Elefant asiàtic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa una plantilla en comptes de la seqüència especial {{!}} |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 2:
| periode = {{RegFos|[[Plistocè inferior]]|[[Holocè|recent]]}}<ref name=PaleoDB-Referència>{{RefPD | títol = Elephas maximus | fitxa = 104147}}</ref>
}}
L''''elefant asiàtic''' (''Elephas maximus''), sovint conegut pel nom d'una de les subespècies ('''elefant de l'Índia'''), és una de les tres espècies vivents d'[[elefant]] i l'única espècie vivent del gènere ''[[Elephas]]''. L'espècie es troba principalment a diverses parts de l'[[Índia]], [[Sri Lanka]], [[Indoxina]] i a [[Indonèsia]]. Es considera una espècie amenaçada, amb una població entre 41.410 i 52.345 individus en estat salvatge.<ref>{{ref-llibre
Aquest animal és fàcil de [[domesticar]] i s'ha utilitzat en el sector [[forestal]] al sud i al [[sud-est d'Àsia]] durant segles i també en cerimònies. Fonts històriques indiquen que a vegades es feien servir durant la temporada de collita, principalment per a batre. Els elefants salvatges són una atracció turística a les zones on és més fàcil veure'ls; per contra, però, poden fer malbé els [[conreus]] o entrar als jardins de les aldees.
Línia 9:
L'elefant asiàtic és més petit que el seu congènere [[elefant africà|africà]]. La forma més fàcil de distingir els dos parents és fixant-se en les [[orelles]]: les de l'elefant asiàtic són menors. L'elefant asiàtic sòl mesurar entre dos i quatre [[metres]] (7-12 peus) d'alçada, i pesar entre 3.000 i 5000 quilograms (de 6500 a 11.000 [[lliura (moneda)|lliures]]). L'elefant asiàtic té altres diferències respecte als seus parents africans, entre elles un llom més arquejat cap enrere, un "dit" semi-prènsil a la punta de la trompa, quatre ungles a les potes posteriors en lloc de tres, i 19 parells de costelles en lloc de les 21 que té l'africà. A més, la femella d'elefant asiàtic generalment no té [[ullal]]s, i si en té amb prou feines són visibles i només es poden observar quan l'elefanta obre la boca. A alguns mascles també els hi manquen els ullals; a aquests individus se'ls anomena "makhnas" i són especialment comuns entre els exemplars de la població d'elefants de [[Sri Lanka]]. D'altra banda, el front té dues protuberàncies semiesfèriques, a diferència del front pla de l'elefant africà.
Les mides dels elefants salvatges eren exagerades al passat. Tanmateix, el rècord d'alçada d'un elefant actual és de 3,6 m. fins a la creu. L'alçada sovint es calcula utilitzant la [[Legislació|llei]] de les polzades de dues vegades la circumferència.<ref name=lydekker>{{ref-llibre
== Comportament ==
Línia 17:
L'[[esperança de vida]] dels elefants asiàtics ha augmentat considerablement, i ara viu una mitjana de 60 anys al medi natural i 80 en captivitat.<ref>{{ref-publicació|títol=Elephas maximus|nom=Jeheskel|cognom=Shoshani|coautors=John F. Eisenberg|publicació=Mammalian Species|volum=182|any=1982|pàgines=1–8|doi=10.2307/3504045}}</ref> Aquests paquiderms mengen el 10% del seu pes corporal cada dia, que en el cas dels adults suposa entre 170 i 200 quilograms d'aliments diaris. Necessiten de 80 a 200 litres d'aigua al dia, a part de la que usen per a banyar-se. A vegades esgarrapen el terra a la cerca de [[minerals]].
Els elefants usen infrasons per a comunicar-se. El primer a observar-ho fou el naturalista indi M. Krishnan, i posteriorment va ser estudiat per Katherine Payne.<ref>{{ref-llibre
== Referències ==
| |||