Pulmó: diferència entre les revisions

El pes dels pulmons depèn del sexe i del hemitòrax que ocupin: El pulmó dret pesa en mitjana de 600 grams i l'esquerre assoleix de mitjana els 500. Aquestes xifres són una mica inferiors en el cas de la dona (a causa del menor mida de la caixa toràcica) i una mica superiors en l'home.<ref name="netter">{{ref-llibre | nom = Frank H. | cognom = Netter | títol = Atlas de Anatomía Humana | lloc = Barcelona | editorial = Masson | any = 1996 | llengua = castellà}}</ref><ref name="rouvieredelmas">{{ref-llibre | cognom = Rouvière | nom = H | cognom2 = Delmas | nom2 = A | títol = Anatomía Humana | lloc = Barcelona | editorial = Masson (9a edició) | any = 1996 | llengua = castellà}}</ref><ref name="warwick">{{ref-llibre | cognom = Warwick | nom = Williams | títol = Gray: Anatomía | lloc = Madrid | editorial = Editorial Harcourt, 36a edició | any = 1995 | llengua = castellà}}</ref>

Els [[Ocell|ocells]] tenen un dels [[sistema respiratori|sistemes respiratoris]] més complexos de tots els grups d'animals.<ref name = "Gill">{{ref-llibre | cognom =Gill | nom =Frank |any=1995 | títol =Ornithology | editorial =WH Freeman and Co |lloc=Nova York | isbn =0-7167-2415-4 |pàgines=}}</ref> Utilitzen els seus dos petits pulmons com a manxes que insuflen l'aire per depressió, i els [[Sac aeri|sacs aeris]]. Aquests sacs aeris són grans bosses plenes d'aire i connectades amb els pulmons. Els sacs aeris estan repartits entre les vísceres de l'animal i fins i tot es prolonguen per dins dels [[Os|ossos]]. La paret dels sacs no està vascularitzada per la qual cosa no és aquí on es produeix l'intercanvi; aquest només es produeix en els pulmons, però en certa quantitat l'aire oxigenat es difon per la pell del cos, com succeeix en aus i mamífers. Els pulmons avícoles no tenen ni alvèols ni faveols sinó una sèrie de tubs paral·lels entre si anomenats "parabronquis". L'eficàcia pulmonar és molt més gran que a la resta d'animals perquè el flux d'aire és unidireccional i no hi queda un volum d'aire residual. Cada cicle consta de dues inhalacions i dues espires. Els sacs aeris estan connectats als pulmons de tal manera que un 75% de l'aire inspirat passa de llarg per aquests i flueix directament cap als sacs posteriors, que serveixen com a reservori d'aire fresc. Quan s'expira l'aire fresc dels sacs posteriors, aquest és canalitzat cap als pulmons i és recollit en els sacs aeris anteriors. Des dels sacs, l'aire flueix directament a l'exterior. L'avantatge d'aquesta disposició és que pels pulmons sempre està passant aire oxigenat, tant en l'expiració com en la inspiració.<ref name="maina">{{ref-publicació|cognom =Maina | nom =John N. | mes = Novembre | any = 2006 | article = Development, structure, and function of a novel respiratory organ, the lung-air sac system of birds: to go where no other vertebrate has gone | publicació = Biological Reviews | volum = 81 | exemplar = 4 | pàgines = 545–79 | pmid = 17038201 | doi = 10.1017/S1464793106007111 | llengua = anglès}}</ref> L'aire inhalat és conduït des de la tràquea fins als [[Bronqui|bronquis]], i d'aquí als pulmons. Als pulmons es troben els parabronquis, amb capil·lars per a poder realitzar l'hematosi; així, realitzen l'intercanvi gasós en la inspiració i exhalació. Els sacs aeris actuen també com [[Fluid refrigerant|refrigerants]], disminuint la calor excessiva del cos. A nivell de la divisió de la tràquea, als bronquis hi ha un òrgan fonador anomenat [[siringe]], que realitza la funció del [[cant]].