100.371
modificacions
m (Afegint enllaç) |
m |
||
La '''Universitat de Pàdua''' (en [[italià]] ''Università degli Studi di Padova'') és una de les més importants universitats d'[[Itàlia]], i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222. En el 2003 tenia prop de 65.000 estudiants. Es troba a la ciutat de [[Pàdua]].
La Universitat es funda el [[1222]] quan un grup nombrós d'estudiants i professors abandonen la [[Universitat de Bolonya]] en recerca d'una major [[llibertat acadèmica]]. Al principi comptaven amb només una facultat de dret, que comprenia [[dret civil]], [[dret canònic]] i [[teologia]]. El 1399 s'estableix l'escola d'arts i ciències, incloent-hi [[astronomia]], [[dialèctica]], [[filosofia]], [[gramàtica]], [[medicina]] i [[retòrica]]. Els estudiants es dividien en dues nacions: els italians i els estrangers.
Des del
Des del 1539 la universitat té com a seu principal el [[Palau Bo]], que anteriorment havia estat propietat d'un carnisser, per això va prendre com a símbol un cap de bou. Pàdua fou la primera universitat a donar un títol acadèmic a una dona, [[Elena Lucrezia Cornaro Piscopia]], que aconseguí la titulació en Filosofia el 25 de juny de 1678.▼
▲Des del [[segle XV]] al XVIII, la universitat és coneguda per la seva investigació, sobretot en les matèries de medicina, astronomia, filosofia i lleis, gràcies en part a la llibertat i la independència garantida per la protecció de la [[República de Venècia]], de la qual Pàdua formava part, i contra la influència de l'[[església catòlica|Església Catòlica]]. En aquesta època, la universitat adoptà el lema ''Universa Universis Patavina Libertas''.
El jardí botànic de Pàdua, obert al públic el 1545, és el segon
El 1943 el rector [[Concetto Marchesi]] va convidar públicament els estudiants a rebel·lar-se i lluitar contra el [[feixisme]], acció que l'obligà a fugir a [[Suïssa]]. Per les seves activitats en les lluites d'alliberament contra el
▲Pàdua fou la primera universitat a donar un títol acadèmic a una dona, [[Elena Lucrezia Cornaro Piscopia]], que aconseguí la titulació en Filosofia el 25 de juny de 1678.
▲El jardí botànic de Pàdua, obert al públic el 1545, és el segon en el món (després del de [[Pisa]], inaugurat el 1544, tot i que la ubicació d'aquest últim canvià en el temps). La universitat gestiona també nou museus, entre els quals, el Museu d'Història de la Física.
▲El 1943 el rector [[Concetto Marchesi]] va convidar públicament els estudiants a rebel·lar-se i lluitar contra el [[feixisme]], acció que l'obligà a fugir a [[Suïssa]]. Per les seves activitats en les lluites d'alliberament contra el nazifeixisme, la Universitat de Pàdua és l'única a Itàlia en rebre la medalla d'or al valor militar.
{{Grup Coïmbra}}
|