|
hola como estas
Un '''himne''' és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una [[religió]], igual que l'[[oda]], expressa sentiments positius, d'[[alegria]], celebració o exaltació. La paraula deriva del grec ὕμνος (''hymnos'') que significa "un tipus de cant religiós que expressa una lloança, exaltació i / o adoració a Déu". Al principi va ser una composició coral, per després perpetuar com a gènere de [[poesia]] llatina a l'[[edat mitjana]].
Un himne pot estar dedicat a un [[déu]], a un [[sant]], a un [[heroi]] o a un personatge cèlebre. També pot estar dedicat a celebrar una victòria o un altre esdeveniment memorable o expressar alegria o [[entusiasme]]. També pot ser una composició musical que identifica una col·lectivitat, una regió, un poble o una [[nació]] i que uneix els que la interpreten; entre aquests es troben els [[himne nacional|himnes nacionals]]. Aquests darrers himnes solen ser, o bé [[marxa musical|marxes]], o bé [[poema líric|poemes lírics]].
== Història ==
Entre els himnes més antics es troben els himnes reials sumeris i grecs (de finals del [[III mil·lenni aC]]), el [[Gran Himne a Aten]], compost pel [[faraó]] [[Akhenaton]] a l'[[antic Egipte]]; els [[upaveda|upavedes]] una col·lecció d'himnes en la tradició de l'[[hinduisme]]; els [[salms]], una col·lecció de cançons del [[judaisme]]; els [[gathes]], himnes en honor d'[[Ahura Mazda]] i l'himne d'Ugarit.
La més antiga obra anotada completa de música antiga és una cançó [[hurrites|hurrita]], un himne escrit en [[cuneïforme]] [[ugarític]] sil·làbic dedicat a la deessa [[Nikkal]].
La tradició occidental dels himnes comença amb els [[himne homèric|himnes homèrics]], una col·lecció d'himnes antics grecs que foren escrits al [[segle VII aC]] lloant les deïtats de la [[religió de l'antiga Grècia|religió de l'Antiga Grècia]]. S'ha conservat una col·lecció de sis himnes literaris del poeta alexandrí [[Cal·límac de Cirene|Cal·límac]] del {{segle|III|-|s}}.
Els grecs perfeccionaren l'himne amb els ritmes de la poesia i amb els encants de la música. Tenien molts tipus d'himnes: l'invocatiu, el llaudatiu, l'admiratiu, el votiu, el teogònic i el filosòfic. Els himnes d'[[Orfeu]] pertanyen al gènere invocatiu. En compongueren també de diferents gèneres [[Homer]], [[Cleantes (filòsof)|Cleante]], [[Cal·límac de Cirene|Cal·límac]], [[Teòcrit de Siracusa|Teòcrit]], [[Anacreont]], [[Tirteu]], [[Safo de Lesbos]], [[Simònides de Ceos|Simònides]], [[Píndar]] i d'altres. Els [[cor (música)|cors]] de la [[tragèdia grega]] no eren sinó himnes o invocacions.
L'himne profà arribà al grau més alt de perfecció amb ''Carmen saeculare'' d'[[Horaci]], compost per ordre d'[[August]] per a la celebració dels ''ludi saeculares'' de l'any [[17 aC]], en què un cor de jovençans i de donzelles cantaven alternativament aquest himne en lloança als déus [[Apol·lo]] i [[Diana]].
A Orient, al tabernacle de Jahvè ressonaren per primer cop les al·leluies compostes pels legisladors, els sacerdots i els reis. Aquests càntics referien i celebraren la grandesa de la deïtat, el seu poder, la seva justícia, la seva immensitat i la seva saviesa infinita.
Els himnes més antics que es coneixen són els de [[Moisès]] i de [[Dèbora]], la profetessa que cantà en acció de gràcies al Déu dels hebreus, 2710 anys abans de Crist. [[Esdres]] ha recollit a la [[Bíblia]] el major nombre de càntics hebreus amb aquest epígraf: ''Sepertheillim'', és a dir, llibre de les lloances.
== Vegeu també ==
* [[Himne nacional]].
* [[Himnari]].
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* {{ref-web|url= http://www.thehymnsociety.org/index.html |títol=The Hymn Society in the United States and Canada|llengua=anglès}}
* {{ref-web|url= http://www.hymnsocietygbi.org.uk/ |títol=The Hymn Society of Great Britain and Ireland|llengua=anglès}}
* {{ref-web|url= http://www.stanthonysmonastery.org/music/Index.html |títol=The Divine Music Project|llengua=anglès}}
{{Autoritat}}
{{Esborrany de música}}
{{Viccionari-lateral|himne}}
[[Categoria:Música religiosa]]
| 