Castell de Rocabertí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 17:
 
Era un castell de reduïdes dimensions, adaptat a les condicions irregulars del terreny i al poc espai disponible al cim del turó. Entre les ruïnes actuals es distingeixen el portal d'entrada, de carreus petits i poc treballats, potser del [[segle XI]], tres estances amb vestigis de les seves voltes, la cisterna (excavada a la roca), restes ben conservades i de certa altura d'una torre triangular, construïda amb bona carreuada, i la capella, a l'extrem nord-oest, que estava dedicada a [[sant Romà]]. D'aquesta capella, datable possiblement en el [[segle XII]], resten només el mur meridional i la meitat sud del seu absis semicircular, construïts amb carreus grossos i ben escairats, tot de poca alçada. Els diferents aparells que es poden reconèixer en el conjunt demostrarien diverses etapes constructives. L'accés a la fortalesa estava situat a l'est, la part amb menys desnivell, mitjançant una escala tallada en la roca.
 
==Protecció==
El castell de Rocabertí està afectat per les disposicions espanyoles de protecció del patrimoni històric de [[1949]] i [[1988]], i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a [[Bé Cultural d'Interès Nacional]] als efectes de la llei del Patrimoni Cultural català de [[1993]].
 
==Llegendari==
Linha 28 ⟶ 25:
 
A Rocabertí vagaria l'ànima en pena d'una senyora del castell, la mala mare, que hi matà els seus dos fills perquè no s'interposessin en la passió amorosa que li havia despertat un cert jove.
 
==Protecció==
El castell de Rocabertí està afectat per les disposicions espanyoles de protecció del patrimoni històric de [[1949]] i [[1988]], i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a [[Bé Cultural d'Interès Nacional]] als efectes de la llei del Patrimoni Cultural català de [[1993]].
 
==Bibliografia==