Ostracodes: diferència entre les revisions

Els '''ostracodes''' o '''ostràcodes'''<ref>{{ref-web | títol = Els ostràcodes | obra = Història natural dels Països Catalans | url = https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-0924901.xml | consulta = 22 gener 2020}}</ref> (Ostracoda), nom que deriva del mot [[grec]] ''óstrakon'', que significa 'closca', són una [[Classe (biologia)|classe]] dins [[Crustacea]]. Se n'han identificat unes 65.000 espècies en total (13.000 existents en l'actualitat),<ref>{{ref-llibre |autor=Richard C. Brusca; Gary J. Brusca |títol=Invertebrates |any=2003 |editorial=[[Sinauer Associates]] |edició=2a edició|isbn=9780878930975 }}</ref> agrupades dins diversos ordres.

Els ostracodes són petits crustacis, típicament amb una mida al voltant d’un mm, però varien des de 0,2 mm a 30 mm en el cas de ''[[Gigantocypris]]''. El seu cos està aplanat de banda a banda i protegits per una mena de closca [[bivalva]] quitinosa o calcària Aquest grup podria no ser [[monofilètic]]];<ref>{{ref-llibre |autor=Richard A. Fortey; Richard H. Thomas |títol=Arthropod Relationships |any=1998 |isbn=9780412754203 |editorial=[[Chapman & Hall]]}}</ref> i la seva [[filogènia molecular]] roman ambigua.<ref>{{ref-publicació|autor=S. Yamaguchi; K. Endo |article=Molecular phylogeny of Ostracoda (Crustacea) inferred from 18S ribosomal DNA sequences: implication for its origin and diversification |publicació=[[Marine Biology (journal)|Marine Biology]] |volum=143 |exemplar=1 |pàgines=23–38 |any=2003 |doi=10.1007/s00227-003-1062-3}}</ref>

Tenen molts depredadors, per exemple alguns [[Cuspidariidae]] els detecten amb els cilis i els succionen.<ref>{{ref-llibre |autor=John D. Gage; Paul A. Tyler |títol=Deep-Sea Biology: A Natural History of Organisms at the Deep-Sea Floor |editorial=[[University of Southampton]] |isbn=9780521336659}}</ref> Altres animals més complexos també depreden els ostracodes per exemple alguns amfibis.<ref>{{ref-web|autor=C. Michael Hogan |any=2008 |títol=''Rough-skinned Newt ("Taricha granulosa")'' |obra=[[Globaltwitcher]], ed. N. Stromberg |url=http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=43182}}</ref>

Alguns ostracodes tenen un òrgan lluminós on es produeixen productes químics luminescents.<ref>{{ref-llibre |títol=Bioluminescence: Chemical Principles and Methods |capítol=The ostracod ''Cypridina'' (''Vargula'') and other luminous crustaceans |autor=Osamu Shimomura |url=http://books.google.cat/books?id=DNrTfH5PcWoC&pg=PA49 |isbn=9789812568014 |editorial=[[World Scientific]] |any=2006 |pàgines=47–89}}</ref> La majoria fan servir la [[bioluminiscència|bioluminescència]] com a defensa davant dels depredadors, però d’altres l’usen en l’aparellament (només s’ha observat al Carib). A [[Malàisia]] els ostracodes s’anomena "sorra blava", ja que brillen en la foscor de la nit.