Expansió de l'Univers: diferència entre les revisions

m
Plantilla
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
m (Plantilla)
La descoberta de l'expansió de l'univers data de la primera meitat del segle XX i es va fer en diverses etapes.
 
A principi del {{segle |XX}}, es van veure objectes difusos amb el telescopi que es van designar sota el terme genèric de [[nebulosa|''nebuloses'']] i, d'altra banda, es veien galàxies (conjunts d'estrelles exteriors a la Via Làctia) El 1914, [[Vesto Slipher]] mostrà que una certa part d'aquestes «nebuloses» presentaven una tendència sistemàtica a allunyar-se. El 1920, un debat científic sobre les nebuloses posà en desacord els astrònoms [[Harlow Shapley]] i [[Heber Doust Curtis]], sobre el caràcter extragalàctic de certes nebuloses, en particular la [[galàxia d'Andròmeda]], sense arribar a un acord per manca de prou dades. Va ser a partir del [[1925]] quan [[Edwin Hubble]] va observar les [[Cefeida|cefeides]] gràcies al telescopi Hooker de 2,5 metres del mont Wilson. Mitjançant la relació període-lluminositat d'[[Henrietta Leavitt]], calculà la distància de moltes nebuloses i provà la seva naturalesa extragalàctica.
 
[[Georges Lemaître|Lemaître]], el 1927, establí que les solucions cosmològiques sortides de la relativitat general són en expansió, i en conseqüència els objectes presenten velocitats d'allunyament proporcionals a les seves distàncies. Anys més tard, Hubble establí la llei de Hubble entre velocitat i recessió de diverses galàxies, provant a la llarga el fenomen de l'expansió, encara que descobrí el fenomen en brut i no va poder interpretar-lo.<ref>Voir [[Jean-Pierre Luminet]], ''L'Invention du Big Bang'' (2004) {{ISBN|2020611481}}, pages 108 et 109</ref>
2.732.279

modificacions