Principat de Tàrent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
una mica mes, aquesta tarde acabo |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Pierre Mortier Tarento.jpg | miniatura | [[Pierre Mortier]]: Tàrent cap al 1704]]
El '''Principat de Tàrent''' amb capital a [[Tàrent]] va existir des de 1088 fins a 1465. En els seus 377 anys d'història va ser a vegades un poderós i gairebé independent domini feudal del [[Regne de Sicília]] i més tard del [[Regne de Nàpols]]. De vegades, però, "Príncep de Tàrent" fou només un títol honorífic atorgat a l'hereu del tron o al marit d'una reina governant.
Linha 15 ⟶ 13:
El 1133 Roger va aconseguir eliminar definitivament els inquiets barons de la Pulla. <Ref name = ": 152" /> Els anys de govern de Roger van ser fructífers per a la ciutat de Tàrent, que va adquirir una gran importància com a ciutat industrial i comercial (ceràmica i processament de peix). Roger II es considerava molt educat i cosmopolita i presumiblement parlava àrab i grec. Va donar suport a l'antipapa [[Anaclet II]] i, per tant, va ser excomunicat diverses vegades per [[Innocent II]]. Per consolidar el regne unit, va donar al seu primogènit Roger III (1118–1148) el ducat de la Pulla, al seu segon fill Tancred (aprox. 1120-1138) el Principat de Bari i Tàrent i el seu fill petit Alfons (aprox. 1122-1144) el Principat de Capua. El 1151 va nomenar co-regent al seu fill més jove i únic supervivent [[Guillem I de Sicília)|Guillem I]], amb lo qual Roger II volia evitar possibles batalles successòries. Roger II va morir el 1154 i Guillem I, també anomenat "Guillem el Dolent" a causa dels seus mals hàbits, es va convertir en príncep de Tàrent.
A la seva mort, el 1166, el seu fill menor d'edat, Guillem II, també anomenat "Guillem el Bo", fou el seu successor. La seva mare Margarita de Navarra va dirigir la regència en el seu nom, amb consellers canviants. Originàriament promes amb [[Maria Comnena de Montferrat]] de la família imperial bizantina, Guillem es va casar el 1176 amb Joana Plantagenet, la filla d'[[Enric II d'Anglaterra]] i [[Elionor d'Aquitània]]. Joana era la germana de [[Ricard Cor de Lleó]]. Guillem va renunciar al principat a favor del seu germà [[Enric de Capua]] (1158-1272), príncep de Capua. <Ref name = ":
Guillem, que va preveure què el successor procediria d'una successió il·legítima al tron, va consentir el matrimoni de la seva tia [[Constança de Sicília]] (1154-1198), l'única filla supervivent de Roger II tinguda amb la seva tercera esposa [[Beatriu de Rethel]], amb el seu anterior enemic Staufen [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic]] (1165–1197), fill i hereu de l'emperador [[Frederic Barba-roja]]. <Ref name = ":
Després de la mort de Guillem II el 18 de novembre de 1189, Tancred de Lecce va elevar les seves pretensions al poder com a parent masculí més proper. Fins i tot si els drets d'herència eren de Constança, Tancred va ser elegit rei de Sicília el 8 de desembre de 1189 <ref name = ": 206" /> pels barons que odiaven la dinastia Hohenstaufen. D'aquesta manera es volien protegir del "frenesí alemany" (''furor Teutonicus'') i de la "brutalitat alemanya" (''Teutonica rabia'').