Malintzin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 8:
Malintzin va ser regalada com a esclava sexual<ref>{{Ref-publicació|article=El doble relato de la historia de México y España|url=https://elpais.com/internacional/2016/10/12/mexico/1476237898_107781.html|publicació=El País|data=2016-10-12|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=Pablo|cognom=Ferri|nom2=Pilar|cognom2=Álvarez}}</ref> pel ''txontal'' maia de Potontxan als hispans a l'[[abril]], [[1519]] com a part d'un grup de vint esclaves dones. No se sap quina va ser la seva edat. Els registres dels conquistadors suposen que tenia poc més de vint anys, i que era molt bella. Els hispànics la van anomenar "Marina". Per la seva bellesa, Cortés havia decidit "obsequiar-la" a Alonzo Hernando Puertocarrero, un dels membres més reconeguts de l'expedició. Però, Puertocarrero va ser enviat cap a [[Hispània]] <ref>{{Ref-publicació|article=España no es la nación más antigua de Europa por mucho que Rajoy insista|url=https://elpais.com/elpais/2017/03/03/hechos/1488544294_076383.html|publicació=El País|data=2017-03-05|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=Patricia R.|cognom=Blanco}}</ref>com a emissari de Cortés davant [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], i Cortés va decidir que ella era massa bella, i que havia de romandre amb ell.
Al cap d'unes setmanes, d'acord amb les cròniques hispániques i algunes cròniques indígenes, Marina s'havia convertit en traductora del [[nàhuatl]] al [[llengua maia|maia]], una llengua que comprenia el sacerdot hispánic Gerómino de Aguilar, ja que havia viscut molts anys entre el poble maia (molt abans de l'arribada de Cortés), després del naufragi d'un vaixell hispánic a la costa de [[Yucatán]]. Aquest mateix any, els hispanics van arribar a [[Tenochtitlan]], on van viure com a convidats del [[hueyi tlaotan]]' o emperador asteca. Marina ja havia après prou [[castellà]] per traduir directament del [[nàhuatl]]. No obstant això, com que el poble de La Malinche estaba sotmés a la voluntat dels asteques, la Malinche va decidir traduïr i aconsejar afavorint les aliances dels hispànics amb alguns poblats indígenes. Tribus que els ajudaren a enderrocar el Imperi Asteca.
Tot i que la “Malinche” té un paper molt important, no apareix en els manuals de text espanyols ni es dona la importància que té en els mexicans. Ja que per aquests últims, la “Maliche” els resulta una vergonya i traïció mentre que, per als espanyols, des del punt de vista [[eurocentrista]] que hi ha als manuals de text, es vol donar a entendre que la “conquesta” d’Amèrica va ser un acte de valentia i astúcia dels “espanyols”. Així mateix, els indígenes li van donar el nom de Malintzin.
Línia 21:
== Utilizació d'aquesta terminología ==
{{Commonscat}}
A Mèxic utilitzen el terme col·loquial "malinche" per a referir-se a la preferència prestigiosa de tot allò estranger abans que allò propi o autòcton del país. Per altra banda, també s'utiliza la terminología "hijo de la chingada" com a un insult que fa referència a La Malinche fent vure, d'una forma indirecta, que aquesta va ser la culpable de la colonització d'Amèrica.
[[Categoria:Història de Mèxic]]
[[Categoria:Traductors al castellà]]
| |||