Pedro Juan Caballero: diferència entre les revisions

'''Pedro Juan Caballero de Añazco''' ([[Tobatí (Paraguai)|Tobatí]]; [[29 de juny]] de [[1786]] - [[Asunción]], [[Paraguai]]; [[13 de juliol]] de [[1821]]) va ser un militar paraguaià que va participar en el moviment que va aconseguir la [[Independència de Paraguai]]. En el seu honor, la [[Pedro Juan Caballero (Paraguai)|ciutat capital]] del [[departament d'Amambay]] porta el seu nom. En els documents que porten la seva firma el seu cognom figura amb "V" curta.

Pedro Juan Caballero era més jove que altres integrants de la Revolució de Maig: tenia sis anys menys que [[Fulgencio Yegros]], i vint menys que el doctor [[José Gaspar Rodríguez de FrançaFrancia|Dr. Gaspar Rodríguez de FrançaFrancia]]. Va ser involucrat en la conspiració de l'any 20 (1820) contra el govern del doctor FrançaFrancia i es va suïcidar a la seva cel·la el 13 de juliol de 1821.

Va néixer a la rodalia del poble de [[Tobatí]], situat al III [[Departament de la SerraladaCordillera]], [[Paraguai]], l'any 1786. Fill del comandant Luis Caballero de Añazco i la senyora Lucía García. Com molts dels pròcers paraguaians, va estudiar al Reial Col·legi Seminari de Sant Carles, de la ciutat d'[[Asunción]].

Va participar en les dues batalles contra l'expedició enviada per la Junta de Buenos Aires a càrrec de [[Manuel Belgrano]] que va envair la Província rumb a Asunción amb l'objectiu d'enderrocar al governador espanyol Bernardo de Velazco. El 19 de gener de 1811, es va lliurar la primera [[Batalla de Paraguari|batalla a Paraguarí]], que gràcies als caps paraguaians, va resultar un triomf per a la Província, obligant a Belgrano a retirar-se cap al Sud. El 9 de març de 1811 es va lliurar la segona batalla a la vora del Riu Tacuarí on Belgrano s'havia fortificat a l'espera de reforços des de [[Buenos Aires]]. Com a resultat de la mateixa Belgrano va sol·licitar la capitulació que li va ser concedida.

El governador espanyol Bernardo Velasco, assabentat de l'activitat política que realitzava un grup de [[Crioll|criolls]], va entrar en converses amb els portuguesos per rebre ajuda militar. Davant aquesta novetat, el Dr. FrançaFrancia, va instar a accelerar el moviment revolucionari sense que s'esperés l'arribada de les tropes de Fulgencio Yegros des del sud. La nit del 14 de maig, després del toc de queda, el Capità MauriciMauricio José Troche i un grup de conjurats es va dirigir a la Caserna de la plaça on es trobava de guàrdia, al capdavant d'un contingent de 34 curuguateños, els capitans d'urbans Vicente Ignacio Iturbe, JoanJuan Buatista Rivarola i Pedro Juan Caballero que pertanyien al grup revolucionari.

En el Banban de l'17 maig 1811 (de les 8 firmes les dues primeres són, significativament, de Pedro Juan Caballero i el Dr José Gaspar Rodríguez de FrançaFrancia) es comunica a la població que el governador intendent Bernat de Velazco ha convingut amb el comandant i oficials de la Caserna governar amb el Doctor FrançaFrancia i el capitaàcapità Zevallos «fins a tant que en unió amb els altres veïns de la Província s'estableixi el règim i forma de Govern que ha de romandre i observar en endavant».

Així, la matinada del 15 de maig de 1811, es va posar en marxa el llarg procés independentista que ja havia estat expressat, gairebé en soledat, pel Dr. Gaspar Rodríguez de Francia, deu mesos abans, a la Junta de Notables del 24 de juliol de 1810. Posteriorment i amb el mateix argument de la connivència entre Velazco i els portuguesos es va procedir a la seva destitució quedant el govern a càrrec del Dr. Francia i el Capità Juan Valeriano Zevallos.

El Congrés General, reunit el 17 de juny de 1811, presidit pel Dr. FrançaFrancia, Juan V. Zevallos i Pedro Juan Caballero va determinar la conformació, com a govern, de la Primera Junta Superior Governativa. Aquesta Junta estava formada per Fulgencio Yegros (com a President) i integrada pel Dr. José Gaspar Rodríguez de FrançaFrancia, Pedro Juan Caballero, Francisco Javier Bogarín, i Fernando de la Mora com a vocals. L'informe de Francisco das Chagas Santos elevat des de San Borja a Diego de Souza, el 23 d'octubre de 1811, diu «que el mateix FrançaFrancia, va donar a Mariano Molas un paper en què indicava els individus que havien de ser vocals de la Junta i insinuava als oficials de la Caserna [el comandant era Cavaller] que quan Molas llegís aquest paper aplaudissin tots aprovant la proposta ... ». Pedro Juan Caballero no figura entre els signants de l'acta final del Congrés General encara si tenim el dia de l'obertura i les dues sessions següents.

Els últims dies de la Setmana Santa de 1820, estaven fixats per la conspiració (mai fefaentment comprovada) contra el Dr. FrançaFrancia qui va saber d'ella el dimarts sant, data a partir del qual van començar els arrestos. Pràcticament tots els pròcers de la Independència van caure a la presó, fins i tot aquells que havien renunciat voluntàriament a l'activitat política, com Fulgencio Yegros. El Dr. FrançaFrancia va ser implacable. Alguns dels capturats van ser afusellats temps després, i es va donar inici a un període de persecucions i repressió que alguns ho van demonitzar cridant: "El Terror".