Al-Hadjdj Umar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 7:
Del [[1838]] al [[1846]] es va instal·lar a Diégounko a [[Futa Djallon]], prop de Timbo, on va fundar una congregació o ''zawiya'' i va instruir nombrosos deixebles. Va explotar les mines d'or de Boiuré el que li va donar un cert poder. El [[1846]] va retornar sol a Futa Toro per predicar el ''wird'' tidjani, però no va aconseguir gaires seguidors; en les seves predicacions va visitar la zona del riu [[Gàmbia]], Saloum, Sine, Baoi i [[Cayor]] i va establir contactes amistosos amb el governador francès Caille. El [[1848]] l'almamy, per por d'un creixement de la seva força, el va expulsar de Futa Toro i es va instal·lar a Dinguiraye (moderna república de [[Guinea]]), que va fortificar i que va decidir que seria la base de les seves conquestes en iniciar la guerra santa; els seus partidaris foren anomenats ''ansar''; va aconseguir un subministrament d'armes i municions i va nomenar cap militar a Alfa Umar fill del "tyerno" Baïla.
El primer a ser atacat fou el petit cap de Yimba; el va derrotar i va conquerir el seu territori. Entre [[1848]] i [[1854]] va derrotar a petits caps Manding, Tamba Oundé i Bandiougou Keïta, va sotmetre els territoris de Bouré i de Bambouk; a Kolou va derrotar a un exèrcit [[bambara]] que venia de [[Nioro]], i va ocupar Koniakari, Yelimané i finalment Nioro el [[1854]]. El darrer rei massassi de [[Kaarta]], Kandia Koulibali, fou també derrotat i executat. Amb això dominava tots els territoris que anaven entre el Futa Djallon i el [[Hodh]]. Després del [[6 de setembre]] del [[1852]] va manifestar haver escoltat tres vegades una veu que
El [[1854]] va haver de reprendre la lluita contra els bambara de Kaarta que no paraven de revoltar-se tot i que acabaven derrotats. També va lluitar contra els Diawara del Kingi que pel contrari el van derrotar i li van causar greus pèrdues. Va intentar una aliança amb els reis de Segu i de Masina però aquestos la van refusar. El [[1855]] fou assetjat a Nioro però va aconseguir fer aixecar el setge i tot seguit va iniciar la guerra contra Ahmadou Ahmadou de Masina; com que els peuls de Masina ja eren musulmans va justificar la lluita per imposar el ''wird'' tidjani, i va aconseguir una victòria a Kassakéri el [[12 d'agost]] de [[1856]]; va concertar una aliança amb els shaykh Si Ahmad al-Bakkay enemic dels peuls; va fer la guerra contra els kassonké i contra els diversos caps del Bondou i del Futa. El [[1857]] els habitants de Kaarta es van refugiar a Khasso fugint dels combats, i una part es va refugiar al fort francès de [[Mdina (Senegal)|Medina]], que Umar va assetjar; el mulat Paul Holl va resistir el setge de tres mesos, fins que el general [[Louis Faidherbe]] va arribar en ajut i es va haver de retirar el [[18 de juliol]] de [[1857]].
El [[1858]] Umar va fortificar Joundian i va entrar al Boundou i al Futa atacant el [[1859]] Matam, però fou rebutjat i va tornar a Nioro. Els francesos van ocupar Guénou, van netejar la rodalia de Bakel i es van apoderar dels territoris del Dimar i del Damga. El Futa Toro es va escapar a
Poc després Umar va conquerir [[Tombuctú]] i la va saquejar però els maures kounta de la Bakkakiyya es van aliar als peuls que es van revoltar dirigits per Balobo, germà de l'executat rei de Masina, i junts van assetjar Hamdallahi durant 8 mesos; quan la gana va fer impossible la resistència, Umar va fer cremar la ciutat i es va refugiar als penyasegats de Bandiagara, on abandonat pels seus partidaris, va morir misteriosament, fent saltar una càrrega d'explosiu; el seu cos no es va trobar. El seu hereu fou el seu fill Ahmadou al-Kabir al-Madani que va governar (1864-1892) les regions orientals com a ''faama'' o virrei; com sobirà suprem o califa el va succeir el seu nebot Tidani Tal.
| |||