Blau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
mCap resum de modificació |
||
Línia 9:
El '''blau''' (del germànic ''blau'') és una variació del color cian dels tres [[color]]s primaris additius. Es considera un color fred<!-- El color blau no sempre ha tingut la consideració de color fred, sinó que a l'Edat Mitjana i el Renaixement era considerat un color càlid. --> i oposat al [[color taronja|taronja]]. En català se sol usar el terme "blau" per referir-se a qualsevol color del blau al [[cian]]. Moltes llengües usen la mateixa paraula per referir-se al blau i al verd, que consideren tonalitats del mateix color. Tonalitats del blau són el [[blau cel]], el [[blau marí]], l'[[atzur]], l'anyil, el [[blau de cobalt|cobalt]], el [[cian]], el blau elèctric, el [[blau de Prússia]], l'[[Indi (color)|indi]] o el [[ceruli]]. El [[color turquesa]] seria un cas clar de la manca de fronteres nítides. El rus, en canvi, considera colors separats el blau fosc i el clar. El blau clar té la [[longitud d'ona]] més xicoteta dels tres [[color primari|colors primaris]] (uns 470 [[nanòmetre]]s). Un cel clar un dia assolellat està acolorit de blau per la [[dispersió de Rayleigh]] de la llum del [[Sol]]. Les grans masses d'[[aigua]] ([[hidrogen|H]]<sub>2</sub>[[Oxigen|O]]) pareixen blaves perquè la llum roja, al voltant dels 750 nm, hi és absorbida com un harmònic de la vibració O-H. Curiosament, l'[[aigua pesant]] ([[Deuteri|D]]<sub>2</sub>[[Oxigen|O]]) és incolora, ja que la banda d'absorció és a una longitud d'ona més llarga (~950 nm).
Un exemple del color blau en l'espai de colors [[Model de color RGB|RGB]] té unes intensitats de [0, 0, 255] en una escala de 0 a 255. El blau és el complementari del [[groc]]; els [[pigment]]s blaus absorbeixen la llum groga.
== Ús, simbolisme i expressions col·loquials ==
Línia 20:
* El blau és el color dels uniformes de [[policia]] a molts països. La policia de la [[República Popular de la Xina]] va canviar els seus uniformes de [[verd]] a blau a la fi de 1990 per a posar èmfasi en el seu paper civil. El blau és el color de l'uniforme de moltes forces aèries.
* La frase "de sang blava" equival a "de família aristocràtica", ja que una pell blanquinosa i sense pèls permet de distingir les venes blaves.
* Una [[flor]] blava és un dels emblemes del [[romanticisme]].
* Els usuaris de [[Microsoft Windows]] solen emprar el terme "pantalla blava" per a descriure un ordinador que s'ha quedat blocat.
* A Austràlia vol dir una brega o discussió.
Línia 27:
* Al Japó és sinònim un jove.
* A Rússia significa ser homosexual (argot).
* És el color dels [[barrufet]]s.
* Als diagrames mèdics, el blau s'empra per a representar les [[venes]] que transporten [[sang]] sense [[oxigen]] de tornada al [[cor]]. La sang sense oxigen realment és [[Color violat|violeta]] rogenca.
* L'''azzurro'' (blau cel) és el color nacional d'Itàlia.
* El "Gegant Blau" (''Big Blue'') és un malnom d'[[IBM]].
* En la cultura anglosaxona, un llibre blau és qualsevol obra de referència, com un [[diccionari]].
* S'associa als nois i el rosa a les noies.
* El [[peix blau]] engloba espècies com la [[tonyina]] o la [[sardina]].
* És el color de la puresa i per tant el de [[Maria, mare de Jesús]] i ha inspirat la [[bandera]] de la [[Unió Europea]].
* En política de clau espanyola o francesa si més no, normalment representa l'opció conservadora. En els [[mapa electoral|mapes electorals]], el blau representa els següents partits polítics, normalment en oposició al [[roig]]:
Línia 39:
** [[Estats Units]]: [[Partit Demòcrata dels Estats Units|Partit Demòcrata]]
** [[Regne Unit]]: Partit Conservador
* S'associa a la calma, l'estabilitat i la fidelitat.
* Els cascos blaus són les tropes militars que depenen de l'[[ONU|ONU.]]