<ref> Stefan Weinfurter, [https://books.google.it/books?id=ukdHGybRWX0C&lpg=PP1&hl=de&pg=PA152#v=onepage&q&f=false Das Reich im Mittelalter: kleine deutsche Geschichte von 500 bis 1500/L'imperi a l'edat mitjana: una breu història alemanya del 500 al 1500, ed. CH Beck, Pfungstadt, 2008, pàg 152 (en alemany)] </ref> Amb el suport del Papa [[Climent III]] va ser coronat rei el 18 de gener de 1190 per l'arquebisbe Gualteri de Palerm a aquesta ciutat. Així, les esperances d'Enric van ser traïdes i la seva dona Constança va sortir amb les mans buides.<ref> Bernhard Schimmelpfennig, [https://books.google.it/books?id=UpIyFsXmQ1EC&lpg=PP1&hl=de&pg=PA50#v=onepage&q&f=false Könige und Fürsten, Kaiser und Papst im 12. Jahrhundert/Reis i prínceps, emperadors i papes al segle XII, ed. Oldenbourg, Munich, 2010, pàg 50 (en alemany)]</ref> El regnat de Tancred va ser el resultat de les guerres civils i els atacs dels contendents aspirants al tron, perquè a més d'Enric VI, Ricard Cor de Lleó, germà de Joana, esposa del difunt Guillem II, va reclamar el Regne de Sicília i, per tant, el títol de príncep de Tàrent. Ricard Cor de Lleó es va trobar amb una considerable quantitat de diners. L’exèrcit d’Enric VI va ser destruït dues vegades per una epidèmia, mentre que l'emperadriu Constança va ser capturada pels salernitans i Tancred va ser extradit. Això darrer va fer que Otó Frangipani, el "més jove", els enviés a l'emperador a Alemanya amb regals fastuosos.<ref> Matthias Thumser, pàg 145 </ref> <br />
Linha 22 ⟶ 20:
La guerra es va allargar sense resultats definitius fins al 1194, quan Tancred va morir el 20 de febrer i el seu únic fill menor supervivent [[Guillem III de Sicília]] va ser elegit rei de Sicília per decisió de la noblesa siciliana en oberta revolta contra els Hohenstaufen. <Ref name = "tancredi"/>
Quan Enric VI, assabentat de la mort de Tancred, va arribar a Itàlia amb un gran exèrcit, va trobar poca resistència i va ocupar Nàpols i seguidament va sotmetre Sicília. La vídua de Tancred, [[Sibil·la d'Acerra]], va buscar refugi amb els seus fills a la ciutadella de [[Caltabellotta]]. Enric va oferir a Sibilla el comtat de Lecce i el principat de Tpàrent a Guillem III a canvi de la renúncia al tron <ref> ''Memorie storico-diplomatiche dell'antica citta e ducato di Amalfi ..., Volume 1, Stabilimento Tipografico Nazionale, Salerno, 1876, pàg. 373 (en italià) </ref>, cosa que va ser acceptada per Sibil·la i l'acord va ser confirmat a Caltabellotta el desembre de 1194. Sibil·la i el seu fill van assistir a la coronació d'Enric el 25 de desembre de 1194 a Palerm. <Ref name = ":
El 29 de desembre de 1194, Sibil·la, els seus fills i els seus confidents més propers van ser fets presoners sota l’acusació d’haver organitzat un complot contra Enric. Guillem va ser degradat, Conrad de Lützelhardt el va lliurar <ref> [http://www.treccani.it/enciclopedia/guglielmo-iii-d-altavilla-re-di-sicilia_%28Dizionario-Biografico%29/ Guglielmo III d'Altavilla, re di Sicilia (en italià)]</ref> al Hohenstaufen el Castell d'Alt-Ems (avui Hohenems a [[Vorarlberg]]).<ref> Luigi Salvatorelli, Storia d'Italia, Volum 4, ed. Mondadori, Milà, 1940, pàg 391 (en italià)] </ref> Es diu que va ser maltractat allà i va morir cap a 1198.<ref> Francesco Panarelli, Guglielmo III d'Altavilla re di Sicilia (Dizionario-Biografico), Volum, 60 pàgs. 792, 793 </ref> Després de més de 100 anys de govern normand, es va començar una nova era, la del Hohenstaufen.
