Mastologia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Manteniment de plantilles
Línia 1:
{{polisèmia|Mastologia (medicina)}}
{{Mastologia|Fitxer:Siberischer tiger de edit02.jpg}}
La '''mastologia'''<ref>{{ref-web| url = http://www.ub.edu/sensdubte/resposta.pl?consultes_id=1838 |títol= mastologia o mastozoologia |editor= Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics |data= 22 febrer 2011 |consulta= 22 febrer 2011}}</ref> o '''teriologia'''{{sfn|Enciclopèdia Catalana|1987|p=256}} és la [[ciència]] que estudia els [[mamífers]],<ref>La mastologia estudia els mamífers com a organismes únics i distints, i no simplement com a subdivisió d'una realitat més ampla. Per exemple, l'ús d'una [[animal de laboratori|rata de laboratori]] per estudiar un fenomen general com ara la [[divisió cel·lular]] no concerniria la mastologia, encara que la rata sigui un mamífer.</ref> una [[classe (biologia)|classe]] de [[vertebrats]] amb característiques com ara un [[metabolisme]] [[homeoterm]], [[pèl]], un [[cor|cor amb quatre cambres]], i un [[sistema nerviós]] complex.<ref>Díaz, J. i Santos, T. (1998) ''Zoología. Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales''. [[Madrid]], Editorial Síntesis.</ref><ref name=Pèl>{{GEC|0130545|nom=Pèl}}</ref><ref>[http://www.peteducation.com/article.cfm?cls=17&cat=1848&articleid=2951 Pet Education]</ref><ref name=Neocòrtex>{{ref-llibre | cognom = Aboititz | nom = F. | coautors = J. Montiel | títol = Origin and Evolution of the Vertebrate Telencephalon, with Special Reference to the Mammalian Neocortex | url = http://www.amazon.com/Evolution-Vertebrate-Telencephalon-Reference-Embryology/dp/3540497609/ref=sr_1_32?ie=UTF8&s=books&qid=1205752420&sr=8-32 | consulta = 16-03-2007 | any = 2007 | editorial = Springer | lloc = }}</ref> És una subdisciplina de la [[zoologia]].<ref>{{GEC|0122174|mastologia}}</ref> La mastologia estudia la [[morfologia (biologia)|morfologia]] i [[fisiologia]] dels mamífers, el seu [[etologia|comportament]], el seu [[reproducció|cicle vital]], la seva [[ecologia]], la seva [[evolució dels mamífers|història evolutiva]] i les [[sistemàtica|relacions entre les diferents espècies]]. La mastologia té aplicacions en diferents camps. Per exemple, un bon coneixement dels mamífers pot ajudar els [[ramaderia|ramaders]] i [[veterinari]]s a cuidar dels animals i a ensinistrar [[animal de companyia|mamífers domèstics]] com els [[gats]] i els [[gos]]sos (els dos animals domèstics més estesos al món). L'aplicació més important avui en dia de la mastologia és possiblement en els esforços de conservació de les espècies, particularment en un moment en què la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Natura]] (UICN) en classifica 514 (un 10% de tots els mamífers) com espècies «[[Llista Vermella de la UICN|en perill greu]]» o «[[espècie amenaçada|amenaçades]]».<ref name=IUCN>[http://www.iucn.org/themes/ssc/redlist2007/index_redlist2007.htm Llista Vermella de la UICN]</ref>
 
Existeixen diverses branques de la mastologia. Així, per exemple, la [[primatologia]] estudia els [[primats]] (que inclouen els [[micos]], els [[simis]] i els [[humans]]); dins de la primatologia, hi ha l'[[antropologia]], la ciència que estudia l'ésser humà de forma [[holístic]]a combinant camps com ara les [[ciències naturals]] i les [[humanitats]]. La [[cetologia]] estudia els [[cetacis]] i es remunta a la ''[[Història dels animals]]'' d'[[Aristòtil]], en què el [[filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] ja distingia entre les [[misticet|balenes]] i els [[odontocet]]s, o cetacis dentats.<ref name=Història>{{ref-web| url = http://etext.library.adelaide.edu.au/a/aristotle/history/ |títol= ''Historia Animalium'' |autor= [[Aristòtil]] |consulta= 4 febrer 2009}}</ref> L'[[equinologia]] ([[cavalls]]), la [[cinologia]] ([[gos]]sos) i la [[quiropterologia]] ([[ratpenats]]) són altres exemples de camps de la mastologia.
Línia 7:
== Història ==
=== Prehistòria ===
Els [[Homo|homes]] del [[Plistocè]] ja utilitzaven el seu coneixement del comportament d'alguns mamífers pel seu avantatge. A [[Jersey]], una de les [[illes Anglonormandes]], hi ha una cova situada a la part inferior d'un penya-segat on es descobriren mants ossos de [[mamut]] i de [[rinoceront llanut]] juntament amb eines de [[neandertals]]. Segons l'arqueòloga Kate Scott, el més probable és que els neandertals aprofitessin la por que el [[foc]] feia als animals per a perseguir-los fins que queien daltabaix del precipici. Aleshores, els neandertals treien la carn dels animals morts o moribunds amb un risc mínim.<ref name=Haines2001>{{ref-llibre | cognom = Haines | nom = Tim | títol = Walking with Beasts | consulta = 04-02-2009 | any = 2001 | editorial = BBC Books | lloc = Londres | pàgines = 249}}</ref> Els humans del Plistocè també caçaven altres mamífers com [[conills]] o [[cérvols]]. Tanmateix, els humans primitius no eren sempre els [[depredador]]s, i eren caçats per [[carnívors]] com ara ''[[Smilodon]]'', ''[[Homotherium]]'' o ''[[Dinofelis]]''. Així doncs, el coneixement dels humans sobre els mamífers durant la prehistòria es limitava en gran part a discernir entre preses i depredadors.
 
[[Fitxer:Lascaux2.jpg|miniatura|Pintura rupestre d'un cavall a les [[coves de Lascaux]]]]
Línia 28:
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre | autor = Enciclopèdia Catalana | títol = Història natural dels Països Catalans | volum = 13 (amfibis, rèptils i mamífers) | data = 1987 | isbn = 84-7739-005-3}}
 
{{Autoritat}}