Rima: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Tónica s'escriu amb accent obert = Tònica
Línia 1:
{{vegeu3|el terme de poètica|l'accident geològic|Rima (exogeologia)}}
La '''rima''' és la concordança parcial o total d'uns sons als [[vers]]os per produir un efecte de musicalitat a partir de l'última vocal tónicatònica.<ref>{{GEC|0139595}}</ref> Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor. La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals.<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=_oILu8XY8vc|títol=2. Rima assonant i rima consonant|consulta=|data=29 desembre 2014|obra=Breus de mètrica catalana|nom=Manel|cognom=García i Martín|format=vídeo}}</ref>
 
És un recurs poligenètic, comú a quasi totes les llengües.{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=234}} En grec antic es deia ''homoioteleuton'' («que acaba en el mateix»), si bé que en la poesia grega i llatina no va ocupar el lloc central que va obtenir a Ocident, primer amb la poesia hímnica{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=235}} del cant religiós de la [[seqüència gregoriana]] i sobretot des de la poesia [[trobador]]s a l'Edat Mitjana. A més del seu aspecte musical, és un recurs que facilita la memorització.{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=235}}