|
.
El 1808== van començar a alçar-sealçarse les veus en pro d'un conservatori de música a Viena. El 1811 esvienaes va publicar un "pla per a una institució d'educaciódeducació musical"musica per a Viena. Un any més tard, estardes va crear la [[Gesellschaft der Musikfreunde]] (Societatsocietat per als Amics de la Música), ambMúsicaamb l'objectiu de crear un conservatori. El Conservatoriconservatoriconservatori de Viena es va fundar el 1817. LafundarLa idea inicial era ser una rèplica del [[Conservatoire de Paris|Conservatori de París]], però per falta de fons va començar únicament com a escola de cant. [[Antonio Salieri]] va ser el primer director del conservatori. El 1819, va contractar al [[Violí|violinista]] Joseph Böhm , i el 1827 oferia cursos de la majoria d'instruments orquestrals.==▼== Història ==
▲El 1808 van començar a alçar-se les veus en pro d'un conservatori de música a Viena. El 1811 es va publicar un "pla per a una institució d'educació musical" per a Viena. Un any més tard, es va crear la [[Gesellschaft der Musikfreunde]] (Societat per als Amics de la Música), amb l'objectiu de crear un conservatori. El Conservatori de Viena es va fundar el 1817. La idea inicial era ser una rèplica del [[Conservatoire de Paris|Conservatori de París]], però per falta de fons va començar únicament com a escola de cant. [[Antonio Salieri]] va ser el primer director del conservatori. El 1819, va contractar al [[Violí|violinista]] Joseph Böhm , i el 1827 oferia cursos de la majoria d'instruments orquestrals.
La situació financera del conservatori era molt inestable. Els costos de la matrícula es van introduir el 1829, però la institució va arribar a la fallida el 1837. L'estat va aportar fons al conservatori entre 1841 i 1844 i entre 1846 i 1848. El 1848, agitacions polítiques van provocar que l'estat deixés de finançar el conservatori, i aquest no va tornar a oferir cursos de nou fins al 1851. Amb ajuda de l'estat i de la ciutat, les finances es van estabilitzar de nou en 1851. Tot i l'augment dels subsidis estatals, la Societat d'Amics de la Música va seguir controlant la institució. No obstant això, l'1 de gener de 1909 el conservatori va ser nacionalitzat per resolució imperial per passar a ''d''enominar-se Akademie für Musik und Darstellende Kunst (Acadèmia Imperial de Música i Art Dramàtic). Fins llavors la institució es denominava Konservatorium der Gesellschaft der Musikfreunde (Conservatori de la Societat d'Amics de la Música). ▼
orestrals.
Fins al 1844, data en la qual Gottfried Preyer , professor d'h[[Harmonia musical|armonia]] i [[Composició musical|composició]] es va convertir en director, el director no havia estat membre de la facultat, sinó membre de la Societat d'Amics de la Música. Joseph Hellmesberger va ser director de la institució entre 1851 i 1893.
▲La situació financera del conservatori era molt inestable. Els costos de la matrícula es van introduir el 1829, però la institució va arribar a la fallida el 1837. L'estat va aportar fons al conservatori entre 1841 i 1844 i entre 1846 i 1848. El 1848, agitacions polítiques van provocar que l'estat deixés de finançar el conservatori, i aquest no va tornar a oferir cursos de nou fins al 1851. Amb ajuda de l'estat i de la ciutat, les finances es van estabilitzar de nou en 1851. Tot i l'augment dels subsidis estatals, la Societat d'Amics de la Música va seguir controlant la institució. No obstant això, l'1 de gener de 1909 el conservatori va ser nacionalitzat per resolució imperial per passar a ''d''enominar-se Akademie für Musik und Darstellende Kunst (Acadèmia Imperial de Música i Art Dramàtic). Fins llavors la institució es denominava Konservatorium der Gesellschaft der Musikfreunde (Conservatori de la Societat dKd'Amics de la Música).
El 1907 Wilhelm Bopp es va fer càrrec del conservatori, si bé el mateix estava encara dominat per [[Robert Fuchs]] i Hermann Grädener , i tots dos, especialment Fuchs, consideraven Bopp una persona anacrònica i sense tacte. El 1912 amb l'ànim de rejovenir el conservatori, Bopp va oferir llocs de professor a [[Franz Schreker]] i [[Arnold Schönberg]] . Schönberg va declinar l'oferta, però Schreker la va acceptar. La seva tasca com a mestre la va realitzar de forma tan satisfactòria que se li va oferir un lloc el gener de 1913 com a professor.{{sfn|Hailey|1993|p=55-57}}
Bopp també va jugar un paper decisiu en la nacionalització del conservatori el 1909. L'administració de l'acadèmia rebria a partir de llavors un president elegit per l'estat, així com un director artístic i una junta directiva.{{sfn|Hailey|1993|p=55}}
tots dos, especialment Fuchs, consideraven Bopp una persona anacrònica i sense tact amb l'ànim de rejovenir el conservatori, Bopp va professor.
Quan va finalitzar la [[Segona Guerra Mundial]], l'Acadèmia Estatal va ser reorganitzada de nou. El president Karl Ritter von Wiener va dimitir i el [[director d'orquestra]] [[Ferdinand Löwe]] va ser elegit director pels mestres. El 1922, [[Joseph Marx]] va prendre les regnes de la institució amb l'objectiu que l'Acadèmia rebés l'estatus d'universitat.
Després de l'''[[Anschluss]]'', molts mestres i estudiants van ser expulsats per motius racials. El 1941, es va convertir en una Universitat del Reich (Reichshochschule). Després de la [[Segona Guerra Mundial]], la institució va tornar a convertir-se en una Acadèmia Estatal. En el procés de [[desnazificació]], 59 mestres van ser expulsats; i el novembre de 1945, 16 van ser reintegrats. Només 5 dels mestres expulsats el 1938 van ser reintegrats. ▼
Gràcies a les lleis introduïdes el 1948 i 1949 la institució va aconseguir l'estatus d'"Acadèmia d'Arts". El 1970, la Llei per a l'Organització de les Escoles d'Art finalment concediria a les acadèmies d'art l'estatus d'universitat, i el 1998 el títol d'"Acadèmia d'Arts" va ser actualitzat per "Universitat d'Art". ▼
▲Després de l'''[[Anschluss]]'', molts mestres i estudiants van ser expulsats per motius racials. El 1941, es va convertir en una Universitattat del Reich (Reichshochschule). Després de la [[Segona Guerra Mundial]], la institució va tornar a convertir-se en una Acadèmia Estatal. En el procés de [[desnazificació]], 59 mestres van ser expulsats; i el novembre de 1945, 16 van ser reintegrats. Només 5 dels mestres expulsats el 1938 van ser reintegrats.
Alguns famosos alumnes de la institució són [[Mariss Jansons]], [[Herbert von Karajan]], [[Zubin Mehta]], Erwin Ortner, Barbara Moser, [[Heinrich Schiff]] o Donald Covert.
▲Gràcies a les lleis introduïdes el 1948 i 1949 la institució va aconseguir l'estatus d' "Acadèmiaacadèmia d' Arts". El 1970, laArtsla Llei per a l'Organització de les Escoles d'Art finalment concediria a les acadèmies d' art l'estatusartestatus d' universitat,universita i el 1998 eleel títol d'"Acadèmiadcadèmia d' Arts" vaArtsva ser actualitzat per "Universitat d'Art".universitatArt
,
Moser,
== Mestres de renom del passat ==
| 