== Sota el govern dels Staufen (1194–1200) ==
Linha 31 ⟶ 29:
Després de la inesperada mort d’Enric VI el 1197 la seva dona Constançae es va dedicar a assegurar el govern per a ella i per al seu fill de tres anys Frederic II. Ella el va fer portar del ducat de [[Spoleto]] a [[Sicília]], primer el va nomenar co-regent i el va fer coronar rei de Sicília el 17 de maig de 1198 a Palerm. Les connexions d'Enric VI entre el govern de Sicília i l'Imperi es van traslladar al seu fill. Va renunciar a la seva pretensió de la corona alemanya, va buscar per a ell principalment el càrrec de rei de Sicília i el va posar sota la protecció del papa [[Innocenci III]]. <Ref name = "Costanza"> [http://www.treccani.it/enciclopedia/costanza-d-altavilla_%28Enciclopedia-Dantesca%29/ Costanza d'Altavilla, Enciclopedia Italiana di scienze, lettere ed arti (en italià)] </ref>
El 1197 Constança va gratificar al comandant en cap de [[Terracina]], Otó (també: Odó) Frangipani ("El més jove") pels seus serveis, amb el Principat de Tàrent i la Terra d'Otranto (Giustizierato di Terra d'Otranto]] <ref group = "Note"> "'' ... Il quale per merito delle sue virtù, fu dall'Imperatrice Costanza, ...., Creato Principe di Taranto, e Signore di tutta la Provincia di Terra d'Otranto ... '' "</ref><ref> Francesco Zazzera, Vitale, Costantino, Della famiglia Frangipani tratta della seconda parte della nobiltà dell'Italia del signor don Francesco Zazzera d'Aragonia napoletà. All'illustriss. et reuerendiss. signat abat Roberto Frangipane, Editor Costantino Vitale, Nàpols, 1617, pàg 35 (en italià)] </ref>. Otó fou fidel a Enric VI des del 1186. <Ref name = ":
Segons el monjo i autor de llibres Antonio Primaldo Coco (1879 a [[Francavilla Fontana]] - 1962), el nomenament d'Otó com a príncep de Tàrent no devia ser merament nominal a causa dels seus amplis ingressos.<ref> Antonio Primaldo Coco, pàg. 217 </ref > El 1249 Arrigo (o Enric) Frangipani, fill de Jacob <ref group = "Note"> Jacob fou el fill primogènit d'Otó, el "Vell" i d'una princesa bizantina</ref> fou Príncep de Tàrent. A les Bules Regies, vol. 3, lib. 9. fol. 125, el papa [[Innocenci IV]] afirma que Otó va morir sense fills: ''va deixar els seus estats al seu nebot Arrigo''.<ref> Francesco Zazzera, Vitale, Costantino, pàg. 36 i ss. </ref> Innocenci IV va invocar un privilegi atorgat per l'emperadriu Constança des de 1197.<ref group = "Note"> "'' ... Costui morendo sense figli lasciò lo stato ad Arrigo [Enrico] suo nipote figlio di Iacopo, come tutto si legge in una Bulla d'Innocenzo Quarto ... "'Nobili viro Hernico Fraiapane ... .. Comiti Principi Tarentino, ... concessionem clarissime memriæ Costantiæ Ro. Imperatricis, & Reginæ Siciliæ, ac etiá 9. Friderici Rom. Imperatoris tunc Regis Siciliæ, factam olim Oddoni Fraiapani patruo tuo, eisq; successoribus de principatu Tarentino, & tota terra Idruntina; tibi qui eiusdem Oddonis hæres extitis liberaliter duxinus confirmandam ... .. Perusia 12 kal. Februarij and Pont Nostri 9 di questo Arrigo fu figliuolo .... "</ref> Segons Thumser, hauria d'haver estat un títol honorífic.<ref> Matthias Thumser, pàg. 158 </ref>
Linha 42 ⟶ 40:
Gautier va aparèixer junt amb Elvira i la seva mare Sibil·la a la primavera del 1200 davant de la Curia Papal. Després de consultar els cardenals i altres membres de la junta, el Papa va reconèixer les pretensions d'Elvira al comtat de Lecce i al Principat de Tàrent. Al maig de 1200, Gautier va prestar jurament de fidelitat en un consistori públic i va prometre lluitar contra Marcuard d'Annweiler i els seus seguidors i donar suport al legítim rei Frederic II. <br />
L'11 de juny de 1205, Gautier va ser emboscat a prop de Sarno, emboscada en la que va ser ferit greument i va morir el 14 de juny. El comtat de Lecce i el Principat de Tàrent van ser confiscats i, per tant, van tornar sota la família Hohenstaufen, sota Frederic II.<ref> Hubert Houben, [http://www
== Sota el govern dels Hohenstaufen (1205–1266) ==
Linha 79 ⟶ 77:
El 1378 després de la mort del papa [[Gregori XI]] Europa va patir disputes religioses entre [[Urbà VI]] i l'antipapa [[Climent VII (antipapa)]]. Otó IV de Brunswig-Grubenhagen i Joana I eren partidaris de Climent. A causa del seu suport a l'antipapa, Joana fou amenaçada per Urbà VI amb la deposició i una croada. Urbà va entregar el Regne de Nàpols a Carles de Durazzo (Carles III de Nàpols) i el va coronar a Roma el 1380. Carles va aconseguir ocupar Nàpols el 1381 i empresonar a Joana. Otó va intentar alliberar-la, però va fracassar i també va ser capturat. Joana, que no volia renunciar als seus drets, va ser estrangulada el 1382 abans que Lluís d'Anjou, a qui havia transferit la seva herència, pogués acudir en auxili amb el seu exèrcit. Jacob del Balzo, aprofitant la situació, va tornar a Tàrent i va prendre el partit de Durazzo.
