Anna Bolena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Tipografia |
||
Línia 19:
=== Infància i família ===
Anna era filla de ''sir'' [[Tomàs Bolena|Thomas Boleyn]], més tard primer comte de [[Wiltshire]] i primer comte
Existien rumors que Anna patia [[polidactília]] (sis dits en la seva mà esquerra, en aquell temps considerat un signe del [[diable]]) i una marca de naixença o taca en el coll, que sempre cobria amb una joia. Avui dia no hi ha proves que donin suport a aquesta llegenda popular. Cap dels molts relats de testimonis oculars sobre l'aspecte d'Anna Bolena -alguns d'aquests meticulosament detallats- esmenta cap deformitat i molt menys un sisè dit. A més, en una època en què les deformitats físiques solien ser interpretades com un signe del mal, és difícil de creure que Anna Bolena atragués el rei Enric, si realment hagués tingut cap deformitat.<ref>Warnicke, pàg. 58–9; Lindsey, pàg. 47–8.</ref>
Tampoc se sap amb seguretat quan van néixer els seus dos germans, però sembla clar que sa germana, [[Maria Bolena|Maria]], era més gran que ella. Els fills de Maria creien que la seva mare era la germana gran; així com la filla d'Anna, [[Elisabet I d'Anglaterra|Elisabet]].<ref>Existeix un historiador que sosté que Maria podria haver estat la germana més jove. Hi ha, no obstant això, proves concloents del regnat d'Elisabet I que la família Bolena reconeixia que Maria havia nascut abans que Anna i no a
En la seva vida adulta, Anna no va mantenir una relació estreta amb el seu pare, encara que sí durant la infància. La seva relació amb la seva germana Maria sembla haver estat cordial, però no íntima. Tenia una relació més estreta amb la seva mare i el seu germà George, dels quals semblava sentir-se més propera.
Línia 29:
En el moment del seu naixement, la família Bolena era considerada una de les més respectables de l'aristocràcia anglesa,<ref> Starkey, p. 257; Ives, p. 3–5.</ref> encara que ostentava un títol des de feia només quatre generacions. Més tard, van ser titllats d'arribistes socials, però aquest era un atac polític. La tradició que els Bolena eren una família de comerciants de [[Londres]] és infundada; de fet eren aristòcrates.<ref> Ives, p. 3.</ref> Anna comptava entre els seus besavis un alcalde (''Lord Major'') de Londres, un [[duc]], un jarl, dos ''ladies'' aristocràtiques i un [[cavaller]]; entre els seus parents va nomenar els Howards, una de les famílies més destacades del país. Segurament era de naixença més noble que [[Jane Seymour]] o que [[Caterina Parr]], dues de les altres dones angleses d'Enric.<ref>Strickland, p. 273.</ref>
El pare d'Anna era un [[diplomàtic]] respectat pel seu talent per als idiomes; era ja favorit
A [[França]], Anna va ser dama d'honor de [[Clàudia d'Orléans|Clàudia de França]] i també actuava d'intèrpret sempre que hi hagués algun important convidat anglès a la cort. En la casa de la reina, va completar els seus estudis de francès i va adquirir un coneixement detallat de la [[França|cultura francesa]] i el [[Cerimonial|protocol]]. També es va interessar per la moda i per l'ètica que reclamava la reforma de l'Església. La seva educació europea va acabar a l'hivern de 1521, quan va tornar a Anglaterra seguint les ordres del seu pare. Va partir de [[Calais]], que llavors encara era una possessió anglesa, el gener de [[1522]].
