|
'''Santa Eulàlia del Camp''' fou un [[convent]], desaparegut, a prop del [[Portal Nou]] de [[Barcelona]] a l'actual Passeig de de Lluís Companys. Era un convent de [[canonges augustinians]] fundat pel bisbe [[Guillem de Torroja]] el [[1155]] en una capella dedicada a [[Eulàlia de Barcelona|Santa Eulàlia del Camp]] extramurs de la ciutat, al costat del Portal Nou, encara que ha tingut diferents ubicacions dins de la ciutat de Barcelona.
El 1293 es va traslladar a un altre convent que ja existia al Portal de l'Àngel. El [[1420]] la comunitat de monjoscanonges es va fusionar amb la del [[Santa Anna de Barcelona|convent de Santa Anna]], que passà a dir-se de Santa Anna i Santa Eulàlia. El lloc abandonat va ser ocupat el [[1423]] per les Dominiquesdominiques de [[Montsió]].
L'església de Santa Eulàlia del Camp, tenia un origen molt antic, consta la seva existència des del {{segle|IX|s}}, encara que algunes fonts la relacionen amb el lloc d'enterrament de Santa Eulàlia, on el [[Quirze (bisbe de Barcelona)|bisbe Quirze]] hauria aixecat una església primitiva al {{segle|VII|s}}. En aquesta església es conserven les relíquies de [[Daniel d'Arle|Sant Daniel]], que té el seu sepulcre al [[monestir de Sant Daniel de Girona]].
Tot i que el conjunt monàstic fou enderrocat al segle xix, es conserven alguns elements distribuïts en diferents punts: la capella, l' església de Sant RaimundoRaimon de PeñafortPenyafort de la Rambla de Catalunya de Barcelona i el claustre, al monestir de Santa MaríaMaria de MontesióMontsió d'Esplugues de Llobregat. Ambdós estan catalogats com a BeBé Cultural d'Interès Local.<ref>{{format ref}} http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059028.xml</ref><ref name="pat_esgl">{{ref-web|url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK21vbnRzacOzJTIrLTEl&codi=40344|títol=Parròquia de Sant Ramon de Penyafort|sitioweb=Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni}}</ref>
== Història ==
[[Fitxer:Carrer_Espolsa-sacs.jpg|miniatura|Ceràmica al carrer Espolsa-sacs en record de l'antic convent dels frares del sac.]]
Des de 1261 hi ha constància de l'establiment a Barcelona dels germans de la Penitència, coneguts popularment com a Frares del sac per la seva indumentària.<ref name="fs">{{ref-web|url=http://www.monestirs.cat/monst/bcn/cbn02fsac.htm|títol=Convento de los Frailes del Saco de Barcelona|sitioweb=Monasterios de Catalunya}}</ref> Aquest any van iniciar la construcció del convent del recinte protegit per la muralla del segle xiii, a la plaça de Santa Anna, uns terrenys donats per Berenguer d'Espiells, chantrexantre de la Seu de Barcelona, que es van ampliar amb la compra de finques veïnes el 1263, 1265 i 1267.<ref name="fs1934">{{ref-publicació|nom=Lluís|cognom=G. Feliu|títol=El monestir de frares de la Penitència de Jesucrist de Barcelona|url=http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_10/AST_10_45.pdf|publicació=Analecta Sacra Tarraconensia|exemplar=10|any=1934|issn=0304-4300|p=45-51}}</ref>Actualment aquest espai correspon a la cantonada de l' avinguda del Portal a l'Àngel amb la Montsió. Les dependències es van estendre fins a l'actual carrer d'Espolsa-sacs.<ref group="lower-alpha">L'odónim del carrer Espolsa-sacs, traduible al castellà com "sacude-sacos", fa referència a l'antic convent dels Frares del sac. A causa del seu vot de pobresa , vestien uns hàbits de tela bastant, similars als sacs, que no podien arreglar ni rentar, i que només podien sacsejar-se per les finestres dels dormitoris del convent, que donaven a aquest carrer .</ref> La comunitat va tenir una curta existència, deguda a la supressió d'ordes mendicants en el Concili de Lió de 1276.<ref name=":0">{{ref-llibre|nom=David|cognom=Knowles|títol=Nueva historia de la iglesia|volum=2|url=https://books.google.cat/books?id=DvG2XgFe0z4C&pg=PA355&|editorial=Ediciones Cristiandad|any=1983|isbn=9788470570384|pàgina=355}}</ref>