[[Fitxer:Blason Raimondello d'Orsini, Comte de Lecce (selon Gelre).svg|
Cap al 1380 [[Raimon Orsini del Balzo]], fill de Nicolau Orsini i de Maria del Balzo, va tornar de l'est i va ocupar algunes terres que pertanyien al seu pare. Raimon, també anomenat ''Raimondello'', es va aliar amb Lluís d'Anjou i va aconseguir obtenir els béns de Nicolau als qual tenia dret legalment. El 1384 es va casar amb la comtessa de Lecce, Maria d'Enghien. Mitjançant aquest matrimoni va reunir la major part de la Terra d’Otranto i es va convertir en un dels senyors feudals més poderosos del sud d’Itàlia. Se li deu la construcció de la [[ciutadella]] (1404), una enorme torre fortificada de forma quadrada que assegurava l'entrada a la ciutat pel Pont de la Porta de Nàpols. Mentrestant, els governants de la casa d'Anjou havien estat derrotats definitivament. Després de la mort de Raimondello a Lecce el 1406, el rei Ladislau de Nàpols va intentar aconseguir aquest gran feu. Va fer un tractat amb Maria: ella li donaria Tàrent i es convertiria en la reina de Nàpols. El fill d'ella i de Raimondello, [[Joan Antoni Orsini del Balzo]] va ser l'últim príncep de Tàrent d'aquesta famosa casa.
La Revolta dels barons locals (1459-1462)] al Principat de Tàrent i a algunes ciutats de la Capitanata, el líder de la qual era Joan Antoni Orsini, va acabar a favor dels aragonesos l'agost de 1462 amb la batalla d'Orsara. <ref> Gennaro Maria Monti, [http:
Joan Antoni va morir en circumstàncies misterioses entre el 14 i el 15 de novembre de 1463. Es diu que Paolo Tricarico l'hauria estrangulat al castell d'Altamura, a l'actual província de Bari. <ref> Aurora Martino [https://uvadoc.uva.es
Joan Antoni no va deixar hereus legítims i les seves terres i tresors van ser confiscats pel rei de Nàpols, Ferran d'Aragó, el seu parent més proper. El va seguir al tron la seva neboda Isabela de Claremont, filla de la seva germana Caterina Orsini del Balzo i Tristano de Claremont, i esposa del rei Ferran I, que va morir el 1465. El seu hereu era el seu fill gran [[Alfons II de Nàpols]], que seria rei de Nàpols del 1494 al 1495. La seva dona era Hipolita Maria Sforza de Milà.
