Democràcia popular: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles
Línia 1:
[[Fitxer:People's_Republics.png|miniatura|Països anomenats de manera oficial com a «República popular»: {{Llegenda|FireBrick|Actualment}}{{Llegenda|LightCoral|En l'antigor}}]]
La '''democràcia popular''' és un tipus de [[Forma de govern|règim polític]]. L'expressió institucional que té són els autodenominats [[Estat socialista|estats socialistes]] que van existir durant el [[segle XX]], encara que alguns han durat fins al {{segle|XXI|s}}. En el nom oficial de l'Estat hi acostuma a haver l'expressió '''República Popular''' o '''República Democràtica''' (que pot considerar-se com una [[forma de govern]]). Les democràcies populars, a diferència d'altres règims contemporanis no [[Democràcia liberal|liberals]] que també proclamen ser [[Democràcia|democràtics]], solen basar el seu discurs [[Legitimitat|legitimador]] en la construcció d'una [[Socialisme|societat socialista]] segons les característiques peculiars de cada país, respectant sempre els principis de l'[[internacionalisme]] proletari.
 
Aquests règims han estat variats, encara que segons els crítics, hi ha hagut un el pluralisme limitat o pràcticament [[Sistema unipartidista|inexistent]]. A vegades només es permet l'existència d'un únic [[partit polític]]. Altres vegades poden coexistir-ne dos, un d'urbà i un altre agrari que són units per l'Estat i no competeixen entre ells. En una gran part dels casos hi ha hagut diversos partits polítics de diferent ideologia units sota un Front Nacional o Popular, com ara el ''[[Front Nacional d'Alemanya Democràtica]]''. Així i tot, es desenvolupa un procés electiu des de la base, en què els habitants es reuneixen en consells per a designar els seus representants. Els [[Mitjà de comunicació|mitjans de comunicació]] són propietat de l'Estat, del partit o d'organitzacions que hi estan vinculades —sindicats, federacions d'estudiants—, fet que els crítics d'aquest sistema associen amb la falta de [[llibertat de premsa]]. Igualment, els opositors assenyalen que els organismes de seguretat estatal es dediquen a la vigilància política dels ciutadans que en formen part.