Guineu: diferència entre les revisions

Les guineus són normalment molt previngudes cap als humans i no s'empren com a mascotes. No obstant això, en un programa de reproducció selectiva realitzat durant diverses dècades, un grup de científics russos liderat pels germans Nikolai i Dmitri Belyaev, després dirigit per Lyudmila Trut, després d'algunes dècades de selecció artificial va aconseguir produir exemplars de gran afabilitat cap a les persones, capaces de remenar la cua, respondre a les carícies, expressar el seu afecte gemegant o llepant als seus amos, així com seguir i respondre a les seves ordres. A partir de la novena generació, a més dels canvis de conducta, es van registrar canvis morfològics com orelles pèndules fins als tres mesos de vida, [[pelatge]] clapejat i cues enroscades. Un altre cas documentat de domesticació de guineus va correspondre als indis Selknam. A aquesta varietat se la coneixia com a Gos yagan.