Estudi per al film Secret People, per a clarinet, violí i piano (Gerhard): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Línia 11:
Aquest ''Estudi'' va ser una peça de mostra de la banda sonora del film ''Secret People'', per a la qual Gerhard faria servir una instrumentació formada per flauta/''piccolo,'' oboè, corn anglès, dos clarinets, fagot, trompa, trompeta, tuba i percussió.<ref name=":0" /> La música de la pel·lícula va ser dirigida pel director i compositor anglès [[Ernest Irving]],<ref>{{Ref-web|títol=Secret People (1952) - IMDb|url=http://www.imdb.com/title/tt0044014/fullcredits|consulta=2020-04-26}}</ref> en la gravació del 16 de març de 1951.
 
Aquesta gravació es va produir amb certes dificultats degut, a més de les tensions entre el compositor i la coreògrafa, a la limitació del temps de què disposaven de l’estudil'estudi per les necessitats i el pressupost del rodatge. Gerhard es va veure obligat a acceptar moltes de les imposicions de la coreògrafa, que a més va retallar, més endavant, tres seccions del ballet amb ajuda del director musical. Sens dubte, Gerhard va acceptar tots aquests condicionants per les seves necessitats econòmiques, però l'experiència va contribuir a fer-lo recelós d’abordard'abordar noves experiències amb el ballet, a partir de la dècada de 1950.<ref name=":0" />
 
== La música de l'''Estudi'' en el film ''Secret People'' ==
Línia 18:
La primera melodia és un tema de caràcter folklòric que pretén descriure la identitat mediterrània dels protagonistes. El segon tema és de caràcter més líric i representa els dos amants, la protagonista i el seu company manipulador. Aquest segon tema es basa en la famosa melodia popular catalana ''[[El cant dels ocells]]'' que tanta simbologia afegida conté. Es tracta d'un gest de complicitat introduït per Gerhard a través del qual concreta musicalment en Catalunya el país d'origen dels amants i del dictador, així com la seva reivindicació de llibertat. Aquestes dues melodies apareixen en l'escena de ball de Maria, interpretada per l'actriu britànica [[Audrey Hepburn]] ({{YouTube}}).
 
El tema '''A''' de l'estudi se sent per primera vegada, a càrrec d'un orgue, als títols inicials de la pel·lícula. A continuació, després d’unad'una breu transició, apareix el tema '''B''' de l'estudi a càrrec de tota l'orquestra. El tema '''A''' torna a aparèixer, de nou a l'orgue, quan comencen les primeres imatges de la pel·lícula. El tema '''B''' es presenta quan apareix per primera vegada la protagonista femenina, Maria. Aquest segon tema, que tant va agradar a Dickinson, s'utilitza també per acompanyar els títols de crèdit, per tancar la pel·lícula amb una espècie de crida a la reconciliació, a l'esperança i l'amor: tant el productor com el director van acordar que, als temps difícils de la postguerra calia oferir esperança a la gent. Van realitzar un canvi en el final de la pel·lícula, que concloïa amb la mort de Maria. A la versió modificada, el final presenta la germana petita ballant en homenatge a Maria, per a reivindicar que la vida ha de continuar tot i que hi succeeixin desgràcies.<ref name=":0" />
 
''Secret People'' no va tenir l'èxit comercial esperat. Gerhard va trigar quasi una dècada en abordar un nou projecte cinematogràfic: ''[[This Sporting Life|This sporting life]],'' el 1962.