Linha 103 ⟶ 101:
== Liste der Fürsten von Tarent ==
* Dinastie d'[[Hauteville]]:
** 1088 [[Bohemond I d'Antioquia|Bohemond I de Tàrent]] (* 1054; † 1111), el 1098 príncep d'Antioquia
** 1110 [[Bohemond II d'
** 1128 [[Roger II de Sicília|Roger I]] (* 1095; † 1154), duc de la Pulla, rei (roger II) de Sicília
** 1133 [[Tancred de Tàrent|Tancred]] (vers 1120-1138), fill de Roger I (II de Sicília), prìncep de Tàrent i príncep de Bari
Linha 111 ⟶ 109:
** 1166 [[Guillem II de Sicília|Guillem II]], fill de Guillem I; princeep de Tàrent i duc de la Pulla, renuncia al principat a favor del seu germà Enric<ref name=":143"/>
** 1171 Enric, germà de Guillem II, príncep de Càpua, rep Tàrent per renuncia del seu germà, però mor el 1172.
** 1172 Guillem II (2a vegada) <ref name=":143"
** 1189 [[Tancred de Lecce]], fill Il·legítim del duc Roger III de la Pulla
** 1194 [[Guillem III de Sicília|Guillem III]], fill de Tancred, comte de Lecce, deposat<ref>Cav. Bruno di Biccari,
* Dinastia dels [[Staufen]]:
** 1194 [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II]], emperador Enric VI, rei de Sicília i príncep de Tàrent per la seva esposa [[Constança de Sicília]]
* Dinastia [[Frangipani]] (possiblement un títol sense domini territorial):
** 1197 Otó o Odó Frangipani ("el mes jove"), títol concedit per Constança de Sicília<ref name=":03"/>
** 1249 Arrigo (Enric), nebot (fill de Jacob, germà gran d'Otó i fill primogènit d'Otó, "el mes Vell" amb una princesa bizantina)<ref>Matthias Thumser,
* Dinastia de Brienne:
** 1200 [[Gautier III de Brienne]] († 1205) (per dret uxori de la seva muller Elvira, filla de Trancred de Lecce)
Linha 126 ⟶ 124:
* Dinastia d'[[Anjou]]
** 1266 [[Carles I de Nàpols|Carles I]] (* 1227; † 1285), va derrotar a Manfred i fou nomenat rei de Nàpols i Sicília pel Papa (Sicília es separa 1282)
** 1285 [[Carles II de
** 1294 [[Felip I de Tàrent|Felip I]] (* 1278; † 1331), fill de Carles II;
** 1332 [[Robert II de Tàrent|Robert de Tàrent]] (* 1299; † 1364), fill de Felip I; príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i emperador titular d l'Imperi Llatí de Constantinoble (1346-1364).
** 1346 [[Lluís I de Tàrent|Lluís de
** 1364 [[Felip II de Tàrent|Felip II]] (* 1329; † 1374), fill de Felip I;
*** 1356 Felip III, fill de Felip II, va morir jove i el títoil va retornar al seu pare;
* Dinastia dels Baus (Baux, Balzo):
** 1373 [[Jaume dels Baus|Jaume o Jacob dels
* Dinastia de Grubenhagen o [[Brunswick-Grubenhagen]]:
** 1383 [[Otó IV de Brunswick-Grubenhagen|Otó de Tàrent]] (1320–1398), des de 1376 quart marit de la reina [[Joana I de Nàpols]];
* Dinastia [[Orsini]] (Orsini dels Baus o del Balzo)
** 1399 [[Raimon Orsini dels Baus]], anomenat ''Raimondello''; marit de [[Maria d’Enghien]], hereva de la casa de Brienne
** 1406 [[Ladislau I de Nàpols|Ladislau de Durazzo]] (* 1376; † 1414), el 1386 rei de Nàpols com a segon marit de Maria d'Enghien
** 1414 [[
** 1420 [[Joan Antoni Orsini dels Baus]]; fill de Maria i de Raimondello
** 1463
El 1465, el rei [[Ferran I de Nàpols|Ferran I]], conegut com a "Ferrante", va unir el Principat de Tàrent amb el Regne de Nàpols després de la mort de la seva dona. El principat es va dissoldre, però el títol es va continuar donant als fills dels reis de Nàpols:
