Alfaquí: diferència entre les revisions

A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrab ''al-faqih'' en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'una ''[[kuttab]]'' o [[escola alcorànica]] «bàsica», així com un recitador professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de la [[Corona d'Aragó]] i del regne de [[Castella]], l'[[imam]] de la [[mesquita]] era anomenat alfaquí,<ref>A Osca, per exemple, l'alfaquí era la persona encarregada de les funcions de culte, presidia la vida religiosa i administrava els béns de la mesquita, cf. {{ref-llibre |cognom= Basáñez Villaluenga |nom= María Blanca |títol= La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV| editorial= [[Institución Milá y Fontanals]], [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] |lloc= Barcelona |data= 1989 |pàgines= p. 31 |isbn= 84-00-07006-2}}</ref> tot i que també eren comuns altres noms com el de '''sabasala'''.<ref>A Lleida, l'autoritat religiosa i el principal funcionari de la mesquita, que dirigia les oracions comunitàries, era el sabasala, cf. {{ref-llibre|cognom= Mutgé Vives|nom= Josefa|títol= L’aljamaL'aljama sarraïna de Lleida a l’Edatl'Edat Mitjana : aproximació a la seva història| editorial= Consell Superior d’Investigacionsd'Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1992|pàgines= p. 40-41|isbn= 84-00-07236-7|ref= }} Vegeu més referències a alfaquins i sasabales com a imams a {{ref-llibre|cognom= Ferrer i Mallol|nom= Maria Teresa|títol= Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el segle XIV : segregació i discriminació| editorial= Consell Superior d’Investigacionsd'Investigacions Científiques. Institució Milá i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1987|pàgines= p. 87-95|isbn= 84-00-06634-0}}</ref>