Diferència entre revisions de la pàgina «Deruta»

Probablement construïda sobre restes romanes, el nom de Deruta en les seves primeres variants (Ruto, Ruta, Rupta, Direpta i Diruta) significa la "ruïna" d’aquestd'aquest lloc estratègic causat per la [[Guerra gòtica d'Itàlia|Guerra Gòtica]] i la invasió [[Longobards|llombarda]]. La comuna medieval que sorgí d’aquestesd'aquestes ruïnes va tenir la seva pròpia carta al segle XIII i va ser governada pel seu propi ''Palazzo'' dels cònsols, però de fet Deruta va estar sota el domini de la veïna [[Perusa]] des del segle XI, i va participar en gran manera en les vicissituds de Perusa. Les fortificacions de la ciutat daten del segle XII, quan es tractava d’und'un lloc avançat de la [[Marca (territori)|marca]] de Perusa, enfront de la localitat rival de [[Todi]].

Assetjada el 1408 durant el [[Cisme d'Occident]] pel [[condottiero]] [[Braccio da Montone]], i més tard fortament malmesa per [[Cèsar Borgia]], Deruta va ser saquejada per [[Braccio Baglioni]], el mestre de Perusa. El 1465, sota un nou acord amb Perusa, el magistrat de Perusa governaria amb el consentiment de quatre homes locals de bon caràcter (''quattro boni omini''). Els estralls de la [[pesta negra]] van ser tan ferotges a Deruta que la remodelació en el segle XV va suposar una reducció del perímetre de la població per donar cabuda a la població reduïda. Així, el 1540, quan les forces papals del [[Pau III|Papa Pau III]] van expulsar a la família Baglioni de Perusa, en la breu guerra sobre els impostos sobre la sal localment anomenada ''Guerra del Sale'', Deruta es va aliar amb el papat contra Perusa, una aliança que va obtenir una reducció d’impostosd'impostos. Amb la reducció papal de Perusa, la regió va passar a formar part dels [[Estats Pontificis|Estats pontificis]].

* Sant'Antonio: església amb frescos de [[Bartolomeo Caporali]] i [[Giovanni Battista Caporali]], al final d’und'un carrer estret, la via Mastro Giorgio.