=== Santa Eulàlia del Camp ===
Catalunya}}</ref>
El 1173 Alfons III va encomanar als canonges de Santa Eulàlia el culte delde Reialla Alcaldecapella del Palau Reial.<ref name="ste" /> En el segle xiiiXIII es va crear un annex hospitalari al cenobi, que el 1401 va quedar integrat de l'Hospital General de Santa Creu.<ref>{{ref-publicació|nom=Lluís|cognom=G. Feliu|títol=L'hospital de Santa Eulàlia del Camp|url=http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_11.1/AST_11_1_291.pdf|publicació=Analecta Sacra Tarraconensia|exemplar=11|any=1935|issn=0304-4300|p=291-306}}</ref>
A causa de la insalubritat del lloc, una zona de maresmes que afavoreix el paludisme, el 1293 els canonges de Santa Eulàlia van acordar traslladar-se al convent dels Frares del sac, a la plaça de Santa Anna. Els cinc últims Frares que quedaven d'aquesta comunitat, que estava en extinció, es van convertir en canonscanonges agustinians. El trasllat va ser autoritzat per una butlla de Bonifaci VIII de 1295, que va encomanar al bisbe, Bernard[[Bernat PelegriPelegrí]], negociar ella ventvenda ambdel ventconvent dels Frares del sac als canonges de Santa Eulàlia. Una causa de discrepàncies en el preu, la compra no sees concreta fins a 1308.<ref name="fs1934" />
Els nous inquilins amplien el recinte al llarg del segle xivXIV. Per iniciativa de Frafra Bernard Jaubert i amb el suport de JuanJoan I, es van portar a terme dos importantsdues obres gòtiques importants: una capella annexa dedicada a Santa Maria de Montsió, la construcció es va iniciar el 1388, i el claustre, el 1391.<ref name="pauli">{{ref-llibre|cognom=Paulí Meléndez|nom=Antonio|títol=El Real Monasterio de Nuestra Señora de Montesión de Barcelona|editorial=Bartres|lloc=Barcelona|any=1952}}</ref>
El 1420, a instàncies d' AlfonsoAlfons IV, aquesta és la comunitat es va traslladar al veí monestir de Santa Anna i la fusió amb canònics, passant a denominar-se Santa Anna i Santa Eulàlia.<ref name="ste" /><ref name="smm">{{ref-web|url=http://www.monestirs.cat/monst/bcn/cbn02msio.htm|títol=Monasterio de Santa Maria de Montsió / Sant Pere Màrtir|sitioweb=Monasterios de Catalunya}}</ref>
=== Santa Maria de Montsió ===
Claustre gòtic de Santa Eulàlia del Camp, que actualment forma part del monestir de Montsió, a Esplugues de Llobregat.
Després del trasllat dels canònics agustinians, la reina MaríaMaria va prometre que el 1423 es podien instal·lar a Santa Eulàlia les monges dominiques de San Pere MártirMàrtir, que van prendre a partir d'aquest moment el nom de Santa MaríaMaria de Montsió.<ref name="smm" />
A excepció d'algunes expulsions temporals durant el segle xixXIX, les monges dominiques es van mantenir en aquest lloc fins a 1888, quan es van mudar a la rambla actual Rambla de Catalunya, als terrenys de la vila de Gràcia, per llavors municipi independent. Van traslladar pedra a pedra i van reconstruir l'església, el claustre i la sala capitular. L'encarregat del projecte va ser l'arquitecte Joan Martorell, que va realitzar una reconstrucció lliure que no es va caureajustar al conjunt original.<ref name="pat_esgl" /> El restant de l'antic monestir de la plaça de Santa Anna es va vendre i derrocat.
