Ekkehard: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ekkehard I''' (910-973) fou un monjo del monestir suís de [[Abadia de Sankt Gallen|Sant Gall]] autor de
== Vida ==
Allò que coneixem
{{citació|Escrivia a
I, amb tot, la fractura dels [[hexàmetre]]s per alguns estudiosos (M. Wolf) seria una prova que malgrat la correcció encara s’hi poden veure traces de
Hi ha constància que als monestirs s’hi escrivien llibres llatins per a treballar o exercitar la versificació dels alumnes. També a Sant Gall. En un dels seus manuscrits, el núm. 303, de la seva Biblioteca, hi trobem un text anotat al marge que diu:
{{citació|Composició deguda al mestre. Aquesta poesia i
Un mestre que reconeixia la vàlua de les composicions dels seus alumnes, barrejant-ne amb les pròpies, algunes de les quals excel·lien, segons el seu criteri, i les oferí com a present, tot honorant-ne la capacitat.
Una altra referència la dóna un altre monjo del mateix indret, aquest autor de la vida del Sant [[Wiborada]], escrita
Sabem que Gerald, aquell que figura com el dador del Poema del Waltharius, en el Pròleg (v. 11), fou monjo a Sant Gall tota la seva vida. Hi morí entre el 970 i el 975. El bisbe Erchembord va exercir el seu càrrec del 905 al 991.
S’havia arribat a pensar que Gerald fos
Gerald i
creua
Alguns estudiosos exposen que va néixer a [[Thurgau]] el 910 i que morí a la seu del monestir el 973, així com que era fill de família noble i que entrà a
== Obra i fonts ==
És autor de
tres manuscrits: el de [[París]] (amb el títol de ''Versus de Waltharius''), un de [[Brussel·les]] i el de [[Trèves (Roine)|Treves]] (amb el títol de ''Liber Waltharii''); però encara que eren molt nombrosos a
Els annals del monestir de Sant Gall ens pinten els seus habitants com homes pietosos exempts
clàssics que Ekkehard sembla consultar en confeccionar el Waltharius.
Sobre les seves fonts podem veure que de [[Virgili]] prengué moltes expressions del text, [[hemistiqui]]s i, fins i tot, versos sencers. De [[Prudenci]] s’hi veuen clares reminiscències de la seva obra ''[[Psychomachia]]'' on sembla inspirar-s’hi en diverses descripcions, en
== Òpera ==
|