Groc de crom: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 1:
El [[cromat]] de [[plom]], o groc de Paris, és un [[pigment]] groc actualment utilitzat en pintures, tintes d’impremtad'impremta, laques i plàstics, entre altres.
 
== Història ==
Fabricat per primera vegada pel químic francès [[Louis Nicolas Vauquelin]] el 1809 a partir d’unesd'unes mostres de [[crocoïta]], un [[mineral]] vermell ataronjat compost per cromat de plom i descobert per [[Johann Gottlob Lehmann]] (1719-1767), metge, científic i geòleg alemany, el 1761 i per [[Peter Simon Pallas]] el 1770.
 
El pigment es va utilitzar fins al 1870, quan se'n va abandonar l'ús per tenir poca estabilitat i poca resistència a la llum. Es va recuperar a partir de 1918 quan, ja entrat el s.XX, la indústria química fou capaç de fabricar el pigment d'una forma cada cop més estable i resistent.
Línia 23:
Es fa servir en pintures a l'oli, al tremp, acríliques, aquarel·la i a la cola. En oli té un assecatge molt bo i una perfecte opacitat.
 
És inestable als àlcalis, àcids minerals, i gasos com els [[Àcid sulfhídric|sulfur d’hidrogend'hidrogen]] i l’l'[[anhídrid sulfurós]].
 
En presència de calç humida i [[amoníac]] es torna ataronjat (cromat bàsic de plom).