Smolensk: diferència entre les revisions

Per tal d'estalviar-se futurs atacs de la [[República de les Dues Nacions]] [[Lituània|lituano]]-[[Polònia|polonesa]], [[Borís Godunov]] va fortificar la ciutat. El kremlin de pedra de Smolensk, construït de [[1597]] a [[1602]] és encara el més gran de Rússia, amb els seus amplíssims murs i un bon nombre de torres de guaita. Aquests esforços, malgrat tot, no varen poder evitar la invasió lituano-polonesa el [[1611]] després d'un [[Setge de Smolensk|setge]] de 20 mesos que havia començat el [[1609]], durant les [[Guerra russo-polonesa (1605-1618)|Dimitríades]], i aprofitant l'[[interregne rus]]. Un Principat de Moscou afeblit va cedir el territori de Smolensk a la [[Confederació de Polònia i Lituània|República de les Dues Nacions]] a la [[Pau de Deulino]] i durant tres anys fou la capital de la [[Voivòdia de Smoleńsk]] (Smoleńsk n'és l'ortografia en [[polonès|llengua polonesa]]).

Per tal de recobrar la ciutat, el principat moscovita va començar l'anomenada [[Guerra de Smolensk]] contra la República el [[1632]], però va ser vençut pel rei [[Ladislau IV Vasa]] i la ciutat va romandre en mans poloneses. El [[1633]] el bisbe oriental [[Lew Kreuza]] hi va traslladar la seva residència, que més endavant esdevindria l'església ortodoxa de Santa Bàrbara. Les hostilitats no s'acabaren aquí: el [[1654]] va començar una altra guerra entre Rússia i Polònia, aprofitant l'afebliment dels polonesos per la [[Rebelrebel·lió dels Cosacs Ucraïnesos]] i la [[Diluvi (Polònia)|Invasió Sueca o "Diluvi"]]. Després de patir un altre setge, els russos prengueren la ciutat novament amb la fugida dels batallons polonesos. A la [[Tractat d'Andrússovo|Pau d'Andrússovo]] de [[1667]] la [[República de les Dues Nacions]] va renunciar a qualsevol exigència sobre Smolensk.