== Història del color blau ==
=== Des de l'Antiguitat fins a l'alta edat mitjana ===
Des dels orígens fins al segle {{XII}}, es pot afirmar que el color blau és un color ignorat, perquè no desperta cap interès en les societats d'aquestes èpoques. Una prova d'aquest fet es troba en l'absència o imprecisió del blau en el lèxic grec i en el llatí clàssic. En aquest llarg període predomina un sistema ternari de colors entorn del qual s'organitzen tots els codis de la vida social i religiosa: [[blanc]], [[vermell]] i [[negre]]. La indiferència per al color blau sovint va lligada a una certa hostilitat cap a aquest color. Per exemple, per als romans, el blau és el color dels bàrbars, dels celtes i dels germànics. No és estrany, doncs, que vestir-se de blau es consideri un acte denigrant, fet pel qual els grans senyors no el fan servir en la seva vestimenta, només els pagesos i les persones de baixa condició social. La indiferència cap al color blau s'estén a la resta d'àmbits de la vida quotidiana, en què ni tan sols apareix, com succeeix amb l'[[antroponímia]], la [[toponímia]], la [[litúrgia]], el món dels símbols i els emblemes.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Pastoureau|nom=Michel|cognom2=Simonnet|nom2=Dominique|títol=Breve historia de los colores|url=|edició=|llengua=|data=2006|editorial=Paidós|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref><ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Pastoureau|nom=Michel|títol=Azul. Historia de un color|url=|edició=|llengua=|data=2010|editorial=Paidós|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>
=== Segles XI-XIV ===
A partir del segle {{XI}} comença a haver-hi un augment de l'ús del tons blaus en els vestits i també en la vida quotidiana. I, a finals del segle {{XII}}, el blau ja és present en els vitralls, els esmalts, les pintures, etc. En canvi, però, continua fora dels colors litúrgics, que encara giren al voltant de l'esquema ternari de les societats antigues: el blanc, el vermell i el negre.
Durant el segle {{XII}} es comença a associar el blau amb el vestit de la [[Maria, mare de Jesús|Verge Maria]]. Aquest fet promociona el color blau, de manera que a principis del {{segle|XIII}}, alguns personatges il·lustres, com el rei [[Lluís IX de França|Lluís IX de França "El Sant"]] o [[Enric III d'Anglaterra]], comencen a utilitzar el blau en els seus vestits i també en els seus escuts d'armes.
[[Fitxer:Santa maria tahull abside.jpg|miniatura|Vestit blau Verge Maria absis Sta. Maria de Taüll (s.
[[Fitxer:Louis IX ou Saint-Louis.jpg|miniatura|Túnica blava del rei Lluís IX de França]]
Aquest increment del color blau en tots els aspectes de la vida quotidiana queda reflectit també en la literatura de l'època, tot i que de manera tardana, ja que no és fins a mitjans del segle {{XIII}} en què apareixen els primers cavallers vestits de blau a les novel·les artúriques. Aquesta tardança respon al fet que el codi dels colors dels cavallers s'elabora amb anterioritat a aquesta promoció del color blau (un cavaller vermell es relaciona amb un cavaller dolent, un cavaller negre amb un personatge important i un cavaller blanc amb un personatge positiu). Així doncs, fins a mitjan {{segle|XIII}}, però sobretot al llarg del {{segle|XIV}}, no apareix el blau a les [[Novel·la de cavalleries|novel·les de cavalleries]]. A partir d'aleshores el blau s'associa a personatges valents, lleials i fidels. Fins i tot a les novel·les de cavalleries, el [[rei Artús]] vesteix de blau i, a més, porta un escut del mateix color. De fet, el cromatisme adquireix un paper simbòlic i al·legòric en la literatura medieval, ja que determina situacions, estats d'ànim o conceptes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars|url=|edició=FUOC|llengua=|data=2016|editorial=|lloc=|pàgines=p. 40|isbn=}}</ref>
Aquesta promoció del color blau en la literatura, el qual simbolitza alegria, amor, lleialtat, pau i consol es fa en detriment del color vermell, que perd la seva primacia. S'estableix, doncs, un nou ordre dels colors, en què el blau passa a ocupar un nou espai i deixa enrere el seu paper de color sense interès. Un exemple explícit del nou protagonisme que adquireix el blau el trobem en uns versos del poeta i músic [[Guillaume de Machaut]] (1300-1377):
Línia 77:
=== Segles XV-XVII ===
En aquest període, les lleis sumptuàries i les normes sobre el vestir distingeixen entre colors prohibits i colors prescrits, els quals serveixen per distingir, des d'una òptica cristina, entre les persones dignes i les indignes (prostitutes, leprosos, bufons, jueus, etc.). Curiosament dins d'aquestes marques discriminatòries no apareix el blau. La justificació que no aparegui té a veure amb el fet que el codi que marca els colors discriminatoris (el blanc, el negre, el vermell, el verd i el groc) és anterior a la promoció del color blau, o sigui, és anterior al segle {{XII}}, quan aquest color encara no suscitava cap mena d'interès. En aquest context, el color blau es converteix en un color "moral", ja que no està prohibit ni tampoc prescrit i, per tant, el seu ús no comporta cap connotació negativa.<ref name=":0" /><ref name=":1" />
=== Segles XVIII-XXI ===
A partir del segle {{XVIII}}, el color blau es converteix en un dels colors més freqüents de la vida quotidiana. El seu ús no es limita només a la roba o a l'art, sinó que va més enllà i aclapara també l'àmbit científic. A més, es converteix en el color preferit dels organismes internacionals ([[Organització de les Nacions Unides|ONU]], [[UNESCO]], [[Unió Europea|UE]], etc.), perquè s'associa al més pacífic i neutre de tots els colors. També ha estat en aquest període en què el color blau ha adquirit el seu estatus de color fred, a diferència de la consideració de color càlid que tenia a Europa a l'[[edat mitjana]] i al [[Renaixement]]. En aquest pas de color càlid a color fred ha influït l'associació progressiva del color blau amb l'aigua.<ref name=":0" /><ref name=":1" />
== Referències ==
| |||