Vicente Espinel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Línia 25:
Va rebre les primeres lliçons de música del batxiller Juan Cansino; quan cursava arts a Salamanca, cobria les seves penúries estudiantils amb certes lliçons de cant que donava. La seva habilitat per la música i el cant, que Lope de vega qualificà moltes vegades d'''única'', fou gran part en comerciejar-li l'amistat amb molts granejats cavallers que coincidiren amb Espinel en la seva segona estada a Salamanca, i tanmateix li obri les portes de la casa d'Agustín de Torres, on es reunien els més famosos músics de Salamanca, com Matute, Lara, Julio Castilla i altres. Captiu a Alger, en ser apressat, temps després, el galió de l'àrab el seu amo, per les galeres genoveses de Doria, un dels músics de l'armada cristiana, Francisco de la Peña, el reconeix i denuncia com a autor de la ''lletra i de la sonata'' d'unes octaves que es cantaven a bord. De tornada a Milà després de les jornades de guerra en què seguí l'exèrcit d'Alexandre Farnesio ([[Alexandre I de Parma]]), en aquella ciutat concorria a la casa d'Antonio Londoño, {{Cita|<<''donde tañian vihuelas de arco con gran destreza, tecla, harpa, vihuela de mano por excelentisimos varones en toda classe de instrumentos''>>.}}Allà Perfeccionà Espinel les seves facultats musicals, llaurant amb elles el sosteniment que més tard li hauria d'esser base de la vida. Durant les dues prolongades estances que féu a Madrid, entre els forts litigis que la seva capellania de l'hospital de Ronda promogué i les dures acusacions de la ciutat, si bé perdé capellania i benefici, assolí gran fama de músic, amén del que ja gaudia com a poeta. La posteritat, concedint més valor al poeta i novel·lista, ha considerat les facultats i coneixements musicals i la invenció de la quinta corda de la guitarra, com a perfecció ornamental del seu enginy, però de fet en la seva vida li donà més la professió de músic, que li atorgà el seu nom literari. Lope de Vega no parla una vegada d'Espinel que no celebri ensems al poeta i al músic, de qui dóna fe que té <<''fama, nom i vida de músic docte''>>, afirmant que el temps no oblidarà mai en els instruments d'art i dolcesa (''El Caballero de Illescas'', dedicatòria), i per elogiar a Na Marta Navares, diu que <<''a su divina voz é incomparable destreza ''el padre de la música'', Vicente Espinel, se suspenderia atonito''>> (''La viuda valenciana'', dedicatòria).
 
Els professionals li enviaven els seus llibres a la censura, com ho va fer [[Juan Esquivel (compositor)|Juan Esquivel]] amb els seus tres cossos de música, i es pot veure en altres molts llibres didàctics o pràctics de l'època. La invenció principal d'Espinel fou afegir a les quatre cordes que fins llavors tenia la guitarra, una ''cinquena'', que fou la primera ''mi''. El primer efecte de la invenció fou, segons Lope de Vega (''Dorotea'', acte I, escena 8.ª), anar-se ''oblidant els instruments nobles'' o violes. [[Nicolás Doizi de Velasco]], portuguès, músic de de [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]] i del cardenal infant Ferran, en un llibre que trobant-se a Nàpols al servei del virrei duc de Medina de las Torres, publicà el 1630, ''Nuevo modo de cifra para tañer la guitarra'', diu que des que Espinel, al que va conèixer a Madrid, li augmentà la corda cinquena, a aquesta guitarra se l'anomena espanyola; i a Espinel i la seva invenció invoca [[Gaspar Sanz]] en la seva ''Instrucción de música sobre la guitarra española'' (Saragossa, 1674) per a derivar la perfecció que li concedeix. De tanta importància i reveladora d'enginy pròpiament artístic és la invenció d'un nou gènere de composicions de saló, que el doctor Cristóbal Suárez de Figueroa, en la seva ''Plaza universal de todas las ciencias'' (en Madrid, per Ruiz Sánchez, 1615) registra amb el nom de ''Sonadas y cantar de sala'', equivalents a les romances de saló de primers de {{segle |XX}}, si és que en les ''sonades'' no es volen entendre peces purament instrumentals, que bé podrien ser precursores de la sonata clàssica.
 
Sia una sola cosa o dues inventades per Espinel, el cert és que creà un nou gènere de composicions, el que acredita un estre genial. Les apreciacions critiques que intercala a ''El Escudero Marcos de Obregón'', com les octaves del seu poema ''La casa de la memoria'', on passa revista laudatòria als més famosos músics espanyols, són document autoritzat per a la història musical d'Espanya.