Arpa: diferència entre les revisions

En les arpes de disseny anterior, cada corda només pot reproduir una sola nota sense retorçar. En molts casos això vol dir que tal arpa només es pot afinar en una clau alhora i s'ha de tornar a afinar manualment per tocar en una altra clau. Diversos remeis a aquesta limitació van evolucionar: l'addició de cordes addicionals per a cobrir notes cromàtiques (de vegades en fileres separades o inclinades diferents de la fila principal de cordes), a més de petites palanques a la barra transversal que, quan s'activa, eleven el talli d'una corda per un establir l'interval (normalment un semitó), o l'ús de [[pedal]]s a la base de l'instrument que canvien el to d'una cadena quan es pressiona amb el peu. Aquestes solucions augmenten la versatilitat d'un arpa a costa d'afegir complexitat, pes i preu.

 

[[Fitxer:Maler der Grabkammer des Nacht 001.jpg|miniatura|Arpa en un mural egipci]]

Les primeres arpes i [[lira|lires]] foren trobades a [[Sumer]] el 3500 aC,<ref>{{ref-publicació|títol=The Sumerian Harp of Ur, c. 3500 B.C.E.|publicació=Oxford Journal of Music and Letters|data=1929|volum=X (2):|pàgines=108–123|url=http://ml.oxfordjournals.org/content/X/2/108.extract}}</ref> i diverses arpes foren trobades en llocs d'enterrament i tombes reals a [[Ur]].<ref>{{ref-web|títol=Lyres: The Royal Tombs of Ur |url=http://sumerianshakespeare.com/509245/499545.htm l|editor=SumerianShakespeare.com}}</ref>