta calor i tenien set, i un d'ells exclamà:
 
— "Si Déu ens fes la mercè d'una mica d'aigua!"
 
Immediatament, brollà aigua d'on ara hi ha la font.
 
[[Jacint Verdaguer|Verdaguer]] també va transmetre una altra llegenda relacionada amb el monestir de Sous, en aquest cas sobre la fundació del santuari de la [[Mare de Déu del Mont]]. L'abat va rebre instruccions en somnis per a la construcció d'un santuari per a la imatge tan venerada en una altura. Va decidir construir-lo al pla de Solls, entre el monestir i l'actual santuari, però l'endemà del primer dia de feina es van trobar les eines al cim de la muntanya. Els obrers van tornar a treballar al mateix lloc, i es va repetir el fet, fins que el van abandonar i van construir el santuari on el volia la Mare de Déu.
 
==El nom del monestir==
El nom original del monestir, vigent durant tota l'Edat Mitjana, fou Sant Llorenç del Mont. El de Sant Llorenç de Sous, més difós actualment, s'originà després de la seva supressió i conversió en parròquia de [[Sous]].
 
==Bibliografia==
* J. Amigó Barbeta, A. Gómez, J. Morer i J. M. Vila, "La ceràmica grisa medieval del monestir de Sant Llorenç de Sous", dins R. Lacuesta Contreras i A. González Moreno-Navarro (dirs.) ''Ceràmica medieval catalana: el monument, document'', Barcelona, Diputació Provincial de Barcelona, 1997, 177-197.
* ''Catalunya Romànica'', 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9.
* M. Clua Mercadal, "El monestir de Sant Llorenç de Sous: vida i reforma a partir de les troballes monetàries", dins ''II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002). Els conjunts monàstics: intervencions arqueològiques (1998-2002)'', Barcelona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, 2003, pp. 97-102.
* J. Gironella, "Els encants dels nostres monestirs: Sant Llorenç del Mont", ''Revista de Girona'', 90 (1980), 47-48.
* J. Morer, A. Gómez i J. M. Vila Carabasa, "Darreres intervencions al monestir de Sant Llorenç de Sous (Albanyà, Alt Empordà)", ''Tribuna d'Arqueologia'', 1994-1995 (1996), 133-141.
* L. Moret Pujol i J. M. Vila Carabasa, "L'església del monestir de Sant Llorenç de Sous (Albanyà, Alt Empordà)", dins ''II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002). Els conjunts monàstics: intervencions arqueològiques (1998-2002)'', Barcelona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, 2003, pp. 87-96.
* A. L. Sanz Alguacil i E. Gili, "Esplendor i decadència del monestir de Sant Llorenç de Sous", ''Revista de Girona'', 123 (1987), 77-83.
*J. Verdaguer, "La ermita del Mont" [1884], dins ''Excursions i viatges'', ed. N. Garolera, Barcelona, Barcino, 1991, vol. 2, pp. 283-317 [a les pp. 286-291].
 
==Enllaços externs==
{{commonscat|Sant Llorenç de Sous}}
*[http://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae02sous.htm Els monestirs de Catalunya: Monestir de Sant Llorenç de Sous (o del Mont)]
*[http://www.artmedieval.net/sant%20llorenc%20de%20sous.htm Art Medieval: Sant Llorenç de Sous]
*[http://ca.salines-bassegoda.org/recurs.php?id=162&n=Monestir+de+Sant+Lloren%E7+de+Sous&p=Albany%E0 Consorci Salines-Bassegoda: Monestir de Sant Llorenç de Sous]]
 
[[Categoria:Alt Empordà]]
5.026

modificacions