El lotus blau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 8:
 
== Argument ==
Mentre s'allotja al palau del Maharajà de Gaipajama a l'[[Índia]], un visitant de [[Xangai]] aborda [[Tintin]] i li menciona el nom de [[Mitsuhirato]], un home de negocis japonès que viu a Xangai, però abans d'acabar de parlar rep un dard untat en Rajaijah, el "verí de la bogeria". Tintin i [[Milú]] viatgen a Xangai per conèixer Mitsuhirato, que els adverteix que el Maharajà està en perill i que han de tornar a l'Índia. Sobrevivint a diversos atemptats a la seva vida, fets per assaltants misteriosos, Tintín intenta marxar cap a l´Índia en vaixell, però és segrestat. Els seus segrestadors es presenten com a membres d’unad'una societat secreta coneguda com els Fills del Drac, que es dediquen a lluitar contra el comerç d’d'[[opi]]. El seu líder, Wang Chen-Yee, explica a Tintin que Mitsuhirato és un espia japonès i un contrabandista d’opid'opi i li demana ajut en la seva lluita per detenir-lo. Tintin accepta la missió i espia a Mitsuhirato fins al Lotus Blau, un fumador d'opi. Posteriorment el sorprèn mentre posa una bomba en un ferrocarril xinès (episodi inspirat en l'[[Incident de Mukden]]). El govern japonès utilitza els fets com a excusa per a envair el nord de la Xina, prenent Xangai sota el seu control ([[Invasió japonesa de Manxúria]]]).{{sfn|Hergé|1983|pp=1–22}}
 
Tintín és capturat per Mitsuhirato, que planeja enverinar-lo amb Rajaijah; no obstant això, un dels agents de Wang canvia el verí per a aigua de color i Tintin escapa indemne. Quan Mitsuhirato descobreix l'engany, convenç a J.M. Dawson, el corrupte cap de la policia de la [[Concessió Internacional de Xangai]], per emetre una ordre de captura per Tintin. Mentrestant, Tintín entra a la ciutat tot buscant el professor Fang Hsi-ying, un expert en verins que espera que pugui desenvolupar una cura pel Rajaijah, però descobreix que ha estat segrestat. La policia de Dawson deté Tintin i el lliura als japonesos, que el condemnen a mort, però Wang el rescata de nou.{{sfn|Hergé|1983|pp=23–41}}