Solució química: diferència entre les revisions

# La quantitat de solut i la quantitat de dissolvent es troben en proporcions que varien entre certs límits. Normalment el dissolvent es troba en major proporció que el soluto, encara que no sempre és així. La proporció que tinguem de soluto en el si del dissolvent depèn del tipus d'interacció que es produeixi entre ells. Aquesta interacció està relacionada amb la solubilitat del solut en el dissolvent. Una dissolució que contingui poca quantitat és una dissolució diluïda. A mesura que augmenti la proporció de solut tindrem dissolucions més concentrades, fins que el dissolvent no admet més solut, llavors la dissolució és saturada. Per sobre de la saturació tenim les dissolucions sobresaturades. Per exemple, 100g d'[[aigua]] a 0  °C són capaces de dissoldre fins a 37,5g de [[NaCl]] (clorur de sodi o sal comuna), però si barregem 40g de NaCl amb 100g d'aigua a la temperatura assenyalada, quedarà una solució saturada.

Per la relació que existeix entre el solut i la dissolució, alguns autors classifiquen les dissolucions en '''diluïdes''' i '''concentrades''', les concentrades se subdivideixen en saturades i sobresaturades. Les diluïdes, es refereixen a aquelles que posseïxen poca quantitat de solut en relació a la quantitat de dissolució; i les concentrades quan posseïxen gran quantitat de solut. És inconvenient la utilització d'aquesta classificació degut al fet que no totes les substàncies es dissolen en la mateixa proporció en una determinada quantitat de dissolvent a una temperatura donada. Ex: a 25  °C en 100g d'aigua es dissolen 0,000246g de [[Bari (element)|Ba]][[S]][[O]]₄. Aquesta dissolució és concentrada (saturada) perquè no admet més sal, encara que per la poca quantitat de solut dissolt hauria de classificar-se com diluïda. Per això és més convenient classificar a les solucions com no saturades, saturades i sobre saturades.