Línia 39:
:''«Mai se la va descriure com una gran bellesa, però fins aquells que l'avorrien admetien que tenia un encant exacerbat. El cutis fosc i el cabell negre li donaven un aura exòtica en una cultura que veia la pal·lidesa blanca com la llet com a part imprescindible de la bellesa. Tenia uns ulls especialment notables: "negres i bells", va escriure un contemporani, mentre que un altre va afirmar que eren "sempre els més atractius", i que ella "sabia bé com usar-los amb eficàcia".»''<ref>Lindsey, p. 48.</ref>
La gent semblava atreta principalment pel carisma d'Anna. Causava bona impressió amb el seu gust per la moda i va inspirar moltes tendències entre les dames de la cort. En una visió retrospectiva, va ser probablement la major icona de la moda anglesa de principis del segle XVI. William Forrest, autor d'un poema contemporani sobre [[Caterina d'Aragó]], va elogiar
:''«L'encant d'Anna estava no tant en el seu aspecte físic, com en la seva viva personalitat, la seva elegància, el seu agut enginy i altres habilitats. Era baixa i ostentava una suggestiva fragilitat… va destacar en el cant, component música, ballant i conversant… No era sorprenent, per tant, que els joves de la cort pul·lularen al seu voltant.»''<ref>Weir, pàg. 151–153.</ref>
Línia 84:
La conferència de Calais va ser un triomf polític, ja que el govern francès finalment va donar el seu suport al nou matrimoni d'Enric. Immediatament després de tornar a [[Dover (Anglaterra)|Dover]], a Anglaterra, Enric i Anna van celebrar una cerimònia matrimonial en secret.<ref>Starkey, pàg. 462–464.</ref> Ella va quedar embarassada en uns mesos i, com era costum en la reialesa, va haver-hi una segona cerimònia matrimonial, que va tenir lloc a Londres el [[25 de gener]] de [[1533]].
En aquest moment, els esdeveniments van començar a moure's amb pas ràpid. El 23 de maig de 1533, Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury, en la sessió del judici en un tribunal especial que es va reunir en el priorat de Dunstable per a decidir sobre la validesa del matrimoni del rei amb Caterina d'Aragó, va declarar el matrimoni d'Enric i Caterina sense força legal. Cinc dies més tard, el 28 de maig de 1533, Cranmer va declarar que el matrimoni d'Enric i Anna era autèntic i vàlid. Set anys després que la seva relació amb Enric hagués començat, Anna era per fi legalment la seva esposa i reina d'Anglaterra. Caterina va ser formalment despullada del títol de reina a temps per a la coronació d'Anna, que va ser
Després de la seva coronació, Anna es va assentar en una rutina tranquil·la per preparar-se per al naixement de la seva filla. Es va sentir profundament afligida quan Enric es va encapritxar amb una dama de la cort, que va provocar el seu primer enfrontament seriós. L'assumpte va ser breu, ja que Enric no va voler que res posés en perill l'embaràs de la seva esposa.
Línia 98:
=== Altres embarassos ===
Considerant les condicions del seu matrimoni i el desig desesperat d'Enric d'un fill, la seqüència dels embarassos d'Anna ha atret molt d'interès. Hi ha estimacions que ella tingués no menys de tres embarassos, tots acabats en avortaments espontanis produïts en un estat de gestació tan primerenc que mai eren extensament coneguts i el sexe dels nens no podia ser determinat. Fonts fidedignes certifiquen només el naixement d'Elisabet al setembre de 1533, un avortament a l'estiu de 1534, i l'avortament d'un fetus baró, d'aproximadament quatre mesos i mig de gestació, al gener de 1536. Les dates en què aquests embarassos hagueren d'haver començat suggereixen que l'únic altre moment que ella pogués haver concebut i avortat hauria estat entre setembre de 1534 i principis de l'estiu de 1535. Anna possiblement va tenir un embaràs addicional i va fracassar en els primers mesos de 1535, però sembla molt improbable que hagués tingut altres tres embarassos a més dels tres confirmats per fonts oficials. Mike Ashley, en ''British Kings & Queens'', escriu que Anna va tenir dos nens morts després del naixement d'Elisabet i abans del naixement
=== Mort de Caterina d'Aragó ===
| |||