Félix Murcia Aguayo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Félix Murcia Aguayo''' ([[Aranda de Duero]], [[Castella i Lleó]], [[1945]]) és un [[director artístic]] [[Espanya|espanyol]], responsable de l’ambientaciól'ambientació i [[decorat|decoració]] d’und'un gran nombre de [[pel·lícules]], [[sèrie de televisió|sèries de televisió]] i [[teatre|obres de teatre]], i fundador i vicepresident de l'[[Associació Professional de Directors d'Art de Cinema i Televisió]] d’Espanyad'Espanya.
 
== Trajectòria ==
Estudià en l'[[Escola d'Arts i Oficis de Madrid]], on obtingué els títols de [[disseny interior]], [[arts aplicades]], [[escenografia]], i el superior de [[disseny]]. També va fer estudis de [[guió cinematogràfic]] i de [[direcció de cinema]]. Els seus primers treballs van ser per als estudis de la televisió [[Països Baixos|holandesa]] de [[Hilversum]], i a partir del 1966 per a [[Televisió Espanyola]], fins al 1978. A partir de llavors es dedica exclusivament al cinema, i comença a impartir classes de la seua especialitat en l’Institutl'Institut Oficial de RTVE, labor que dugué a terme fins al 1980. Aquest any participà encara com a [[escenògraf]] en la sèrie ''Fortunata y Jacinta'' dirigida per [[Mario Camus]].<ref>[http://www.nuestrocine.com/personal.asp?idpersona=1944 Félix Murcia, Nuestro Cine]</ref> Posteriorment ha treballat en moltes pel·lícules que ja són història del cinema espanyol, com ara ''[[La escopeta nacional]]'' ([[Luis García Berlanga]], 1978), ''[[El Crack (1981)|El crack]]'' ([[José Luis Garci]], 1981), ''[[La fuga de Segovia]]'' ([[Imanol Uribe]], 1981), ''[[El bosque animado]]'' ([[José Luis Cuerda Martínez|José Luis Cuerda]], 1988), ''[[El rey pasmado]]'' ([[Imanol Uribe]], 1991), ''[[Días contados]]'' ([[Imanol Uribe]], 1994), ''[[El perro del hortelano]]'' ([[Pilar Miró]], 1996), les nominades als [[Oscar]] ''[[Mujeres al borde de un ataque de nervios]]'' ([[Pedro Almodóvar]], 1988) i ''[[Secretos del corazón]]'' ([[Montxo Armendáriz]], 1997), en projectes internacionals com ''[[Els senyors de l'acer]] / Flesh & Blood'' ([[Paul Verhoeven]], 1984), ''[[Gallego (pel·lícula)|Gallego]]'' ([[Manuel Octavio Gómez]], 1988), ''[[Adriana (pel·lícula)|Adriana]]'' ([[Margarida Gil]], 2004),<ref>[http://www.imdb.com/name/nm0613712/ Félix Murcia, IMDb]</ref> i ha estat nominat al [[Premi Goya a la millor direcció artística]] dotze vegades, en cinc de les quals li fou atorgat. També ha estat el responsable de l'escenografia en gran nombre d'espectacles teatrals. El 1982 dirigí, a partir d'un guió propi, ''[[Sombras de cristal]]'', el seu primer [[curtmetratge]], guardonat aquell mateix any amb el Premi Especial Qualitat per la [[Direcció General de Cine]]. Durant anys ha exercit de professor-tutor de [[direcció artística]] en l'[[Escola de Cinematografia i Audiovisuals de Madrid]], i des del 2009 coordinà, ensems amb [[Jonathan McKinstry]], la nova titulació de [[direcció artística]] en el centre d'estudis cinematogràfics de la [[Ciutat de la Llum]], abans que aquesta fos tancada el 2012.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/09/12/valencia/1252752180.html Aprendiendo a ser director artístico con Félix Murcia y Jonathan McKinstry, El Mundo]</ref>
 
L'any 2002, la [[SGAE]] publicà el seu llibre ''La escenografía en el cine. El arte de la apariencia'', un dels títols més importants en espanyol dedicats íntegrament a aquesta especialitat.<ref>[http://www.acceso.com/es_ES/notas-de-prensa/felix-murcia-revela-en-un-libro-la-verdad-y-secretos-de-la-direccion-artistica-en-cine/5212/ Félix Murcia revela en un libro la verdad y secretos de la dirección artística en cine, Notas de Prensa]</ref>