Barbara Cook: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 22:
===1970s a 2004===
Quan va començar a lluitar amb la depressió, l'obesitat i l'alcoholisme als anys setanta (finalment va deixar de beure el 1977), Cook va tenir problemes per aconseguir treballs escènics.<ref name="nymag"/> A mitjans de la [[dècada del 1970]], la fortuna de Cook va canviar a millor quan es va conèixer i es va fer amiga del compositor i pianista [[Wally Harper]]. Harper la va convèncer per muntar un concert i el 26 de gener de 1975, acompanyada per Harper, va debutar en un mític concert en solitari al [[Carnegie Hall]] que va donar com a resultat un àlbum en viu d'èxit.<ref name="sixty"/> Continuant una col·laboració amb Harper que va durar fins a la seva mort el 2004,<ref>Jones, Kenneth.[http://www.playbill.com/news/article/88913-Wally-Harper-Arranger-Musical-Director-and-Pianist-Who-Was-Barbara-Cooks-Longtime-Collaborator-Has-Died "Wally Harper, Arranger, Musical Director and Pianist Who Was Barbara Cook's Longtime Collaborator, Has Died"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121022032145/http://www.playbill.com/news/article/88913-Wally-Harper-Arranger-Musical-Director-and-Pianist-Who-Was-Barbara-Cooks-Longtime-Collaborator-Has-Died |date=October 22, 2012 }} playbill.com, October 8, 2004</ref> Cook es va convertir en una concertista d'èxit. Durant les pròximes tres dècades, els dos van actuar junts no només en molts dels millors espais de cabaret i sales de música com el Michael's Pub i el [[St. Regis Hotel]] de Nova York, sinó a nivell nacional i internacional. Cook i Harper van tornar al Carnegie Hall el setembre de 1980 per interpretar una sèrie de cançons arranjades per Harper. El crític del . ''[[The New York Times]]'', [[John S. Wilson]], va escriure:' Des de la seva primera aparició al Carnegie Hall, que ha passat de ser una cantant meravellosa per esdevenir un artista encantador que també passa a ser un cantant notable''. <ref>Wilson, John S. "Pop: Barbara Cook Sings", ''The New York Times'', September 16, 1980, p. C9</ref> L'actuació va ser capturada al CD ''It's Better With a Band''.<ref>Ruhlmann, William.[https://www.allmusic.com/album/its-better-with-a-band-bonus-tracks-r24190 "'It's Better With a Band' (Barbara Cook)"] allmusic.com, accessed September 8, 2011</ref><ref>[[Divas at the Donmar]]</ref>
El 1998, Cook va ser nominada al [[premi Olivier]] per "The Observer Award for Outstanding Achievement" pel seu espectacle d'una sola dona, acompanyat per Harper, al [[Donmar Warehouse]] de Londres i a l'[[Albery Theatre]].<ref>[http://www.olivierawards.com/about/previous-winners/view/item98521/Olivier-Winners-1986/ "Olivier Winners 1986"] OlivierAwards.com, accessed September 7, 2011</ref> Va guanyar el [[premi Drama Desk]] el 1987 pel seu espectacle de Broadway ''A Concert for the Theatre'', de nou amb Harper Harper.<ref>{{cite web|url=http://www.dramadesk.org/awards?field_nomination_year_value%5Bvalue%5D%5Byear%5D=1987&field_nominee_full_name_value=&field_show_value=&field_award_value=Outstanding+Solo+Performance|title=1987 Outstanding Solo Performance|publisher=The Drama Desk Organisation|accessdate=August 8, 2017}}</ref> L'octubre de 1991, van aparèixer com a artistes destacats a la gala al Carnegie Hall ''Music and Remembrance: A Celebration of Great Musical Partnerships'' que va recaptar diners per a l'avanç de les arts escèniques i per a la investigació de la [[SIDA]] .<ref>Oestreich, James R.[https://www.nytimes.com/1991/10/12/arts/classical-music-in-review-935491.html Classical Music in Review. "Music and Remembrance Carnegie Hall"] ''The New York Times'' (registration required), October 12, 1991.</ref> El 1994 van realitzar una aclamada sèrie de concerts al Sadler's Wells Theatre de Londres,<ref>Parker, Chris. "Cook's tour of joy", ''The Times'', July 25, 1994.</ref> que va ser enregistrada per DRG com a ''Live From London''. "Cook encara té un gust consumat i amb una veu que mostra pocs signes de desgast després de 40 anys". <ref>"Pop:Album Reviews: 'Barbara Cook.Live From London.Producer: Hugh Fordin.DRG 91430'". ''Billboard'', October 8, 1994, p. 76</ref> Alistair Macauley va escriure al ''[[Financial Times]]'' sobre el concert: "Barbara Cook és la cantant més gran del món ... La senyora Cook és l'única cantant popular activa que s'hauria de prendre seriosament pels amants de la música clàssica. Té alguna cantant des de Callas coincidia amb el sentit de l'arquitectura musical de Cook? Ho dubto. "El duo d'actuacions va viatjar per tot el món donant concerts junts, incloent diverses vegades a la [[Casa Blanca]], per als presidents [[Jimmy Carter|Carter]], [[Ronald Reagan|Reagan]], [[George Bush, Sr.|Bush]] i [[Bill Clinton|Clinton]].<ref name="McFidden"/><ref>{{cite web|url=http://www.playbill.com/article/wally-harper-arranger-musical-director-and-pianist-who-was-barbara-cooks-longtime-collaborator-has-died-com-122413|title=Wally Harper, Arranger, Musical Director and Pianist Who Was Barbara Cook's Longtime Collaborator, Has Died|last=Jones|first=Kenneth|date=October 8, 2004|work=[[Playbill]]|accessdate=August 10, 2017}}</ref>
==Discografia ==
| |||