Electroerosió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 10:
S'acostuma a dir que l'electroerosió es fa servir quan els mètodes tradicionals d'arrencament de ferritja ([[Torn|tornejat]], [[Fresadora|fresat]], foradat amb broca, serrat...) no permeten obtenir la forma desitjada. Mitjançant l'electroerosió és possible la creació de peces amb geometries complexes. [http://www.electroerosion.es/geometries-complexes] Un dels inconvenients més grans de l'electroerosió és la lentitud del procés.
 
Durant l'electroerosió, la peça i l'elèctrode se situen entre 0,01 i 0,05mm (aquesta distància s'anomena ''gap''). Aquest petit espai és necessari tant per poder obtenir l'arc elèctric com perquè hi pugui circular el líquid dielèctric, el qual s'evapora quan s'aplica una [[diferència de potencial]], provocant un important increment tèrmic. Aquesta temperatura pot augmentar fins als 20.000  °C i a causa d'això s'evapora una petita part del material, especialment a la peça però també una mica en l'elèctrode. Un cop s'atura la diferència de potencial, les partícules de la peça se separen en forma gasosa i, finalment, acaben solidificant-se en l'entorn dielèctric.
 
El líquid dielèctric té les funcions d'actuar com aïllant per aconseguir el potencial necessari per efectuar l'arc elèctric, d'extreure l'escòria generada durant el procés i de refrigerar.