Crinoïdeus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retocs
+ info
Línia 10:
* [[Disparida]] (extingit)
}}
Els '''crinoïdeus''' o '''lliris de mar''' (Crinoidea, del [[grec]] ''krinon'', 'lliri', i ''eidos'', 'forma') són una [[classe (biologia)|classe]] de l'[[embrancament]] [[Echinodermata]] (equinoderms). Com tots els equinoderms, tenen un esquelet calcari amb els elements organitzats seguint una [[simetria pentaradial]], basada en el nombre [[cinc]]. Tanmateix, dins del grup dels equinoderms, són l'única classe en què l'adult és sèssil (immòbil), per bé que la majoria dels crinoïdeus actuals poden desplaçar-se lliurement i només tenen una tija [[vestigial]].
 
Com tots els equinoderms, tenen un esquelet calcari amb els elements organitzats seguint una [[simetria pentaradial]], basada en el nombre [[cinc]]. Tanmateix, dins del grup dels equinoderms, són l'única classe en què l'adult és sèssil (immòbil), per bé que la majoria dels crinoïdeus actuals poden desplaçar-se lliurement i només tenen una tija [[vestigial]].
Van ser molt abundants al [[paleozoic]] i al [[Mesozoic]], quan arribaven a constituir grans "praderies" submarines.
 
Són suspensívors, és a dir, s'alimenten filtrant aigua amb els seus braços densament coberts de petits elements denominats pínnules que retenen el [[plàncton]] suspès a l'aigua.
 
Van ser molt abundants al [[paleozoicPaleozoic]] i al [[Mesozoic]], quan arribaven a constituir grans "praderies" submarines. Hi ha milers d'espècies fòssils i només uns centenars d'espècies actuals.
 
== Característiques ==
Linha 23 ⟶ 27:
En la seva part aboral, o inferior, les espècies de l'ordre [[Comatulida]] posseeixen uns apèndixs allargats per ancorar-se al substrat, denominats '''cirrus'''. Les espècies batials i abissals, pertanyents als ordres restants de les espècies vives, no en tenen, utilitzant per a ancorar un disc terminal o '''radix'''. Entre aquest ancoratge el calze desenvolupen una '''tija''' o columna, d'entre uns centímetres a un metre, composta d'articles anomenades columnals. En secció transversal, els articles columnals adopten forma circular, pentagonal, estelada, el·líptica o, rarament, hexagonal. En algunes espècies, la columna pot contenir fins a 350 articles columnals.<ref>{{Ref-web|títol=CNSO-Crinoidea|url=https://cnso.nova.edu//messing/crinoids/3%20Morphology%20Stalk.html|consulta=2020-11-05|llengua=|editor=|data=}}</ref> Les espècies de l'ordre [[Isocrinida]] desenvolupen articles columnals modificades, anomenades nodals, que sustenten cinc cirrus, a manera d'apèndixs d'ancoratge.
 
== Història natural ==
La majoria dels crinoïdeus, tenen la capacitat d'autoamputar-se un braç, en situacions de perill per a l'animal, facultat denomina [[autotomia]] i, en el cas que ens ocupa, es combina amb una altra capacitat, la de regenerar-se per complet a continuació. Sovint, en substitució del braç amputat, desenvolupen dos nous braços. A part dels braços, també poden regenerar els cirrus, les pínnules o l'intestí.<ref>{{Ref-publicació|article=Staging of regeneration process of an arm of the feather star Oxycomanthus japonicus focusing on the oral-aboral boundary|nom=Tomoko F.|nom4=Kiyokazu|cognom3=Akasaka|nom3=Koji|cognom2=Oji|nom2=Tatsuo|cognom=Shibata|llengua=en|url=http://doi.wiley.com/10.1002/dvdy.22429|doi=10.1002/dvdy.22429|exemplar=11|volum=239|pàgines=2947–2961|data=2010-11|publicació=Developmental Dynamics|cognom4=Agata}}</ref>
Els crinoïdeus són animals [[bentònics]] que primitivament viuen fixats al fons marí mitjançant una llarga tija, per bé que la majoria de les [[Espècie|espècies]] actuals tenen la tija reduïda i poden desplaçar-se.
 
Són suspensívors, és a dir, s'alimenten filtrant aigua amb els seus braços densament coberts de petits elements denominats pínnules que retenen les partícules suspeses a l'aigua, com ara [[foraminífers]], petits [[crustacis]] i [[mol·luscs]], i [[fitoplàncton]].
 
Els crinoïdeus són [[Dioic|dioics]]. La [[reproducció sexual]] es produeix per [[fecundació externa]]. Les [[Larva|larves]], conegudes com a , evolucionen d'una [[simetria bilateral]] a [[simetria pentaradial]], i presenten una tija, que en el cas del [[Subordre|suborde]] [[Comatulidina]] perden en madurar.
 
La majoria dels crinoïdeus, tenen la capacitat d'autoamputar-se un braç, en situacions de perill per a l'animal, facultat denomina [[autotomia]] i, en el cas que ens ocupa, es combina amb una altra capacitat, la de regenerar-se per complet a continuació. Sovint, en substitució del braç amputat, desenvolupen dos nous braços. A part dels braços, també poden regenerar els cirrus, les pínnules o l'intestí.<ref>{{Ref-publicació|article=Staging of regeneration process of an arm of the feather star Oxycomanthus japonicus focusing on the oral-aboral boundary|nom=Tomoko F.|nom4=Kiyokazu|cognom3=Akasaka|nom3=Koji|cognom2=Oji|nom2=Tatsuo|cognom=Shibata|llengua=en|url=http://doi.wiley.com/10.1002/dvdy.22429|publicació=Developmental Dynamics|data=2010-11|pàgines=2947–2961|volum=239|exemplar=11|doi=10.1002/dvdy.22429|exemplarllengua=11en|volumnom=239Tomoko F.|pàginescognom=2947–2961Shibata|datanom2=2010-11Tatsuo|publicaciócognom2=Developmental DynamicsOji|nom3=Koji|cognom3=Akasaka|nom4=Kiyokazu|cognom4=Agata}}</ref>
 
== Galeria ==