Una causa de la Guerra Civil el Monestir de la Rambla de Catalunya va sofrir diversos desperfectes, entre els destaca la desaparició de la cripta gòtica de l'església,<ref name="pat_esgl" /> que alberga els sepulcres de les infants Maria d'Aragó, fundadora de l'orde dominica, i la seva germana Blanca.<ref name="pauli" />
El 1947, llegintles fraresmonges dominicsdominiques es van traslladar a Can Casanoves, a Esplugues de Llobregat, on novament es va reconstruir el claustre gòtic. L'església de Santa MaríaMaria de Montsió va romandre a la ramblaRambla de Catalunya, situada a l'església parroquial de San[[Església de Sant Ramon de Penyafort (Barcelona)|Sant Raimon de Penyafort]] per l'arquebisbe Gregori Modrego.<ref>{{ref-web|url=http://www.arquebisbatbarcelona.cat/node/452?lang=es&|títol=Sant Ramon de Penyafort|sitioweb=[[Arzobispado de Barcelona]]}}</ref> La resta de dependències del monestir de la rambla de Catalunya, incloent la sala capitular gòtica, van ser venudes i enderrocades.<ref name="pat_esgl" />
=== Vestigis actuals ===
El Monestir de Santa Eulàlia del Camp conserva l'església gòtica, reconstruccions parroquials a la parròquia de SanSant RaimundoRaimon de PeñafortPenyafort de Barcelona, i el claustre, reconstruït al Monestir de Santa MaríaMaria de Montsió d' Esplugues de Llobregat. Així mateix, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) exhibeix una urna funerària de fra Francesc Botella, mort el 1376, procedent del monestir.<ref>{{ref-web|url=http://www.museunacional.cat/es/colleccio/urna-de-fray-francesc-botella-muerto-en-1376/anonim-catalunya/014037-000|títol=Urna de fray Francesc Botella (muerto el 1376)|sitioweb=[[Museo Nacional de Arte de Cataluña]]}}</ref>
El restant de l'antic monestir de la plaça de Santa Anna va ser derrocat, aixecant-se en el seu lloc destacats edificis, que avui encara es conserven. La família d'empresaris tèxtils Martí Puig va adquirir la major part dels terrenys, on es van construir diverses finques, destinades a la seva pròpia residència, un lloguer i dipòsit de tèxtils. Entre les més destacades, les conegudes com Casa Martí: una a la plaça de Santa Anna (avui Portal de l'Àngel, 24) obra d'Alexandre Perich de 1888 ; l'altra, laal callecarrer Montsió,<ref name="fs" /> obra de Josep Puig i Cadafalch de 1896, i en cuyosels baixos de la qual es va instal·lar la cerveseria cabaret Els Quatre Gats. JuntAl ambcostat estad'aquesta finca, aal carrer Montsió,<ref name=":0" /> es va construir la casa dels Carreres, familiars dels Martí, obra de 1920 atribuïda també a Puig i Cadafalch.<ref>{{ref-web|nom=Vicente de la|cognom=Fuente|url=https://delmodernismo.wordpress.com/2014/11/25/historia-de-una-casa-las-casas-marti-portal-de-langel-y-montsio/|títol=Historia de una casa: las casas Martí, Portal de l’Àngel y Montsió|sitioweb=Del modernismo}}</ref> Per la seva banda, la Societat Catalana per a l'enllumenat de gas va adquirir el 1892 una parcel·la de 1.238 m² on va aixecar la seva seu corporativa, amb la façana principal de la plaça de Santa Anna (avui Portal de l'Àngel, 22).<ref group="lower-alpha">Posteriorment, Catalana de Gas amplià ses oficines en la finca adlàter de Portal de l'Àngel, 20.</ref> Obraobra de José[[Josep DoménechDomènech i EstapáEstapà]], es va construir entre 1893 i 1895.<ref>{{ref-publicació|url=http://www.tstrevista.com/tstpdf/tst_16/dossier16_07.pdf|títol=Barcelona y el gas, una relación de 200 años|cognom=Fàbregas|nom=Pere|publicació=Transportes, Servicios y telecomunicaciones|exemplar=16}}</ref>
== Notes ==
|
