Diferència entre revisions de la pàgina «Conquesta cartaginesa d'Hispània»

m
Tipografia
m (Plantilla)
m (Tipografia)
{{Infotaula esdeveniment}}
[[Fitxer:Mediterrani occidental 218 aC.jpg|miniatura|El Mediterrani occidental el [[218 aC]], mostrant l'àmbit territorial controlat per Cartago. Les línies mostren les fronteres actuals.]]
Amb el nom de '''conquesta cartaginesa d'Hispània''' es coneix un període de la història, entre el [[237 aC]] i el [[206 aC]], en el qual la [[península Ibèrica]] va anar quedant de mica en mica sota el domini de [[Cartago]]. Aquest control colonial, iniciat amb la '''conquesta cartaginesa''' comandada per [[Amílcar Barca]] i iniciada al sud de l’actuall'actual [[Andalusia]], va acabar en el transcurs de la [[Segona Guerra Púnica]], quan la derrota cartaginesa davant de la [[República Romana]] va comportar que, l'any 206 aC, les últimes forces cartagineses abandonessin [[Ibèria]].
 
Aquesta presència dels cartaginesos es devia a la necessitat de pagar una reparació de guerra a Roma, que després de la derrota de Cartago a la [[Primera Guerra Púnica]] va obligar als púnics a buscar una font de plata suficient per reunir l'import imposat. A més, en aquell primer conflicte entre les dues grans potències del Mediterrani occidental, Cartago havia perdut una font d’ingressosd'ingressos tant important com era el territori occidental de [[Sicília]], així com l'illa de [[Sardenya]], aquest cop en el context de la [[Guerra dels mercenaris]].
 
Tot i que aquesta presència no s'allargà massa en el temps, els contactes entre púnics i indígenes, la implantació d'un seguit de canvis en la indústria i l'agricultura, l'afecte que la cultura i la religió van tenir sobre els darrers, van modificar per sempre la societat ibèrica, que es preparava així, en certa manera, per la posterior aparició dels romans, vencedors de la Segona Guerra Púnica, i que romandrien a la Península fins al {{segle|V}}.
1.966.470

modificacions