Acrosina: diferència entre les revisions

La penetració de la [[zona pel·lúcida]] respon a un fenomen de proteòlisi regional i limitada de les proteïnes que la constitueixen, a mesura que l'espermatozoide mòbil i amb reacció acrosòmica avança. Un cop arriben els espermatozoides a la zona pel·lúcida, aquests s’uneixens'uneixen a proteïnes de la zona les quals indueixen la reacció acrosòmica en diversos punts del cap espermàtic.

La reacció acrosòmica és el procés d'alliberació per exocitosi del contingut acrosòmic, resultant de la fusió d'ambdues membranes acrosomals (membrana plasmàtica de l'espermatozoide i membrana externa de l'acrosoma) i s’alliberas'allibera l'acrosina dels lisosomes, així com el contingut de l'espermatozoide ([[Mitocondri|mitocondris]], flagel, nucli i centrosoma del coll) a dins el citoplasma de l'ovòcit.

És necessari que es produeixi una correcta capacitació prèvia de l'espermatozoide per tal que es produeixi aquesta reacció acrosòmica. Estudis recents daten que un tipus de glicoproteïnes de la zona pel·lúcida indueixen l'activació de la reacció acrosòmica (ZP3) i, a més, s’has'ha demostrat que d'altres participen en la interacció entre les membranes partícips (ZP2).

Un cop completada la unió primària a la zona pel·lúcida i la reacció acrosòmica per part dels espermatozoides, s’inicias'inicia la fase de penetració de la matriu que rodeja l'ovòcit, que involucra la unió de l'espermatozoide a les glicoproteïnes de la zona pel·lúcida i la seva digestió enzimàtica. L'acrosina, un cop alliberada, facilita aquesta penetració a través de la proteòlisi dels components de la zona pel·lúcida i la dissolució i alliberació dels continguts.

Estudis clínics realitzats recentment amb espermatozoides porcins i bovins (que també contenen acrosina) ratifiquen que altes concentracions intracel·lulars de ions K⁺ i baixes de ions Ca⁺² protegeixen la cèl·lula espermàtica d'una reacció acrosòmica precoç. Aleshores, per tal que tingui lloc aquesta reacció en el moment oportú, aquests ions són bombejats mitjançant un transport actiu amb una ATP-asa transmembrana que bombeja els ions Na⁺ cap a l'exterior i els K⁺ cap a l'interior. A més, els ions Ca⁺² que arriben a la cèl·lula reaccionen amb les membranes acrosòmica externa i plasmàtica, unint fosfolípids aninònics. Aquesta unió indueix la conversió de proacrosina a acrosina i, conseqüentment, l'alliberació del contingut acrosòmic. Complementant aquests experiments, s’has'ha vist que altres substàncies com glicosaminoglicans també acceleren el procés de conversió de proacrosina a acrosina, de manera que la reacció acrosòmica es veu directament afectada.

La importància de l'acrosina en la fecundació ve determinada per dos fenòmens naturals que s’hans'han observat en la medicina:

* La globozoospèrmia és una patologia espermàtica, en la qual l'esperma no produeix acrosina. Els caps dels espermatozoides normal presenten una forma ovalada, amb una coberta semblant a una tapa, que seria l'acrosina. En canvi, els espermatozoides que pateixes aquesta deficiència, presenten un cap més arrodonit, ja que no tenen la tapa que representa l'acrosina. Aquests espermatozoides no són capaços de fecundar l'òvul de forma natural, ni mitjançant tècniques com la inseminació artificial ni la FIV convencional, ja que no poden descompondre la membrana externa de l'òvul per la manca d'acrosina. Per poder fecundar l'òvul, s’haurias'hauria d'utilitzar la tècnica ICSI, amb la qual l'especialista introdueix directament l'espermatozoide amb l'ajuda d'una micropipeta. Però tot i això, a vegades aquesta tècnica no dóna resultat, ja que els espermatozoides amb aquesta patologia tenen alterada el contingut genètic. Ja que els espermatozoides són el vehicle mitjançant el qual els homes aporten la mitat del contingut genètic de l'embrió. Això causarà la formació d'un embrió anormal i no es podrà desenvolupar de forma normal. Per tant, el 100% dels pacients són estèrils. Aquesta patologia és causada per una manca del gen DPY19L2, el qual conté la informació necessària per crear la proteïna DPY19L2. Aquesta està involucrada en el desenvolupament de l'acrosoma i l'allargament del cap, els quals són dos passos fonamentals per aconseguir que l'esperma maduri correctament. La patologia presenta un patró d'herència autosòmica recessiva, el que significa que les dues còpies del gen de cada cèl·lula han de contenir la mutació. Això provoca que els pares d'un individu afectat, no presentaran signes ni símptomes de la malaltia. Aquesta és una patologia molt estranya que s’estimas'estima que afecta a un de cada 65.000 homes. També influeix la zona geogràfica en la seva prevalença, ja que a l'Àfrica representa aproximadament un de cada 100 dels casos d'[[infertilitat]] masculina.<ref>{{Ref-web|url = http://ghr.nlm.nih.gov/condition/globozoospermia|títol = Globozoospermia|consulta = |llengua = |editor = |data =}}</ref>

* La polizoospèrmia es caracteritza per la presència de més de 250 milions d'espermatozoides per mil·límetre. Aquesta és una patologia que constitueix el 50% de casos d'infertilitat masculina. També s’has'ha comprovat que el 25% de les parelles en que el baró pateix aquesta patologia han tingut com a mínim un [[avortament]]. Es va observar que aquests espermatozoides contenien el 50% menys d'acrosina que els individus sans. També s’observas'observa que es produeix una disminució significativa del [[Trifosfat d'adenosina|ATP]] que contenen aquests acrosomes. És una causa d'[[esterilitat]], ja que una concentració tan elevada d'espermatozoides pot fer que els que es formin no vagin tan bé com s’esperas'espera. En aquesta patologia, també es pot donar que de tots els que es formen només el 4% tenen una bona mobilitat i la resta no. Tot això bé relacionat amb el fet que per crear una gran quantitat d'espermatozoides, necessitem una gran quantitat de radicals lliures en l'[[epidídim]] (òrgan de l'aparell reproductor on s’emmagatzemens'emmagatzemen i maduren els espermatozoides), aquests augment de radicals lliures, fa que augmenti la fragmentació de l'ADN de l'esperma, i com a conseqüència d'això es produeixen alteracions cromosòmiques. Per altra banda, en molts casos aquesta malaltia s’associas'associa a una disminució del volum de l'ejaculació. Segons l'OMS no es considera una de les principals causes d'infertilitat, ja que el 40% de les parelles afectades poden tenir fills sense saber que pateixen la patologia, i el 60% també poden tenir fills, però necessiten l'ajuda d'una tècnica de reproducció assistida, com la inseminació intrauterina. La causa d'aquesta malaltia pot venir relacionada per factors hormonals, testiculars, postesticulars, ambientals o fins i tot l'alimentació, tot i que la majoria de vegades se’n desconeix la causa exacta.<ref>{{Ref-web|url = http://embryoforlife.blogspot.com.es/2014/04/polizoospermia-tudo-em-excesso-faz-mal.html|títol = Embryo For Life|consulta = |llengua = |editor = |data =}}</ref>