Hans Rott: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
Durant aquest temps, Rott va treballar com a organista a l'església [[pietista]] Maria Treu de Viena. En el seu últim any d'estudiant, 1878, Rott va presentar el primer moviment de la seva ''[[Simfonia en mi major (Rott)|Simfonia en mi major]]'' a un concurs de composició. Els membres del jurat -a excepció d'Anton Bruckner- es van burlar del treball. Després d'acabar la simfonia el 1880, Rott la va presentar a [[Johannes Brahms]] i a [[Hans Richter]] amb la intenció que la interpretessin. Els seus esforços van fallar. A Brahms no li va agradar que Bruckner hagués exercit tanta influència entre els estudiants del Conservatori, i fins i tot va dir a Rott que no tenia cap mena de talent i que havia d'abandonar la música. Lamentablement, Rott mancava de la voluntat interior de Mahler, i mentre que aquest va aconseguir superar molts obstacles al llarg de la seva vida, Rott va ser destruït per la malaltia mental.
Hans Rott va ser internat en un hospital psiquiàtric als 21 anys, el 1881, després de posar en escac als viatgers d'un tren al crit de: "Brahms ha omplert de dinamita el tren!" Malgrat experimentar una breu recuperació, es va enfonsar en una depressió. El seu diagnòstic: «Bogeria al·lucinatòria, mania persecutòria obsessiva». Va morir de [[tuberculosi]] el 1883, amb només
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||