Diferència entre revisions de la pàgina «Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman»

m
Manteniment de plantilles
m (Estandardització de plantilles)
m (Manteniment de plantilles)
En aquesta etapa està ben documentat el servei del Cid, bandejat el 1081 de Castella per dur a terme ràtzies en contra dels interessos d'[[Alfons VI de Lleó]] a territoris de Toledo, llavors tributari d'aquest rei i que, per això, no havia de ser atacada per tropes castellanes.
 
El Cid seguiria al servei d'al-Mútaman fins al 1086, moment en què Saragossa [[Setge de Saraqusta (1086)|va ser assetjada]] per [[Alfons VI de Lleó]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Sobrequés i Vidal |nom=Santiago |enllaçautor=Santiago Sobrequés i Vidal |títol=Història de Catalunya | editorial=Cupsa Editorial |data=1979 |pàgines=vol.2, p.15 |isbn=8439001258 }}</ref> però en ser rebutjat, va decidir ajudar al-Muqtadir.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fletcher |nom=Richard |títol=El Cid |url= http://books.google.cat/books?id=O-6I1OTM28wC&pg=PA150&dq=zaragoza+1086+alfonso&hl=ca&sa=X&ei=q0v4U5DIJIKd0AXG74DoCA&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=zaragoza%201086%20alfonso&f=false |llengua= castellà | editorial=Editorial NEREA |data=1999 |pàgines=150 |isbn=8489569290}}</ref> Si El Cid va trencar els llaços amb al-Mútaman o el seu hereu [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín|al-Mustaín]] a causa d'un conflicte d'interessos personal entre la defensa de Saragossa i el seu senyor natural, per ser el rei de Castella qui l'atacava, o si va ser condonat el seu desterrament, en apreciar Alfonso la utilitat d'aquest cavaller en el seu exèrcit, és quelcom que encara no s'ha esclarit en la seva totalitat.
 
El Cid va ser capaç de contenir als aragonesos fins a 1083, any en què Sanç Ramires va prendre la línia de fortificacions que protegien les ciutats de la taifa de Saraqusta, com la de Graus,que amenaçava Barbastre; a la zona oriental, [[Ayerbe]], [[Bolea]] i [[Arascués]], que posaven en perill a [[Osca]]; i [[Arguedas]], que apuntava a la conquesta de [[Tudela]].
1.678.835

modificacions