Tritó del Montseny: diferència entre les revisions

El '''tritó del Montseny''' (''Calotriton arnoldi'')<ref>{{TERMCAT |id= tritó del Montseny |nom= tritó del Montseny |consulta= 13 de juny de 2015}}</ref> és una espècie d'[[amfibi]] descrita a finals del 2005.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bueno |nom=David |article=L'arbre de la vida |url=http://www.ub.edu/geneticaclasses/davidbueno/Enciclopedies_i_diccionaris/HNPC-3.pdf |format= |llengua= |consulta= 11 setembre 2011 |publicació=La Classificació dels éssers vius |editorial=UB |lloc= |volum= |exemplar= |data=|pàgines= |issn= |citació= |ref= }}</ref> Es tracta de l'única espècie vertebrada [[endèmica]] de [[Catalunya]] i l'únic [[urodel]] endèmic de la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]].<ref name="pag1">{{ref-publicació | article = El tritó del Montseny, descobriment d'una raresa amagada | url = | consulta = 7 de març de 2015 | publicació = La Sitja del Llop | lloc =

}}</ref> Es troba [[espècie amenaçada|en perill d'extinció]].<ref name="ARA">{{ref-web|títol=Alliberen cent nous tritons del Montseny per evitar la seva extinció|url=http://www.ara.cat/societat/Cent-tritons-Montseny-evitar-extincio_0_1256874424.html|autor=Diari Ara| data=28 novembre 2014}}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Carranza |nom=Salvador |cognom2=Amat |nom2=Fèlix |capítol=Cas d'estudi. Diferenciació morfològica i genètica del tritó del Montseny a la conca de la Tordera |títol=Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera |url=http://books.google.cat/books?id=-p9ZRBdzU40C&pg=PA411&dq=trit%C3%B3+end%C3%A8mic&hl=ca&sa=X&ei=EgAuT-DTIc2ZhQfHvrTTCg&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=trit%C3%B3%20end%C3%A8mic&f=false |llengua=català |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2008 |pàgines=p. 411-417 |isbn=8472839834 }}</ref> D'una mida aproximada de 10 cm i amb el dors de color marronós, és l'espècie germana del [[tritó pirinenc]] (''C. asper''), amb el qual comparteix semblances generals en termes generals d'ecologia i morfologia. El tritó del Montseny vaVa ser observat per primera vegada al [[massís del Montseny]] el 1979 i durant molts anys se'l va considerar la mateixa espècie que el tritó pirinenc.

El tritó del Montseny és [[endèmic]] del [[massís del Montseny]]. És exclusiu de la conca de [[la Tordera]].; Nomésnomés s'ha trobat en set torrents i està distribuït en dues poblacions separades per quatre quilòmetres. Habita una àrea de menys de 25 km², a una [[altitud]] de 600–1.200 m. Es troba en aigua freda, neta i oxigenada en ambients poc humanitzats. Comparteix hàbitat amb dos altres amfibis: la [[salamandra comuna]] i el [[tòtil]].<ref name="demografia">{{ref-web|url=http://www.museugranollersciencies.org/ca/herpetologia/trito/habitat/ |títol=Distribució i hàbitat |consulta= 30 març 2015 |obra= Museu de Ciències Naturals de Granollers |editor= |llengua=català}}</ref>

A causa de l'[[escalfament climàtic]], la temperatura mitjana del massís del Montseny ha augmentat més d'un grau en l'últim segle. Aquest increment de la temperatura ha incrementat l'evaporació i l'[[evapotranspiració]] de les plantes, fet que ha provocat una major aridesa vegetal.<ref>{{ref-web|url=http://www.museugranollersciencies.org/ca/herpetologia/trito/conservacio/ |títol=Conservació |consulta= 30 març 2015 |obra= Museu de Ciències Naturals de Granollers |editor= |llengua=català}}</ref> Els boscos de [[faig]]s són perfectes pel tritó, però des del 1945 han pujat uns 70 metres d'altitud (substituïts per [[alzines]]) fins a 1.600–1.700 [[msnm]], on els rierols tenen menys aigua.<ref name="IUCN"/> L'assecament dels rierols és la principal amenaça per a l'espècie. S'extreu una gran quantitat d'aigua per vendre-la embotellada arreu del continent. A conseqüència d'això, el Montseny s'està assecant i, per tant, la població del tritó està disminuint molt.<ref name="IUCN" />

El 2007 s'aconseguí capturar-ne 20 exemplars salvatges, que es traslladaren al centre de fauna de Torreferrussa per a criar-los en captivitat. El [[Museu de Ciències Naturals de Granollers]], juntament amb el [[Zoo de Barcelona]] i tècnics del [[Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa]] han aconseguit criar-ne un miler d'exemplars, dels quals se n'havien alliberat 573 a novembre de 2014.<ref name="ARA"/><ref name="allib">{{ref-notícia | url = http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/alliberades-centenar-larves-trito-del-montseny-3727762 | títol = Alliberades un centenar de larves de tritó del Montseny | editor = El Periódico | data = 28 novembre 2014 | consulta = 28 novembre 2014}}</ref>

El gener de 2016 es va fer públic que el programa de cria en captivitat del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) havia aconseguit doblar la població d'aquest amfibi des que es va descobrir. A més, també ha augmentat lleugerament la seva àrea de distribució. Tot i que l'espècie es manté estable, continua en perill crític d'extinció.<ref>{{ref-web|url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/290205/ca/cria-captivitat-reforca-poblacio-trito-montseny-10-anys-descoberta.do|consulta=18 gener 2016|títol=La cria en captivitat reforça la població de tritó del Montseny 10 anys després de la seva descoberta|obra=Gencat|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/49243/poblacio/trito/montseny/es/dobla/deu/anys|consulta=18 gener 2016|títol=La població de tritó del Montseny, en perill d'extinció, es dobla en deu anys|obra=Osona.com|editor=}}</ref>

Durant el Plistocè, en el Montseny es formà un conjunt de muntanyes que, combinades amb les glaciacions, provocaren l'[[aïllament reproductiu]] dels tritons de la zona.<ref>{{ref-web|url=http://www.museugranollersciencies.org/ca/herpetologia/trito/ |títol=El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) una raresa singular i amagada |consulta= 30 de març de 2015 |obra= Museu de Ciències Naturals de Granollers |editor= |llengua=català}}</ref> L'aïllament reproductiu de l'espècie ancestral comuna amb el tritó pirinenc en dos grups de poblacions, una de les quals va esdevenir el tritó del Montseny. Les glaciacions probablement comportaren l'extinció d'altres poblacions de l'espècie, ja que els dos nuclis actuals presenten certa divergència genètica que correspondria a un aïllament genètic aparegut fa aproximadament 560.000-250.000 anys.<ref name="evolució">{{ref-web|url=http://www.museugranollersciencies.org/ca/herpetologia/trito/evolucio/ |títol=Història evolutiva |consulta= 30 de març de 2015 |obra= Museu de Ciències Naturals de Granollers |editor= |llengua=català}}</ref>