** [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran]] (* 1488; † 1550), 1495/96 [[duc de Calàbria]], príncep de Tàrent, 1526/50 [[virrei de València]], fill de [[Frederic I de Nàpols, rei de Nàpols
**
** Anna de Laval († 1554), filla dels anteriors, casada amb Francesc de La Trémoille († 1541), [[vescomtat de Thouars|vescomte de Thouars]], príncep de Talmond, [[comtat de Guînes|comte de Guînes]], comte de Benon i de Taillebourg
* Dinastia de [[La Trémoille]]:
** Lluís III († 1577), 1er duc de Thouars, príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Taillebourg, de Guînes i de Benon, fill dels anteriors
** [[Claudi de La Trémoille, duc de Thouars|Claudi]] (* 1566; † 1604), 1er Duc de La Trémoille, 2on duc de Thouars, príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Guînes i altres, fill de Lluís III
** [[Enric de La Trémoille, duc de Thouars|
** [[Enric Carles de La Trémoille|Enric Carles]] (* 1620; † 1672), Príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Laval etc., germà d'Enric
** Carles Bèlgica Holanda († 1709), 3er duc de La Trémoille, 4rt duc de Thouars, príncep de Tàrent i de Talmond, fill d'Enric Carles
Linha 164 ⟶ 162:
==Bibliografia==
* [http://reader.digitale-sammlungen.de/de/fs1/object/display/bsb11159452_00073.html ''Il Principato di Taranto'' a: ''Compendio della storia di Taranto per Francesco Sferra''], Stabilimento Tipografico di Salv. Latronico, Tàrent, 1873 (en italià)
* Giovanni Antonucci, ''Le vicende feudali del Principato di Taranto'', a: ''Japigia'' 2, 1931,
* Cosimo Damiano Fonseca, ''Per la storia del Principato di Taranto. Il contributo di Giovanni Antonucci.'' a: Giuseppe Giordano, Cesare Marangio, Antonio Nitti (Hrsg.): ''Giovanni Antonucci. La figura e l’opera.'' 1999,
* Cav. Bruno di Biccari [http://www.pugliadigitallibrary.it/media/00/00/38/939.pdf Da Buonalbergo ad Orsara di puglia (Microstoria di una famiglia)],
* Conte Berardo Candida Gonzaga [http://www.jbc.bj.uj.edu.pl/Content/370385/NDIGDRUK015571.pdf Memorie delle famiglie nobili delle province meridionali d'Italia], Volume 2, Stabilimento Tipografico del Cav. G. De Angelis e figlio, Nàpols, 1876] (en italià)
* Pietro Palumbo, [https://archive.org/stream/storiadifrancav00bachgoog#page/n29/mode/2up ''Il Principato di Taranto (1300-1463)]'' a: ''Storia di Francavilla, città in terra d'Otranto'', Editrice Salentina, Lecce, 1870 (en italià).
* Matthias Thumser, [http://www.perspectivia.net/publikationen/qfiab/71-1991/0106-0163 Die Frangipane - Abriß der Geschichte einer Adelsfamilie im hochmittelalterlichen Rom] a: ''Quellen und Forschungen aus italienischen Archiven und Bibliotheken Bd. 71'' (Fonts i investigacions d'arxius i biblioteques italianes, volum 71, en alemany)
*
* Roberto Visconti: ''Storia e Leggenda nella Lecce Medioevale.''
* Antonio Primaldo Coco: ''Ottone ed Enrico Frangipani, Principi di Taranto.''
* [http://www.manfred-hiebl.de/mittelalter-genealogie/mittelalter/koenige/sizilien/koenige_des_koenigreiches_sizilien.html Könige des Königreiches Sizilien]▼
* {{Internetquelle |url=https://www.storiamedievale.net/pre-testi/Kiesewetter_i_Principi_Di_Taranto.pdf |titel=Andreas Kiesewetter: I Principi di Taranto e la Grecia (1294-1373/83)|hrsg=Storiamedievale.net|zugriff=2017-03-07 |sprache=it}}▼
==
▲* [http://www.manfred-hiebl.de/mittelalter-genealogie/mittelalter/koenige/sizilien/koenige_des_koenigreiches_sizilien.html Könige des Königreiches Sizilien/Reis del regne de Sicília (en alemany)]
▲*
== Notes ==
| |||