Diferència entre revisions de la pàgina «Aiguabarreig (Mequinensa)»

m
Tipografia
m (Tipografia)
m (Tipografia)
A l'Aiguabarreig trobem centenars de metres d'amplària d'aigua, amb nombroses illes fluvials i boscos de ribera. Les més extenses de l'Ebre, grans masses de senill (canyissars), [[Macar (platja)|platges de còdols]] i galatxos. És també punt de confluència de la flora esteparia, provinent de la zona àrida de Monegres i la flora mediterrània que ascendeix per la [[Depressió de l'Ebre|vall de l'Ebre]], incloent alguns elements propis de la muntanya. L'entrellaçada connexió de les riberes fluvials i les llacunes amb un entorn àrid i mediterrani on abunden cingles verticals (escarps) i alhora planes de fruiteres li atorguen aquesta riquesa biològica excepcional.
 
El paisatge és d'un gran contrast entre el gran [[Zona humida|aiguamoll]] que formen la unió dels rius [[Ebre]], [[Segre]] i [[Cinca]] i la aridesa circumdant, circumstància que fa d'aquest lloc un punt estratègic per a moltes aus, ja sigui per hivernar, per reproduir-se o com a punt de parada en el llarg [[Ocell migrador|recorregut migratori]]. El fet d'estar situat en plena [[depressió de l'Ebre]] i la proximitat del [[Parc Natural del Delta de l'Ebre|Parc natural del Delta]] permeten a l'Aiguabarreig convertir-se en un extraordinari connector biològic.<ref name=":1">Carceller, F. & Chacon, G. 2003. L'aiguabarreig on s’uneixens'uneixen els rius més cabalosos. Mètode 38: 52-59 (en catalán).</ref>
 
=== Vegetació ===
Gràcies a aquestes característiques conviuen espècies d'ambients ben oposats on les aus són el grup més destacat, abastant des de colònies de [[ardèids]], a les illes fluvials, a tot tipus de [[Rapinyaire|r]]<nowiki/>apinyaires així com aus pròpies d'ambients desèrtics, incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa. Altres grups faunístics ben representats són: [[rèptils]], [[amfibis]] i [[mamífers]], aquests últims, amb una extraordinària representació de diferents espècies de [[Ratpenats|ratapinyades]], una abundant població de [[cérvols]], [[Cabirol|cabirols]], presència de la sigilosa [[Llúdries|llúdria]] i la cada vegada més abundant [[cabra salvatge]], podent-se arribar a observar des del mateix [[Mequinensa|poble]] o al [[castell de Mequinensa]]. Els [[Endemisme|endemismes]] són notables en la entomofauna i dins de les aigües, juntament amb les [[Nàiade auriculada|nàiades]], subsisteixen amb dificultat (pels efectes dels embassaments i la introducció d'espècies piscícoles amb [[Pesca esportiva|finalitats esportives]]) poblacions de peixos [[Espècie nadiua|autòctons]] com el [[Bavosa de riu|fraret]] o [[Bavosa de riu|rabosa de riu]].<ref>{{Ref-publicació|url=http://www2.monitoreducador.org/me120/enruta120.pdf|article=Cinca, Segre y Ebro: el encuentro de tres ríos|cognom=Lon Quintana|nom=Jordi|data=|publicació=Amalgama|consulta=|doi=|pmid=}}</ref>
 
L'acumulació de sediments a la cua de l'embassament de Riba-roja ha permès que al llarg dels últims anys s'hagin constituït diferents illes entre les confluències primer del [[Segre]] amb el [[Cinca]] fins a arribar a l'Ebre, ja en la població aragonesa de [[Mequinensa]]. De totes elles cal destacar l'Illa dels Martinets que s'ha convertit al llarg dels anys en una important colònia de nidificació per a moltes espècies d'[[ardèids]], com l'[[esplugabous]], el [[Martinet ros comú|martinet ros]], el [[martinet menut comú]], el [[martinet de nit comú]], el [[martinet blanc comú]], el [[bernat pescaire]] i l'[[agró roig]], i on també hivernen ben camuflats entre les masses de canyís, uns pocs exemplars de [[bitó comú]].<ref name=":1">Carceller, F. & Chacon, G. 2003. L'aiguabarreig on s’uneixens'uneixen els rius més cabalosos. Mètode 38: 52-59 (en catalán).</ref>
[[Fitxer:Buitres_(Gyps_fulvus)_en_Mequinenza.jpg|miniatura|[[Voltor comú|Gyps fulvus]] a l'Aiguabarreig de Mequinensa.]]
Els boscos de ribera i els senills ben conservats i de gran extensió alberguen una població ornítica, interessant i ben nodrida, que pot ser observada al llarg de tot l'any, aprofitant les diferents fases d'aquest ecosistema; [[ràl·lids]], pícids, [[túrdids]], [[fringíl·lids]] o [[Emberízid|emberízids]]. A l'entorn d'estepa trobarem: [[sisó comú]], [[Xurra|xurres]], [[ganga eurasiàtica]], [[gaig blau comú]] o les [[Terrerola vulgar|terreroles vulgars]] i [[Terrerola rogenca|rogenques]], per destacar algunes de les més emblemàtiques, i a les àrees de transició entre aquests espais: [[tallarol emmascarat]] i [[tallarol trencamates]], [[merla blava]] i [[còlit negre]] i [[Còlit ros|ros]], per citar algunes de les més representatives.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.mequinenza.es/naturaleza|títol=Mequinenza|consulta=2019-11-24|obra=www.mequinenza.es}}</ref> Entre els senills es troben espècies com [[Damisel·la blava|calopteryx virgo]], [[sympetrum flaveolum]], [[Ischnura|ishnura pumilio]] i fins i tot [[Libèl·lula emperador|anax imperator]].
1.883.240

modificacions