Gassànides: diferència entre les revisions

Al període de màxima extensió van dominar des del sud de Síria fins a [[Yathrib]], la moderna [[Medina]]. Al-Harith V ben Jabalah va participar en la guerra contra [[Pèrsia]] iniciada el [[527]], ja abans del seu inici de regnat i es va destacar a la batalla de Callinice ([[531]]) i a la campanya siriana de [[Belisari]] ([[541]]). El [[554]] va atacar els làkhmides i els va derrotar a la batalla d'Halima, prop de [[Kinnasrin]]. Al-Mundhir III ben al-Harith (569-581) va derrotar els làkhmides a Ayn Ubagh ([[570]]) i va ocupar [[Hira]] que va incendiar. Al-Harith V ben Jabalah devia jugar un paper destacat en el moviment diplomàtic bizantí a [[AksumAxum]] en ajut dels cristians del Iemen perseguits per la monarquia [[himiarita]]. També va ser decisiu en la readopció del [[monofisisme]] després de ser perseguit per l'emperador [[Justí I]] (518-527) i el [[540]] amb suport de l'emperadriu Teodora, va aconseguir el nomenament de dos bisbes monofisites: Teodor i [[Jacob Baradeu]] (que va donar nom a l'església jacobita siriana); el monofisisme fou defensat per aquest rei i els seus successors.