Gai Leli Sapient: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Joan Gené ha mogut Gai Leli Sapiens a Gai Leli Sapient)
Cap resum de modificació
{{Cognom romà|[[Gens Lèlia|Leli]]|[[Sapiens]]Sapient}}
{{Infotaula persona}}
'''Gai Leli SapiensSapient''' ([[188 aC]]) (en llatí Caius{{lang-la|Gaius Laelius Sapiens}}), va ser un estadista i [[magistrat romà]], conegut per la seva amistat amb el general romà [[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor]]. Formava part de la [[gens Lèlia]], una [[gens romana]] d'origen [[plebeu]].
 
Va ser derrotat a les eleccions per [[Cònsol romà|cònsol]] l'any [[141 aC]], però l'any següent aconseguí el càrrec amb l'ajuda del seu amic, que en aquells dies era [[censor romà|censor]]. Gai Leli SapiensSapient era fill de [[Gai Leli]], general romà de destacada importància durant la [[segona guerra Púnica]] com a segon en el comandament de [[Publi Corneli Escipió Africanus]], i més tard també cònsol l'any [[190 aC]]. El nom de la mare és desconegut.
 
== Importància política ==
Leli va ser candidat al consolat a 141 aC, però va retirar la seva candidatura degutper amor de les falses promeses de [[Quint Pompeu Aule(cònsol 141 aC)|Quint Pompeu]] (un parent llunyà del futur [[Pompeu el Gran]]) qui es va comprometre a retirar-se també, però després es va tornar a presentar quan Leli ja s'havia retirat formalment. Pompeu es va convertir així en cònsol juntament amb [[Gneu Servili Cepió (cònsol 141 aC)| Gneu Servili Cepió]] (d'una família tradicionalment aliada amb els Cornelis Escipions), i Escipió Emilià va patir un revés polític humiliant.
Leli va ser anomenat ''Sapiens'' (o Savi'savi') a causa de la seva decisió de no dur a terme les reformes polítiques que estaven començant a crear dissensions greus en el [[Senat romà]]. Aquests inicis de reforma havien estat proposats inicialment per Escipió Emilià, però ell mateix els va abandonar quan el Senat no va aconseguir posar-se d'acord per unanimitat com ell havia exigit. Leli, sàviament va evitar tensar aquestes dissensions, però la seva falta de voluntat per donar una empenta a les reformes va ocasionar un cisma polític dins del Cerclecercle dels EscipiònicEscipions. El programa de reformes abandonat per Escipió i el seu cercle d'amics íntims, incloentinclòs Leli, va ser finalment portat a terme pels germans [[Publi Muci EscevolaEscèvola (jurista)|Publi Muci EscevolaEscèvola]] i [[Publi Licini Cras Dives Mucià]] i executades en part pels seus familiars els germans [[Gracs]], que acabarien assassinats. Malgrat aquest context, el paper polític de Leli és de molt poca rellevància.
 
== Importància cultural ==
Leli va ser membre del Cercle Escipiònic, un grup d'amics, aliats polítics i grecòfils que s'havien reunit al voltant de l'influent [[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor|Publi Corneli Escipió Emilià AfricanusAfricà]], net adoptiu de [[Publi Corneli Escipió Africà Major| Publi Corneli Escipió AfricanusAfricà]]. Com a cap de la branca més adinerada dels [[Corneli Escipió]], Escipió Emilià va actuar com a patró d'estudiosos grecs, filòsofs i historiadors, incloentinclòs [[Polibi]], un aristòcrata grec que va ser ostatge de Roma durant dosdues dècades, i el comediògraf [[Terenci]].
 
Els dos gendres de Leli van ser també cònsols, [[Gai Fanni Estrabó (cònsol 122 aC)|Gai Fanni Estrabó]] (escollit amb l'ajuda de [[Gai Semproni Grac]]) i [[Quint Muci EscevolaEscèvola (cònsol 117 aC)|Quint Muci Escevola Escèvola]]. Aquest darrer estava emparentat per matrimoni amb els germans Grac i era un prominent orador i jurista, així com professor i mentor del jove [[Ciceró]]. Ciceró doncs va aprendre molt sobre Gai Leli, que el fa protagonista en el seu diàleg ''[[Leli, De l'amistat|Laelius de amicitia]]'', és un dels oradors a ''[[Cató el Vell, De la vellesa|De Senectute]]'' i a ''[[De re publica]]'' representa els ideals de la justícia.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/716?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=706-707 |lloc=Boston |editorial=Little, Brown, & Comp. |any=1867}}]</ref>
 
== Referències ==
23.309

modificacions