Anita Loos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Es desfà la revisió 25327054 de EVA3.0 (bot) (Discussió)
Etiquetes: Desfés Revertida
Línia 8:
A més va escriure obres de teatre, novel·les i adaptacions, com [[Gigí|''Gigi'']], de [[Sidonie-Gabrielle Colette|Colette]]. També per a la premsa escrivia regularment col·laboracions per a les revistes ''[[Harper's Bazaar]]'', ''[[Vanity Fair]]'' i ''[[The New Yorker]]''.<ref>{{ref-llibre|autor=Funk, Charles Earle|enllaçautor=Charles Earle Funk|títol=What's the Name, Please?|editor=Funk & Wagnalls|lloc=Nova York|any=1936|pàgines=|isbn=|oclc=|doi=}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Anita Loos: Versió femenina|url=https://beteve.cat/la-cartellera/versio-femenina-anita-loos/|data=2019-06-07|consulta=2020-04-24|llengua=ca|editor=betevé}}</ref>
 
És molt coneguda per la seva novel·la ''[[Els senyors prefereixen les rosses]]'' (''Gentlemen Prefer Blondes'', 1926), que aviat va ser un gran èxit de vendes i donaria lloc a pel·lícules i musicals, algun dels quals protagonitzat per [[Marilyn Monroe]] i [[Jane Russell]]. Escrita en forma de diari, plena d'humor desvergonyit i situacions còmiques i fent ús de l'elegància, la ironia i la fantasia, es convertiria en una referència inevitable de la literatura popular del {{segle|XX}}.<ref>{{Ref-publicació|article=‘Material girl'girl’ a los 90 años|url=https://elpais.com/cultura/2015/08/20/babelia/1440080101_459193.html|publicació=El País|data=2015-08-27|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=Carles|cognom=Gámez}}</ref>
 
Després en va escriure la continuació: ''Però es casen amb les brunes'' (''But Gentlemen Marry Brunettes'', 1928). Va escriure algunes novel·les més, com ''A Mouse Is Born'' (1951) i ''No Mother To Guide Her'' (1961), i llibres de memòries, com ''A Girl Like I'' (1965) i ''Adéu a Hollywood amb un petó'' (1974).<ref name=":1" />